Dimecres que ve, amb la sobrietat pròpia del ritu de la imposició de la cendra sobre els nostres caps, inaugurarem un any més el temps de Quaresma, amb el qual ens preparem per a celebrar amb el cor renovat el gran misteri de la mort i resurrecció del Senyor. Amb la mirada fixa en Jesucrist, que es va lliurar a la mort per salvar-nos, volem acollir amb gratitud el seu amor per tots nosaltres i respondre amb generositat a la seua gràcia vivint un sincer procés de conversió. És així com la mort redemptora del Senyor arriba a transformar eficaçment la nostra vida i el nostre món.

El papa Francesc, en el missatge que ha dirigit a l’Església per a aquest temps litúrgic, ens convida a escoltar i acollir l’anunci de la mort i resurrecció de Crist. Únicament qui creu en aquest anunci pot començar a recórrer un autèntic procés de conversió, ja que és en el Misteri Pasqual on s’ha revelat i se’ns ha ofert la misericòrdia infinita de Déu. Només quan ens sentim estimats es desperta en nosaltres una capacitat immensa per a l’amor; només quan ens sentim perdonats brolla en el nostre cor el desig de viure una nova vida. No som nosaltres qui decidim el temps i la manera de la nostra conversió a Déu. Es tracta d’una oportunitat que Ell ens ofereix, d’un nou temps de salvació que no hem de desaprofitar: “El fet que el Senyor ens oferisca una vegada més un temps favorable per a la nostra conversió mai hem de donar-ho per descomptat” (Missatge del Papa per a la Quaresma 2020)

L’acolliment d’aquesta Bona Notícia ha de viure’s en un clima d’oració, “en «un cara a cara» amb el Senyor crucificat i ressuscitat «que em va estimar i es va lliurar per mi» (Ga 2, 20)”. Es tracta d’un “diàleg de cor a cor, d’amic a amic”. La pràctica de l’oració, no solament en el temps de Quaresma, sinó en tot moment del nostre caminar com a cristians, no pot convertir-se en un deure imposat. És expressió de la necessitat que sentim “de correspondre a l’amor de Déu, que sempre ens precedeix i ens sosté”. L’oració brolla del cor de qui té la consciència de ser estimat sense merèixer-ho, i no és més que manifestació de gratitud i reconeixement al Senyor.

L’oració ha d’anar acompanyada pel dejuni, viscut en el seu sentit més vertader. Ens hem de sacsejar de la mundanitat que envaeix el nostre estil de vida caracteritzat tantes vegades per la superficialitat, pel buit i per estar pendents de tantes coses que no ens aporten res positiu. Quan algú, en lloc de tornar sobre ell mateix, únicament està preocupat per “dir o sentir l’última novetat”, està necessitat d’una purificació per a poder obrir-se a la Paraula de Déu.

La misericòrdia que es revela en la Creu de Crist ens ha de portar a tenir un cor misericordiós, a sentir compassió per tots els qui pateixen, a compartir els béns amb els més necessitats per a construir un món més just. Compartir fa a l’home més humà; viure per a acumular l’embruteix, ja que el tanca en el seu egoisme. L’almoina és la prova de l’autenticitat de la conversió. No desaprofitem aquest nou temps de gràcia.

+ Enrique Benavent Vidal
   Bisbe de Tortosa

escoltar