1. FotoEl dissabte, 9 de juny, ens vam reunir a la Casa d’Acollida quaranta-dues persones per compartir un dia de germanor entre les tres religioses Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül qui porten la Casa i col·laboradors en aquesta obra de caritat organitzada en el si de l’Església, fent palesa la seua acció i dimensió caritativa. Deia sant Vicenç de Paül que el seu sacerdoci era per ajudar els més pobres  i, santa Lluïsa de Marillac també deia que la seua vida va ser consagrada al Senyor per l’amor que sentia pels pobres.

S’inicià la jornada amb unes paraules de salutació de la gna. Mercè. El 17 de desembre del proppassat any vam celebrar la cloenda dels quatre-cents anys  del Carisma Vicencià, ja que l’any 1617, Sant Vicenç de Paül va tenir la inspiració de fundar la primera Confraternitat de la Caritat, constituïda per senyores benestants dedicades a ajudar els pobres i els malalts. També fundà la Congregació de la Missió dels Pares Paüls. No pot quedar a l’oblit aquesta celebració del quart centenari, ens digué la gna. Mercè, i per aquest motiu ens trobem aquí reunits. Avui farem memòria de sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillac mitjançant uns breus comentaris respecte la seua vida i passarem unes diapositives i alguns talls de pel·lícules.

Ens anuncià la gna. Mercè que tot seguit rebríem una visita molt peculiar. I de sobte aparegueren “sant Vicenç i santa Lluïsa”, representats per la gna. Dolors i la gna. Ma Teresa, respectivament. De sant Vicenç destacà que va nàixer a Pouy (França) el 24 d’abril de 1581, fill de família pagesa; va anar a estudiar a París i allí  va sentir la crida del Senyor. L’any 1617 es va reunir amb més sacerdots i els ensenyà a parlar de forma senzilla a la gent del camp i als pobres. Més endavant va sentir el desig d’entregar-se completa4. Fotoment al Senyor mitjançant els vots de castedat, pobresa i obediència. La seua vida fou de complet lliurament a Déu, arrelada en la pràctica de la justícia, sempre disposat a ajudar els més marginats i necessitats de la societat, identificant-se amb Crist, evangelitzador dels pobres. Era un home de Déu. Sant Vicenç de Paül ens invita a viure la senzillesa, la humilitat i la caritat. Deia: “És en la pregària on Déu ens dóna a conèixer el què vol que féssim i el què hem d’evitar. No hi ha cap acció en la vida que ens faci conèixer-nos millor, ni que ens demostri amb tota evidència la bondat  de Déu, com la pregària”.

Sant Vicenç de Paül va conèixer a Lluïsa de Marillac qui era de família noble. Sol·licità ingressar a un convent de clausura, però no va ser admesa. Es va casar i va tenir un fill, però quan ja el fill era gran, Lluïsa es va trobar amb Vicenç i van iniciar un treball conjunt. L’any 1633 nasqueren les Filles de la Caritat. Van buscar persones valentes amb el propòsit de mortificar-se, indispensable en el camí de santificació, perquè sense mortificació només queda satisfet el desig de l’amor propi. Li agradava executar les coses sense pressa, amb disponibilitat, generositat, tolerància… apropant-se a tots: Als pobres perquè són els membres de Jesucrist i als rics perquè ajuden a satisfer econòmicament les necessitats dels pobres. L’any 1660, amb uns mesos de diferència, foren cridats tots dos a la Casa del Pare.

A continuació ens parlà el Sr. Lluís Lamote, Director de la Casa d’Acollida.  remarcant la realitat que al juny de 2018 l’obra d’atenció i ajuda que presten les Filles de la Caritat encara continua, seguint atenen els més pobres d’entre els pobres. “Ho fareu per amor a Jesucrist. Els pobres seran els vostres amos i vosaltres sereu els seus servents”. Tot seguit el Sr. Lamote ens comunicà el resum d’alguns serveis prestats per les germanes de la Casa d’Acollida durant l’any 2017: 566 esmorzars, 587 dinats, 496 persones es van beneficiar del servei de dutxes i 196 de la neteja de roba, 3.298 entrepans repartits, atenció a 572 transeünts i 403 bosses familiars de menjar. Comentà també la importància del voluntariat AIC organitzat per grups i que tant col·labora ajudant els més pobres i desvalguts de la societat.

Sant Vicenç de Paül, representat per la gna. Dolors, s’acomiadà dient-nos que seríem feliços fent el bé, ens donà la benedicció, animant-nos a servir els pobres amb esperit de caritat i generositat.

6. FotoTot seguit ens van passar alguns talls de pel·lícules. La primera de la vida de sant Vicenç de Paül, feta amb motiu del 351 aniversari de la seua mort. La segona: “En camino hacia el pobre”, sant Vicenç va caminant per les cases de París i la tercera fou: “Sant Vicente, hombre de Dios”. Sant Vicenç era un home equànime: “No sóc ni d’aquí ni d’allà, sinó de tots els llocs on el Senyor vol  que hi sigue”.  Era d’una gran valentia, sobrietat i lliurament total. Al pas de cada tall de pel·lícula les germanes intercalaven alguns breus comentaris. A continuació van projectar unes diapositives a partir de la celebració dels quatre-cents anys de la fundació i de cent anys de servei als pobres. Unes altres van mostrar on està estesa l’Obra de sant Vicenç de Paül.

Després vam compartir un dinar de germanor. Havent dinat s’organitzaren unes rifes en les que vam participar-hi tots els assistents. Finalment, després d’una bona sobretaula, algunes persones vam visitar el convent de la Puríssima i altres ens vam anar acomiadant fins la propera vegada que ens retrobarem. Aquest és el desig que vam manifestar a les germanes. Una jornada de caire espiritual i de germanor entre tots els col·laboradors de la Casa d’Acollida. Germanes, moltes gràcies i que el Senyor els pague tot el que fan pels més pobres.

I acabo amb les paraules de sant Vicenç de Paül qui tant estimà la pobresa: “Hem d’entrar en els sentiments dels pobres per a sofrir al seu costat, hem de fer el possible per a que el nostre cor s’ompli de tendresa i es faci sensible al sofriment i a les dificultats del altres”.

                                                            Maria Joana Querol Beltrán

.