En el capítol segon de l’exhortació Crist viu (49-63) el papa Francesc recorda el testimoniatge d’alguns joves que en la seua curta existència han viscut un camí de santedat. En les seues vides s’albira com la coherència de la fe dóna una fortalesa per a superar les dificultats que humanament sembla increïble, i obri en l’existència horitzons insospitats que l’alliberen de la mediocritat i la comoditat en la qual la majoria de les persones ens instal·lem amb el pas del temps. Entre els que el Papa esmenta he triat tres que ens mostren que l’Evangeli realment viscut és capaç de transformar el cor de joves nascuts en cultures, ambients i condicions socials diferents.

El beat Isidor Bakanja va nàixer en l’actual República Democràtica del Congo en data desconeguda i va morir màrtir en 1909. En la joventut deixa el seu llogaret natal i emigra a diverses ciutats a la cerca de treball. Quan tenia al votant de 18 anys sent parlar de Jesucrist i comença un camí de conversió que el porta a rebre el Baptisme en 1905. Malgrat que el seu pare i els amics li ho van desaconsellar, perquè coneixien les condicions de vida a les quals eren sotmesos els treballadors de raça negra, va començar a treballar com a servent en una agència comercial belga, confiant que la fe cristiana dels blancs els portaria a compartir amb ell l’amor i la benevolència d’aquesta religió. Prompte va descobrir que la realitat no era eixa. El sistema de treball estava organitzat de tal manera que afavoria l’explotació, per la qual cosa la crueltat en el tracte era quelcom habitual.

Això no el va portar a decebre’s de la seua fe i abandonar l’Església, sinó a oposar-se a les humiliacions que patien ell i els seus companys. És llavors quan comença un camí de sofriment: conscients del valor que per a ell tenia la fe, per venjança li van prohibir assistir a les reunions i celebracions amb els cristians i els catecúmens. Havia de resar sol i amagat. Li manen llevar-se l’escapulari i els signes cristians que portava, però no obeeix. Va ser assotat brutalment amb un fuet amb claus i tancat en condicions inhumanes. Ajudat pels seus amics aconseguí fugir entre atroços sofriments provocats per les ferides que li havien causat.

Com a conseqüència de tot això la seua salut empitjora ràpidament. Quan estava a punt de morir, el confessor li preguntà si perdonava els qui l’havien perseguit. La seua resposta va ser: “Pare, jo no tinc res contra ell. Aquell blanc m’ha assotat… És clar que en el cel resaré per ell”. Uns dies després va morir mentre es trobava en oració.

El testimoniatge del beat Isidor Bakanja ens parla d’una fe incontaminada, viscuda amb una senzillesa i una autenticitat admirables. És la fe d’algú que ha acollit amb tal veritat l’Evangeli que no dubta de Crist malgrat l’anti-testimoni d’aquells als qui ell considerava cristians; d’algú que va voler viure els preceptes evangèlics en tota la seua veritat i radicalitat i a qui eixa fe va donar una fortalesa i una capacitat de perdó impensables.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar