Tortosa celebra el primer diumenge de setembre la festa en honor a la nostra patrona la Mare de Déu de la Cinta. Aquest dia per als tortosins i tortosines és festa gran. Al matí la Missa Estacional i a la tarda la solemne Processó, fent el recorregut per alguns carrers de la nostra ciutat. Tanmateix aquest any, a causa de la pandèmia, ha estat una excepció i la processó es celebrà només per l’interior de la catedral. Una altra celebració és la Novena en honor a la Mare de Déu. Aquest any s’han fet càrrec de la predicació part del Cabildo de la S.E.C.B. de Tortosa.

Primer dia de la Novena, dissabte 5. Com cada dia es celebrà la Santa Missa a l’Altar Major i el Rosari. Tot seguit s’inicià la Novena, amb la proclamació de l’Evangeli. A continuació el Prior de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, M.I. Josep Ma Membrado, després de saludar el Sr. Bisbe, l’Arxiconfraria i la Cort d’Honor i el bon nombre de fidels que van assistir-hi cada dia, pregà a la Mare de Déu amb les oracions comunes del Novenari i amb la pròpia de cada dia. Tant el 1r dia com el 2n no va haver-hi predicació. Tots els dies s’acabà la Novena amb l’himne de la Mare de Déu de la Cinta, mentre el Prior mostrava la Relíquia als fidels per venerar-la des dels seus propis seients a causa de la Covid-19.

Segon dia, diumenge 6, festa de la Mare de Déu de la Cinta, la celebració igual que el 1r. dia.

Tercer dia, dilluns 7. La prèdica fou a càrrec del M.I. Anastasi Soriano Pradas, Rector de les parròquies “Sant Joan Baptista” de Móra d’Ebre i “La Nativitat de Maria” de Miravet. El tema: “Santa Maria Verge, Mare de Misericòrdia”. El Fill de Déu contempla des de la creu tot el mal i el sofriment del món al llarg de la història i Maria i Joan, el deixeble estimat, al peu de la creu, contemplant Jesús crucificat. Tots aquests esdeveniments demostren que Jesús va complir la voluntat de Déu fins a la seua mort. Maria és Mare de Misericòrdia. L’amor misericordiós no és només estimar, sinó que va més enllà, un amor que actua en els cors més ferits. Maria expressa els sentiments de Mare, en veure els sofriments del seu Fill. En la darrera hora de Jesús, Ella vetlla pel deixeble estimat i per tots els deixebles. L’amor d’una mare pels seus fills pot arribar a malmetre la seua vida, però la mare sempre els perdona i els fills sempre veuen en ella una mirada de misericòrdia. Tots sabem que la misericòrdia de Déu i de la Mare de Déu ens porta a ser misericordiosos. Maria és la primera filla de la misericòrdia de Déu i per això és Mare de Misericòrdia. La nostra Mare dissol la tebiesa dels nostres cors. Jesús ens deixa la seua Mare com a Mare nostra i ens acollim a la seua protecció per a que ens faci misericordiosos.

Quart dia, dimarts 8. Va predicar el M.I. Ramon Font Peig, Rector de les parròquies “L’Assumpció de Maria” d’Amposta i “Mare de Déu de la Cinta” del Poble Nou. Tema: “Santa Maria Verge, Mare de la Divina Providència”. Avui és la festa de les “verges trobades” i avui celebrem la festa de la patrona de la nostra diòcesi. Com a comunitat creient invoquem-la com a Mare. Acabem de proclamar en l’Evangeli segons sant Joan, les noces de Canà, on Maria hi era present. També es va fer present a la nostra catedral, deixant-nos el Sagrat Cíngol i coneixedora de les nostres mancances, vol venir al nostre encontre. “No tenen vi” li va dir al seu Fill. Maria és intercessora i provident. Ella és la Mare de la Divina Providència i així el poble de Déu ha experimentat la presència de Maria com a mare provident. “Feu tot el que Ell us digui”. Aquestes paraules són una invitació a complir la voluntat de Déu, a la qual hi som tots cridats igual que Maria. La seua missió fou de servei. El Papa Francesc ens parla d’una església en sortida. Així com Maria sortí a l’encontre de la seva cosina Elisabet, demanem-li que sapiguem estar presents en el món, imitant-la. Que Ella qui va acompanyar Jesús fins a la creu, ens acompanye també a nosaltres. Que la Mare de Déu, sota l’advocació de la Cinta, sigue la nostra companyia en el camí de la vida i com a Mare de la Providència ens ajude a aconseguir els béns celestials. Amén.

