El dia 3 de febrer, la parròquia de Sant Blai celebrà la festa del seu patró. També és el patró del “Centre-Nucli Històric” de la ciutat de Tortosa i per aquest motiu l’Associació de veïns celebrà les festes en el seu honor els dies 1, 2 i 3. Sant Blai va ser bisbe de Sebasta d’Armènia (Turquia), però en aquell temps era molt difícil ser bisbe. Sant Blai, visqué la vida d’eremita i va ser arrestat i empresonat fins al martiri, probablement en les persecucions  de principi del segle IV.

L’associació de veïns va programar com tots els anys, una sèrie d’actes entre els que cal destacar el del dia 1, dissabte, celebrat a la parròquia a les 20 h. Fou el lliurament del “Premi Sant Blai 2020” a la sra. Presentació Teruel Carbonell, funcionària de correus i cartera del centre històric. El fil conductor de l’acte va ser el sr. Josep Baubí, president de l’Associació de veïns “Centre-Nucli històric”. En primer lloc donà les gràcies a Mn. Isaïes per haver deixat el temple parroquial per a la celebració d’aquest acte cultural, per la presència d’aigua en la cripta del temple de la Reparació “Espai Mn. Sol” on se celebra tots els anys aquest acte. Tot seguit saludà el sr. Enric Roig, 1er. tinent d’alcalde, sr. Ferran Bel, diputat al Congrés i ex-alcalde, regidors/es, associació de veïns, pubilles i pubilletes i  tots els assistents. excusà l’absència de la sra. alcaldessa Meritxell Roigé qui no va poder ser-hi per motius de salut.

Tot seguit fou l’actuació de la “Tuna Folk” amb un extens repertori.  A continuació es va tenir un record per la pubilla i pubilleta de l’any 2019 i foren proclamades les de l’any 2020: La pubilla Cinta Escolano Robres i la pubilleta Júlia Roigé Salvadó. A continuació el sr. Tomàs Serrato, vicepresident de l’associació de veïns, lliurà el “Premi Sant Blai 2020” a la guardonada. Després el sr. Enric Roig ens adreçà unes paraules agraint la tasca de l’associació de veïns i enaltint la figura del nostre patró Sant Blai, bisbe. En paraules de sant Agustí: “Un bisbe és aquell qui està disposat a sofrir per l’Església i a donar la vida per les ovelles del seu ramat”. Finalitzà l’acte amb l’actuació del duo “Patrimoni de l’anima”. El dia 2, diumenge, el cos escènic del Patronat representà una obra de teatre i finalment el dia de Sant Blai, titular de la parròquia, es celebraren tres misses. Aquest dia es van estrenar les tovalles de l’altar, obsequi de la feligresa de la parròquia, Consuelo Povill, traspassada ja a la Casa del Pare.  

La missa vespertina fou presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent i concelebrada per mossèn Isaïes Riba i mossèn Rafel Prades. Van participar de l’Eucaristia l’associació de veïns, i molts fidels que omplien el temple de gom a gom. Aquest any les autoritats no van poder ser-hi presents,  perquè coincidia l’hora amb un Ple a l’Ajuntament. La part musical fou a càrrec de Toni Perulles.  La celebració s’inicià amb el cant d’entrada: “Que alegría cuando me dijeron, vamos a la casa del Senyor”. La primera lectura va ser de la carta de sant Pau als cristians de Roma (5, 1-5). El Salm responsorial cantat: “Lloa el Senyor ànima meva”. Mn. Rafel proclamà l’evangeli segons sant Marc (Mc 16, 15-20).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant els concelebrants i els fidels. Benvolguts mossèn Isaïes, mossèn Rafel, associació de veïns, pubilla, germans i germanes tots en el Senyor. Ens hem reunit perquè celebrem la festa de sant Blai, llunyà respecte a nosaltres en el temps i en l’espai. Un sant d’Armènia, un país d’una cultura molt diferent a la nostra. Un sant recordat després de tants segles pel poble cristià qui encara confia en la seua protecció, tant en l’església oriental com en l’occidental. 

Sant Blai era un amic del Senyor, qui va viure en la seua amistat i gràcia i quan una persona viu en la santedat, fa el bé al seu entorn. Quan recordem persones que hem conegut al llarg de la nostra vida, diem: Era una bona persona. Les bones persones no són les qui no fan el mal a ningú, sinó aquelles que fan el bé i quan una persona fa el bé, desperta en els qui la coneixen sentiments de gratitud i confiança. Serem amics de Déu si som capaços de fer el bé i d’irradiar bondat.

Sant Blai era metge i en la seua professió transmetia bondat i despertava confiança, fent tot el bé que podia. Es va guanyar la confiança dels cristians d’aquella ciutat i els seus paisans el van elegir bisbe. En aquells temps en què l’església estava perseguida, ser bisbe no era un honor i era la primera persona que la seua vida es posava en perill. Sant Agustí, comenta que quan Jesús li encarregà a sant Pere que pasturés el seu ramat, al mateix temps volia dir-li que havia d’estar disposat a donar la vida per les ovelles. Era un servei que posava totalment en risc la pròpia vida. El ministeri episcopal és donar la vida per l’Església i per les ovelles del Senyor. En la persecució ha d’estar disposat a viure el seu ministeri fins al final, com una donació de la seua vida.

El martiri demostra que la nostra vida donada al Senyor és un acte d’amor. Però sant Blai, en aquestes circumstàncies,  no va deixar de fer el bé i quan anava al martiri, veient les necessitats dels qui sofrien, continuà fent el bé abans que salvar la seua vida. El màrtir sap descobrir tot lo bo que hi ha enmig del sofriment i sap que donar la vida pel Senyor és la manera més gran de manifestar-li el nostre amor.

Sant Blai és el protector i advocat contra les malalties de la gola. Sempre va viure les proves unit al Senyor. Els cristians confiem en la seua protecció. Estant a la presó va fer un miracle en un xiquet traient-li una espina de la gola. És el protector del mal de gola. Que ens concedeixi estimar la fe per damunt de tot i que les paraules sortides de la nostra boca, siguen expressió dels nostres sentiments, d’allò que hi ha en el nostre cor. Que siguen sempre paraules de pau i per a fer el bé. Que sant Blai ens hi ajude. El tresor més gran que té un cristià en la seua vida és la fe. Que el testimoni de fe de sant Blai ens encoratge per donar també nosaltres testimoni de la nostra fe en el moment actual. Que així sigue. Durant la comunió vam cantar: “Jo sóc el bon Pastor”.

Després de la benedicció final de l’Eucaristia, mossèn Isaïes donà les gràcies al nostre bisbe Enrique per haver presidit la celebració, acompanyant-nos en la festa del nostre patró. També ens digué que el dia 8, dissabte, se celebrarà a les 11 h. a la Catedral, una missa pel pare del Sr. Bisbe, Sr. Vicent Benavent.

A continuació va tenir lloc la tradicional benedicció de les coquetes de sant Blai i d’altres aliments: ”Digneu-vos beneir aquests fruits del camp i aliments… Atorgueu-nos a tots la gràcia de cuidar la salut espiritual encara més que ho fem amb la corporal… Feu que no surti mai de la nostra boca res que pugui ofendre la vostra divina santedat…” Després vam venerar la relíquia del sant. En acabar la celebració tots els participants foren obsequiats per l’associació de veïns “Centre-Nucli Històric” i per la filla de Consuelo Povill, amb les típiques coquetes de sant Blai. La celebració fou molt participada i reeixida. Fins al proper any que si a Déu plau, ens retrobarem per celebrar la festa del nostre patró.

                                                                                        Maria Joana Querol Beltrán