Com tots els anys, dintre el marc de les festes en honor a la nostra patrona, la Mare de Déu de la Cinta, el divendres, 30 d’agost, es celebrà “El dia de la Gent Gran”. Aquesta vegada ens vam congregar a la Capella de la Cinta un centenar de persones. Hi eren presents les autoritats municipals presidides per l’alcaldessa Sra. Meritxell Roigé Pedrola i un bon nombre de gent dels esplais i associacions de gent gran de la ciutat, d’alguns pobles de la comarca i de les Llars de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús.

A les 11’30 h. s’inicià l’Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada per Mn. Josep Ma Membrado, Mn. Joan Bajo i Mn. Rafel Prades. S’inicià amb el cant d’entrada: “Quan desvetllarem els cors”. Tots els cants foren a càrrec de Maria Lombarte i Anna Noriega, acompanyats amb els seus instruments musicals.

Tot seguit el Sr. Bisbe ens adreçà unes paraules de salutació donant-nos la benvinguda a tots els qui ens havíem reunit per celebrar l’Eucaristia  i per la nostra trobada amb la Mare del Senyor, patrona de la nostra ciutat.

Les lectures proclamades foren les pròpies de la festa de la Mare de Déu de la Cinta  La primera del profeta Isaïes (Is 7,10-14; 8,10). El Salm responsorial 13: “Vós sou l’honor del vostre poble” La segona de l’Apocalipsi (Ap 11, 19a; 12, 1.3-6a.10ab): Mn. Joan Bajo proclamà l’Evangeli de sant Lluc (1, 39-47)

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué: Estimats germans sacerdots, alcaldessa, autoritats de la ciutat, germans i germanes tots. Ens hem reunit a la Capella de la Cinta, davant la Mare del Senyor, per trobar-nos amb Ella. Acabem d’escoltar la Paraula de Déu, una paraula que anima la nostra fe.

Tots els qui ens trobem aquí reunits ens hauríem de fer la pregunta:  Què és el que la Mare de Déu de la Cinta ens ensenya a viure en la nostra vida?  Acabem de llegir en l’Evangeli: “Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet”. Quan Maria visità la seua cosina Elisabet, van sentir les dues una gran alegria perquè van experimentar la gràcia del Senyor i juntes li van donar gràcies. Elisabet donà gràcies pel fill que havia concebut en les seues entranyes, després de demanar-li tant al Senyor, i la Mare de Déu perquè portava en el seu si el salvador de la humanitat. Maria digué: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva”

 En primer lloc, tots podem passar moments de dificultats i, els tenim, però quan fem un repàs de la nostra vida, som conscients dels molts regals que hem rebut de Déu i amb la Mare del Senyor hem de saber donar-li gràcies.  Ella ens anima a ser agraïts amb Déu per tot el que ens ha donat i abans d’anar a descansar, quan en la presència del Senyor revisem com ha anat el dia, donem-li gràcies per les coses bones que ens ha concedit i, gràcies també per tot els regals que ens  ha fet al llarg de la nostra vida.

En segon lloc, Elisabet li diu a la Mare de Déu: “Feliç tu que has cregut! La Mare del Senyor va passar per la prova del dolor. En l’Evangeli veiem com està al peu de la Creu del seu Fill. El fet de no tenir problemes no dóna la felicitat. Maria va ser feliç perquè va creure i aquesta fe la va portar a viure en esperança en els moments de dolor. La fe ens dóna força.  Hem de posar la nostra vida esperant en el Senyor i fiar-nos d’Ell. Maria va trobar l’autèntica alegria, no perquè li va sortir tot bé en la seua vida, sinó perquè tenia fe, i en els moments difícils no va perdre ni l’alegria, ni l’esperança. Que la Mare del Senyor ens ajude a trobar la fe, l’esperança i la confiança en Déu. Que així sigue.

Cinta Lombarte i Anna Noriega van cantar al llarg de la celebració: a l’ofertori, a la pau… i arribat el moment de la comunió el cant fou: “Queda’t amb nosaltres”. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe, es va lliurar una placa de reconeixement a les dues persones de més edat que van participar de la Diada de la Gent Gran: la sra. Josefa Cid Gener, de 99 anys i el sr. José Roca Ferré, de 87

En acabar vam venerar la Relíquia de la Mare de Déu, mentre amb unes veus plenes d’emoció cantàvem l’himne de la Cinta. El Sr. Bisbe s’acomiadà de la celebració de l‘Eucaristia desitjant-nos unes bones festes a tots.

Tot seguit ens vam desplaçar a l’Espai Patronat on va tenir lloc un aperitiu. Allí ens vam retrobar tots. Fou amenitzat per la Tuna Folk. Aquest any és la primera vegada que no se celebrà aquesta festa al Pavelló Firal. Tanmateix els assistents van estar molt contents de què la celebració de la Missa fos a la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Tots sabem el gran amor que tenim els tortosins per la nostra Reina, la nostra Mare, el nostre Tresor. També l’aperitiu va estar molt bé tenir-lo a l’Espai Patronat, lloc molt cèntric de la ciutat.

Ens vam acomiadar fins el proper any. Que la Mare de Déu de la Cinta ens acompanye i ens proteigeixi sempre.

Maria Joana Querol Beltrán