Cinquè dia, dimecres 9. Aquest dia la predicació fou a càrrec del M.I. Ramon Labernié i Castell, Rector de les parròquies “Mare de Déu del Roser” de Tortosa i “Sant Antoni Abat” dels Reguers. “Santa Maria Verge de la santa Esperança”. Avui contemplem Maria, mare de l’esperança, virtut teologal que ens ajuda a veure les promeses que Déu ens ha fet. La història ha d’estar amarada d’esperança cristiana. Què esperem avui els fills i filles de Tortosa? Quina és la teua esperança? El nostre cor està ple d’esperances humanes legítimes, però són caduques. Diu sant Pau: “Si l’esperança que tenim no va més enllà de les coses del món…”  Tots desitgem la felicitat i, l’esperança cristiana també recull les esperances humanes. El sacerdot en l’Eucaristia diu: “…mentre esperem l’acompliment de la vostra esperança”. El nostre objectiu és arribar a veure Déu cara a cara. També en el Credo diem: “Espero la resurrecció dels morts”. Però, per mantenir l’esperança cristiana necessitem l’ajuda de la gràcia de Déu que se’ns comunica pels sagraments i l’ajuda dels sants, especialment de Maria. Ella accepta la proposta de Déu de ser mare del seu Fill i diu SÍ, sense saber les conseqüències. Aquest SÍ va ser l’inici d’un llistat que acompanyà la vida de Maria. Ella meditava els esdeveniments amb esperança, com al peu de la creu, el moment més dolorós de la vida del seu Fill. Maria cregué contra tota esperança i alimentà l’esperança dels deixebles que tenien por, i als qui Jesús va dir: “No us deixaré orfes, tornaré”. La Mare de Déu de la Cinta és per als tortosins un motiu d’esperança. I ens diu: No t’allunyes del meu Fill, has de tenir esperança perquè es compliran totes les promeses. I com S. Bernat de Claravall, diem enmig de les dificultats: “Mira l’Estrella, mira Maria”. Mare de Déu, augmenteu-nos l’esperança.

Sisè dia, dijous 10. El M.I. Emili Vinaixa Porcar, Rector de les parròquies “L’Assumpció de Maria” i “Sant Agustí” de Vinaròs, predicà sobre: “Santa Maria Verge, consol dels afligits”. Estem celebrant la Novena de la Mare de Déu de la Cinta i amb tota seguretat ens ajuda a conèixer-la més, poder imitar-la i créixer cada dia en el seu amor. Avui la contemplem com a consol dels afligits. Tots tenim moments de dolor, de sofriment i d’aflicció. Tots necessitem ser consolats, perquè el consol és un alleujament en els moments de tristesa. Actualment estem passant la pandèmia del coronavirus, durant la qual hi ha gent que ha patit molt i encara pateix. El món està trasbalsat. Fa segles que en moments de tristesa s’invoca la Mare de Déu. Quants tortosins i tortosines han invocat al llarg dels anys la Mare de Déu sota l’advocació de la Cinta. Som conscients que ningú pot consolar com una mare i qui pot consolar millor els fills de Tortosa que la Mare de Déu de la Cinta? Aquest any tan especial marcat per la Covid-19, hauria de servir-nos per estimar més la nostra Mare. Ella està sempre al nostre costat per ajudar-nos en els moments de dificultats, tristesa i aflicció. La Mare de Déu va lliurar a Tortosa la Cinta. Que Ella ens ajude a tots i que ens console en la nostra vida i faci dolça la nostra mort. Amen.

Setè dia, divendres 11. Va predicar el M.I. Francisco Vives Pitarch, Rector de la parròquia de Sant Francesc de Jesús-Tortosa. “Santa Maria Verge, auxili dels cristians”, fou el tema del setè dia de la Novena. Inicià la predicació parlant del Papa Pius V (s. XVI), qui instal·là el Rosari i afegí a les lletanies, que són lloances i súpliques coordinades entre si: “Maria, auxili dels cristians”. El seu origen és molt antic i en un principi estaven dedicades al Senyor i a partir del segle VII es van dedicar també a la Mare de Déu i als sants. Destacà tres punts de la Paraula de Déu. 1r) L’Encarnació del Fill de Déu, el misteri més gran de la nostra fe. Maria en l’Anunciació va rebre la salutació de l’Àngel i el cel i la terra esperaven la resposta de Maria i amb el seu Sí es convertí en la Mare de Jesús. 2n) Jesús estava a la creu i Maria i Joan l’acompanyaven. Al peu de la creu, Maria es convertí en la Mare de Joan i dels apòstols. 3r) Les bodes de Canà. Maria li diu a Jesús: “No tenen vi” i Jesús li contesta: “Encara no ha arribat la meva hora”. Maria és auxiliadora dels apòstols. Pere, després de negar Jesús, plorà amargament i buscà auxili en Maria. Sant Joan Bosco és un dels sants que més va propagar el nom de Maria Auxiliadora. Tenim a Tortosa ermites i parròquies que porten el nom de la Mare de Déu. Ella és el nostre auxili. Al Papa Francesc se li va demanar que digués alguna cosa per posar en pràctica i va respondre: el somriure i el bon humor. Demanem-li a la Mare de Déu que ens ho concedeixi. I acabà amb aquesta pregària: “Sota la vostra protecció ens refugiem, Santa Mare de Déu. No desoïu les nostres súpliques en les necessitats. En tots els nostres perills, acolliu-nos sempre. Verge gloriosa i beneïda”. Així sigue.

