1El Divendres Sant, a les 10’30 hores, un bon nombre de fidels de les diferents parròquies de la ciutat, ens vam aplegar com tots els anys al Calvari per celebrar el Via Creu, presidit pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal.  L’associació de veïns de Santa Clara, té molta cura de què aquest  espai del casc antic de Tortosa es mantingue ben conservat.

La preparació del Via Creu és a càrrec de la parròquia de Sant Blai, però la celebració és gairebé a nivell de totes les parròquies de la ciutat. En el Via Crucis contemplem el camí de Jesús cap a la mort en la creu, per donar-nos la vida eterna, el gran regal de Déu a tots els homes. És l’amor immens de Déu Pare que lliura el seu Fill estimat per la redempció de la humanitat. “Perquè Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el que creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna” (Joan 3, 16)

“El camí de la creu és el camí de la felicitat de seguir Crist fins al final, enmig de les circumstàncies a vegades difícils de la vida diària; és la via en la que no temem el fracàs, l’aïllament o la solitud, ja que s’omple el cor de la plenitud del Crist. El Camí de la Creu és l’únic que venç el pecat, el mal i la mort, perquè porta a la llum radiant de la resurrecció de Crist, l’obertura als horitzons d’una vida nova i plena. És el camí de l’esperança i del futur. Qui l’empren amb generositat i fe, sembra esperança a la humanitat” (Papa Francesc)

Com tots els anys, en2 acabar les estacions del Via Creu, el Sr. Bisbe ens digué: Tots els Divendres Sants, a l’hora que Jesús va ser conduït al Calvari per clavar-lo a la Creu, aquí Tortosa tenim el goig de reunir-nos en aquest raconet del calvari, tan  ben cuidat que sembla un jardí. Com cada Divendres Sant hem volgut acompanyar Jesús en el seu Camí de la Creu.

En primer lloc, la Passió és un moment d’odi, però no deixen d’haver gestos en què apareixen persones que ajuden el Senyor: La dona que va eixugar-li el seu rostre; les dones qui plorem amb ell i Jesús les consola; Josep d’Arimatea, un deixeble desconegut que es fa càrrec del seu Cos en  baixar-lo de la Creu; les dones qui havien seguit Jesús en el seu ministeri i quan els deixebles el deixen, elles no l’abandonen…

En el nostre món veiem coses dolentes: fam, injustícies, guerres, enveges… però també existeixen persones que saben fer el bé i es compadeixen i saben dir una paraula d’ànim al qui sofreix. En el fons del cor de l’home poden haver gestos d’amor, fins i tot en un món carregat d’odi. Si volem ser bons cristians hem d’imitar les dones que acompanyen Jesús, Josep d’Arimatea que li dóna un sepulcre digne…  Contemplant Jesús portant la Creu, veurem les persones que també porten les seues creus.

La mirada a Jesús Crucificat  ens porta a mirar els crucificats del nostre món. A uns els podrem ajudar a baixar de la creu, a altres no podrem i l’únic que podrem fer és ajudar-los a portar la creu de 5Jesús. Pensem en Simó de Cirene, pare d’Alexandre i Ruf, que el van obligar ajudar a portar  la Creu  de Jesús. Ell es va fer deixeble seu. Ens agradaria alliberar els nostres germans del pes de la creu, ajudant-los a porta- la,  però de vegades no podem.

 Que tinguem un bon Divendres Sant sentint-nos units a Jesús i disposats a ajudar els nostres germans  a portar la seua creu. Preguem pel papa Francesc amb l’oració que el Senyor ens va ensenyar: Parenostre. Després de l’oració final, el nostre bisbe Enrique, ens donà la benedicció. Germans i germanes, podeu anar-vos-en en pau.

                                                         Maria Joana Querol Beltrán

Àlbum fotogràfic