El dia 29 de setembre, a la Catedral de Tortosa, el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, ordenà prevere el diaca permanent Jesús Cid Xutglà. Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, el Vicari General, el Rector del Seminari, el Cabildo i un nombrós grup de sacerdots del presbiteri diocesà, en total trenta-set. També hi eren presents els diaques permanents i els seminaristes. Els familiars de Mn. Jesús Cid i els fidels, omplien gairebé la nau central de la Catedral. El cor acompanyà amb els seus instruments i veus tota la celebració, sota la direcció de Toni Caballol.

S’inicià l’Eucaristia amb el cant d’entrada: “He nascut en un poble”.  Un seminarista va fer la monició d’entrada, la qual acabà amb les paraules: “Acompanyem amb la nostra pregària el qui ha de ser ordenat i donem gràcies a Déu pel nou sacerdot”. Després de l’acte penitencial i del cant “Glòria a Déu a dalt del cel”,  el fill i la filla del qui havia de ser ordenat van fer les lectures. La 1ª  del profeta Jeremies (Jr 1, 4-9). El cor cantà el Salm responsorial: “Canteu als pobles els seus prodigis”. La 2ª lectura, de la primera carta de sant Pere (Pe 5, 1-5). Després de l’Al·leluia, el diaca permanent Joan Baptista Jovaní, proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 21, 15-19).

Arribà el moment de la presentació del candidat. Que s’acosti el qui ha de ser ordenat prevere i, tot seguit Mn. Javier Vilanova, Rector del Seminari Diocesà, demanà al Sr. Bisbe l’ordenació del diaca permanent. Jesús Cid Xutglà: Sr. Bisbe, la santa mare església us demana ordenar aquest germà nostre a l’orde del presbiterat. Sabeu si és digne? Hem consultat el poble de Déu… Respongué el Sr. Bisbe: Escollim aquest germà nostre per a l’orde del presbiterat. Tot seguit vam cantar: “Us donem gràcies, oh Déu Senyor nostre”

Tot seguit el Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant el Vicari General, Rector del Seminari  membres del Capítol Catedral, diaques, seminaristes, família de Jesús i tots fills de Déu. Adreçant-se al qui havia de ser ordenat li digué: Jesús, segur que hauràs pensat durant molts mesos la història de la teua vida. El Senyor primer et va cridar a formar una família. Després a servir-lo, d’acord amb Conxita, a viure el ministeri diaconal i avui et crida a viure el ministeri sacerdotal. El Senyor ha anat posant en el camí de la teua vida, persones que t’han ajudat en el teu matrimoni, en el teu ministeri diaconal i avui en el presbiteral. Aquestes persones són els instruments de què s’ha servit el Senyor, per poder estar obert a la seua voluntat.

En la 1ª lectura hem escoltat el profeta Jeremies, en la qual podem llegir tots la nostra història, l’autèntic inici de qualsevol vocació i missió en l’Església a la que Déu ens va cridar a cadascú. La història de la nostra vocació és descobrir el que Déu ha volgut de nosaltres i abandonar-nos a les seues mans, encara que experimentem la nostra petitesa per complir una missió que el Senyor ens ha confiat a cadascú. Descobrir la missió que Déu vol, és el camí per anar cap a la santedat. Jesús, per a viure el ministeri sacerdotal no oblides que has d’escoltar la Paraula de Déu.

En l’Evangeli, el Senyor s’apareix als deixebles al mar de Galilea. “Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura els meus anyells”. Quina resposta esperava el Senyor? Segur que esperava que Pere li contestaria afirmativament. Però la resposta de Pere a la triple pregunta del Senyor és: “Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps que t’estimo”. A la resposta d’agraïment, segueix dient-li el Senyor: “Pastura les meves ovelles” L’amor a Jesucrist és la condició fonamental per poder pasturar el ramat del Senyor. Demana-li viure amb agraïment i alegria  aquest ministeri que el Senyor et confereix. Seràs un treballador de la seua vinya, que és la seua Església. La nostra missió és intentar sembrar l’Evangeli en el cor de les persones. Som enviats al món perquè se salven per Jesús. En el teu ministeri imita Jesucrist qui acollia els pecadors, va sofrir per la mateixa veritat i manifestava l’alegria davant la conversió dels pecadors. L’Evangeli només es pot anunciar a través de la veritat. El signe que et mourà són les actituds que ens diu sant Pere en la 2ª lectura, servint la comunitat. “Pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no pas per obligació, sinó de bon grat per amor a Déu…”  Diu sant Agustí que el bon cristià no és el qui busca els seus interessos, sinó els de Jesucrist.

