El diumenge posterior a Pentecosta celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Després d’haver reviscut els moments més importants del misteri de la nostra salvació realitzada en Crist (Encarnació, naixement, mort, resurrecció, ascensió al cel i enviament de l’Esperit en Pentecosta), l’Església ens convida a què ens dirigim a Déu en actitud de reconeixement, gratitud, lloança i adoració. Aquests sentiments els expressem també en la litúrgia de les festes i solemnitats quan al cantar o recitar l’himne Gloria a Déu a dalt del cel diem: “Per la vostra immensa glòria us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies”. I en cada Eucaristia el celebrant ens recorda que “el nostre deure i la nostra salvació” consisteix a donar gràcies a Déu “sempre i en tot lloc”.

En els esdeveniments de la vida del Senyor se’ns ha revelat l’amor de Déu a la humanitat, un amor que el porta a desitjar que tots se salven i arriben al coneixement de la veritat. Per cercar a l’home, que pel pecat vivia en un estat de llunyania i enemistat, Déu no s’ha deixat arrossegar per la ira o el desig de càstig. Al contrari, el seu obrar es regeix per la llei de la gràcia: com més s’allunyava l’home d’Ell, més interès tenia a mostrar-li amb claredat el seu amor. Per això va enviar el seu Fill al món i el va lliurar a la mort per nosaltres.

La finalitat de tota aquesta història de gràcia i d’amor és fer-nos fills seus i establir una aliança d’amistat amb cadascú. Déu no vol que el seu amor quede fora de nosaltres, sinó que l’experimentem i siga la llum que il·lumini la nostra vida, tant en els moments d’alegria com en les dificultats. Per això ha vessat l’Esperit Sant en els nostres cors segellant així una aliança d’amistat personal.

El primer efecte que l’Esperit realitza en aquell en qui habita és despertar en el seu interior l’amor a Déu. Aquest amor s’expressa en primer lloc en l’oració, especialment quan resem emprant la pregària que Jesús ens va ensenyar. Recitar el Parenostre no pot ser mai quelcom rutinari, perquè és un acte d’amor a Déu on li manifestem el nostre desig de què “el seu” nom siga glorificat, que “el seu” regne arribe a ser realitat i que es faça “la seua” voluntat en el cel i en la terra. És l’oració que brolla d’un cor que reconeix i agraeix els dons que ha rebut d’Ell.

Per l’oració ens endinsem en el cor mateix de Déu, la nostra amistat amb Ell es fa més forta i el nostre cor s’eixampla i es fa capaç d’estimar a tots els éssers humans com a germans nostres, perquè també nosaltres volem que se salven i arriben a posseir la vida eterna, que consisteix en què coneguin el Pare i el seu enviat Jesucrist. Per aquest motiu avui celebrem també la jornada de la vida contemplativa. Els monjos i monges ens recorden el nostre deure de gratitud i d’adoració, i ens ensenyen que l’amor més vertader que podem sentir cap a la humanitat és desitjar la salvació de tots i pregar perquè es faça realitat.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vida
Bisbe de Tortosa

escoltar