Vuitè dia, dissabte 12. La predicació fou a càrrec de l’Il·lm. José Luís Arín Roig, Vicari General de la diòcesi, Rector de la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors de Tortosa i Degà del Capítol de la S. E. C. B. Ens parlà de Santa Maria Verge, salut dels malalts”. Novena en honor de la Mare de Déu, dissabte, dia en què la tradició cristiana el dedica a la nostra Mare. Avui és el “Dolç nom de Maria”. Sant Bernat de Claravall ens diu: “En els perills, angoixes, dubtes… invoca Maria, que no s’allunyi ni de la teua boca ni del teu cor”. Contemplarem Maria, salut dels malalts. La feblesa ens arriba a tots. Ens creiem forts, savis… però si mirem la pandèmia de la Covid-19 que estem passant, ens adonem que som criatures necessitades. El Papa Benet, en l’encíclica “Salvats en esperança” ens diu que fer desaparèixer la malaltia no està en les nostres mans. Ho constatem en la pandèmia que mostra la nostra debilitat. Pensem que el sofriment és essencial a la naturalesa humana, però estem cridats a mirar cap amunt per a superar-nos. Cal viure la malaltia amb una visió cristiana,  ja que els pobres i els malalts són els preferits del Senyor. Des de la petitesa es busca protecció. En l’Evangeli veiem l’actitud modèlica de la Mare de Déu. Ella i Josep van al temple per complir el seu agraïment a Déu. Va anar a visitar la seua cosina Elisabet i la visita va durar tres mesos. En el Magnificat, Maria se sent poca cosa, però està posada en les mans de Déu. Necessitem una memòria històrica per recordar tot el que hem rebut de Déu i per no defallir, necessitem el caliu de la Mare. El seu amor no és ni un somni ni una quimera. Maria és Mare dels Dolors. Feliços els qui ploren, perquè plorar és privilegi dels qui estimen. Invoquem Maria, i viurem la malaltia d’una altra manera. Pensant en la Mare de Déu, no ens equivocarem mai.

Novè dia, diumenge 13.  El Sr. Bisbe, Excm. i Rvdm. Enrique Benavent Vidal, predicà l’últim dia de la Novena. El tema “Santa Maria Verge, Mare de la reconciliació” el centrà en l’Evangeli que acabàvem de proclamar (Jn 19, 25-27). “Vora la creu de Jesús hi havia la seua mare… Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I de les hores ençà, el deixeble la va acollir a casa seva”. Acabem aquesta Novena que hem celebrat amb fe i devoció i han sigut uns dies de pregària. Hem escoltat en l’Evangeli que la Mare del Senyor, estava al peu de la creu, amb el deixeble que Jesús estimava. El camí de fe de Maria arriba en aquest moment a la seua plenitud. Ella l’ha viscuda com un abandonament total a les mans de Déu. La fe creix i madura mitjançant les proves i Maria al peu de la creu, és quan s’uneix més plenament als sentiments de Déu i del seu Fill, Jesucrist. En aquests moments de pandèmia, situació que humanament a ningú ens agrada, podem veure-ho com una desgràcia. Però un creient es pregunta davant les dificultats, què vol el Senyor de mi? I enmig de la situació en què vivim podem treure alguna lliçó. De vegades donem molta importància a coses que no en tenen tanta i si penséssim més en què és la vida, viuríem més com a germans i amb més gestos d’humanitat i solidaritat. Viure una vida de fe és veure a partir de les coses el que Déu ens està dient. Maria està al peu de la creu i ningú com una mare pot patir el dolor d’un fill. Maria és una dona de fe i sap que la mort del seu Fill a la creu, és la manifestació més gran de l’amor de Déu a la humanitat. La creu és la prova de què Déu respon sempre al pecat de l’home manifestant-li el seu amor. Déu està reconciliant al món i la seua reconciliació amb la humanitat ve del perdó, l’amor i la gràcia.  Per això Jesús demana al Pare el perdó per als seus perseguidors i s’uneix a l’obra de la reconciliació que Déu fa a la humanitat. Maria, escolta les paraules del seu Fill: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan” “T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís”. Ella porta al cor les paraules del seu Fill i assumeix l’obra de la Redempció. Nosaltres mirem els esdeveniments de la vida d’una manera humana, en canvi Maria viu el dolor, però no perd l’esperança. Ella s’ha unit vitalment en la seua persona a l’obra de la redempció per la creu del seu Fill.  Ens diu sant Pau que Jesucrist en la creu estava reconciliant el món amb Déu. Maria vol de nosaltres que acollim la gràcia del perdó. És el més gran que li podem demanar al Senyor en acabar la Novena. Que el cor dels tortosins s’obri a l’amor de Déu. Que així sigue.

Al final, mentre cantàvem l’himne a la Mare de Déu de la Cinta, el Sr. Bisbe, el Prior i membres de l’Arxiconfraria i de la Cort d’Honor, van traslladar en processó la Relíquia a la Capella de la Cinta. “Sigue el Sagrat Cíngol la cadena d’or…que al cor de la Verge lligue els nostres cors”.

                      Maria Joana Querol Beltrán