La història de la vocació sacerdotal és un diàleg de gràcia i agraïment. La teua resposta de gratitud al Senyor és lliurar-li la teua vida. Aquesta nova etapa serà l’última d’aquí a la terra. No oblides  la Mare del Senyor. Ella va respondre: “Aquí està l’esclava del Senyor”. Mirant Maria, posa’t a les seues mans. Ella es va llançar confiadament a Déu. Que  Ella t’ajude a que durant tot el ministeri sacerdotal, sigues digne a la crida que el Senyor t’ha fet.

A continuació el ritus d’ordenació presbiteral. Estimat fill, abans de ser ordenat prevere és necessari manifestar davant el poble la teua voluntat de rebre el presbiterat.  …Vols celebrar amb pietat i fe els misteris de Crist? Sí, ho vull.  Vols unir-te cada dia més a Crist el Gran Sacerdot, víctima pura i consagrar-te a Ell per ajudar els homes? Sí, ho vull per la gràcia de Déu. Vols exercir el ministeri de la Paraula en ciència i veritat? Sí, ho vull. Vols celebrar en pietat i en fe especialment el sagrament de l’Eucaristia i del perdó? Sí, ho vull.  Em promets respecte i obediència a mi i als meus successors? Sí, ho prometo. Que Déu dugui a terme esta obra bona que ha començat en tu.

Després de les Lletanies dels Sants, el Sr. Bisbe li va imposar les mans i a continuació tots els sacerdots  concelebrants. Tot seguit la pregària consacratòria i li fou imposada l’estola i la casulla. Després la unció de les mans amb el crisma. A continuació els més petits de la família de Mn. Jesús van portar les ofrenes. Vàrem cantar: “Pescador d’homes” Els cants de comunió foren: “La nostra alegria ningú no ens la prendrà” i “Jo sóc el pa de vida”

Abans de la benedicció final, Mn. Jesús ens adreçà unes paraules: Mn. Javier Vilanova un dia em va dir que havia tingut un somni. Gràcies per contar-me’l. Avui s’ha fet realitat. Mn. Federico Allara, amb els seus consells, em va ajudar a dir sí. El Sr. Bisbe em va acceptar amb goig i per això tots tres encapçalen les meues paraules d’agraïment. Un agraïment que us inclou a tots: els qui m’acompanyeu i els qui no han pogut venir. Vull citar els membres de les parròquies que he servit fins ara en la diaconia. Un record molt especial a tots aquells que vau tenir l’atreviment de dir-me que havia de fer un pas endavant després de la mort de  Conxita. Us vull comentar que en mi, sembla que hem retrocedit al començament de l’Església, perquè es donen dues circumstàncies d’aquells temps:  La paraula prevere, ve del grec i vol dir ancià i jo ho sóc. Sant Ciprià i sant Lleó el Gran van defensar al Concili de Calcedònia que “el qui ha de presidir a tots, sigui elegit per tots” Abans de la imposició de mans en l’ordenació, es va donar l’elevació de mans. Totes les mans que heu aixecat m’han indicat el camí. Vet aquí, ancià i escollit com en aquells temps. Ha estat una festa emocionant per a vosaltres i per a mi. Quin goig que m’hàgiu acompanyat. Gràcies a tots i com no al cor i músics. Tot seguit els qui vulgueu i pugueu ens desplaçarem a l’antic convent de la Puríssima per compartir un pica-pica. Gràcies.

Finalment el Sr. Bisbe ens donà la benedicció i tot seguit li digué al nou prevere: Que Déu et faci veritable pastor per distribuir als fidels el Cos de Crist. I a tots vosaltres que el Senyor us beneeixi en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.  El nou prevere ens digué: En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau. Vam cantar l’himne de la Mare de Déu de la Cinta i tot seguit i abans d’acomiadar-nos: “Crist ha ressuscitat”.

Després vam passar a l’antic convent de la Puríssima on vam ser obsequiats amb un pica-pica i vam compartir una bona estona d’amistat i alegria.

Maria Joana Querol Beltrán

Homilia
Àlbum fotogràfic