El diumenge, 1 de setembre, a les 12 hores, es celebrà a la Catedral la solemne missa estacional en honor a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat de Tortosa. Presidida pel Sr. Bisbe, Excm. i Rvdm. Enrique Benavent Vidal, van concelebrar el Capítol Catedral, els rectors de les parròquies de la ciutat i altres preveres.  Van participar de la celebració la sra. alcaldessa,  Meritxell Roigé Pedrola, regidors, autoritats, Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Cort d’Honor, pubilles i pubilletes i molts tortosins i tortosines que cada any ens sentim convocats per la nostra Mare, sota l’advocació de Mare de Déu de la Cinta per manifestar-li el gran amor filial que li tenim. Alguns cants foren a càrrec de l’Orfeó Tortosí i en altres van intervenir tots els fidels sota la direcció del Sr. Joan Redó.

S’inicià la celebració amb l’himne a la nostra Patrona. Tot seguit l’Il·lm. Sr. Vicari General, José Luís Arín Roig,  va fer la monició d’entrada, destacant que el motiu de la celebració era el regal que ens havia fet la Mare de Déu deixant-nos el cíngol que la cenyia. Cal veure aquest esdeveniment no com una història que ja ha passat, sinó com l’amor de la nostra Mare envers la nostra ciutat. En paraules del Papa Sant Joan Pau II, l’amor  a la Mare de Déu ens ajuda a sentir-nos cada dia més fills de Déu.

Després de cantar “Glòria a Déu a dalt del cel”, un membre de la Reial Arxiconfraria proclamà la 1ª lectura (Is 7,10-14; 8, 10). El Salm responsorial fou tot cantat, essent les paraules de tornada: “Cantem amb veu exultant  el nom del Senyor”. La 2ª lectura del Llibre de l’Apocalipsi (Ap 11, 19a; 12, 1.3-6a. 10 ab) fou proclamada per un membre de la Cort d’Honor. Després de cantar “Al·leluia” l’Orfeó Tortosí, Mn. Jesús Cid, diaca permanent, proclamà l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 39-47) que narra la visita de Maria a la seua cosina Elisabet.

El Sr. Bisbe inicià l’homilia amb unes paraules de salutació: Il·lm. Vicari General de Tortosa i de l’arquebisbat d’Estrasburg, canonges del Capítol Catedralici, germans sacerdots, sra. alcaldessa i autoritats, Arxiconfraria i Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta, reina de les festes, reina infantil, pubilles i pubilletes, pares que els acompanyeu i germans i germanes tots en el Senyor. Vull saludar de manera especial a Mons. Jordi Bertomeu, portador de l’estendard de la Mare de Déu de la Cinta. Segons es conserva en els llibres, la Mare de Déu digué: “Perquè us estimo us dono aquest cíngol i el poso damunt l’altar, per a que el tingueu com a penyora del meu amor”.

Quan una persona se sent estimada, es crea un vincle d’amor amb l’altra persona. I això ha passat a Tortosa. La Mare de Déu ha creat un vincle d’amor que es constata especialment en la festa de la nostra ciutat. Cada dia ha de ser més fort el lligam que ens uneix a la nostra Mare. “Sigue el sagrat Cíngul la cadena d’or, cadena de roses, cadena d’amor, que al Cor de la Verge lligue els nostres cors, fent que el d’Ella i els nostres, en vida i en mort, al cel i a la terra siguen un sol cor” Cada vegada que cantem l’himne de Joan Moreira i del beat José Ma Peris, li diem a la Mare de Déu que volem donar-li el cor. Aquesta donació ens ha de portar a una comunió de fe.

En l’evangeli hem escoltat una escena entranyable: La visita de la Mare de Déu a la seua cosina Elisabet. Maria quan rep la notícia que Elisabet ha concebut un fill, “se n’anà decididament  a la Muntanya, a la província de Judà”. És una alegria santa la que expressen Elisabet i Maria. En aquest món competitiu ens alegrem quan les coses ens van bé, però fins i tot de vegades ens podem arribar a alegrar quan les coses van malament als altres. Però, l’alegria cristiana és la del qui s’alegra pel bé dels altres. Maria i Elisabet s’alegren cadascuna de l’alegria del altra: “Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Maria canta les grandeses de Déu: “La meua ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu qui em salva”. La humilitat ens fa viure l’alegria cristiana. De vegades arribem a pensar que per allò que volem aconseguir no necessitem Déu. Aquest orgull no ens porta a la veritable alegria. En el món actual tenim moltes coses més que en altres èpoques, però no som feliços perquè hem perdut la humilitat, que és la font de l’autèntica alegria. Elisabet li diu a Maria: “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”

Maria ens ensenya que hem de respondre amb agraïment envers els altres. Si no ho fem, som persones desagraïdes i no podem viure l’alegria de la fe, la que van experimentar les dues dones. La fe autèntica crea en nosaltres uns lligams més grans cada dia que els de la carn i la sang. Maria i Elisabet són germanes en la fe. Tots sentim que la Mare de Déu ens agermana. Que el Sagrat Cíngol sigue un vincle d’unió en la nostra ciutat. Les diferències que hi ha entre nosaltres, no ens poden portar la divisió.

Estimades pubilles i pubilletes, que la Mare de Déu us acompanye  a vosaltres i a tots els xiquets i joves de Tortosa a qui representeu. Que Ella face que al cel i a la terra siguen un sol cor. La Mare de Déu porta en el seu cor els més pobres, els malalts, els immigrants, els que busquen treball i no en troben… Aquestes persones són les que ocupen el primer lloc en el cor de Maria. Que com diem en l’himne: “És el Sagrat Cíngul regalo d’amor; dels fills de Tortosa es sempre el consol”. Que així sigue”

 Mn. Jesús Cid, diaca permanent, va fer les pregàries i a l’ofertori l’Orfeó Tortosí cantà: “Adoramus te” i Mn. Isaïes Riba va interpretar unes estrofes dels goigs de la Mare de Déu. Després l’Orfeó cantà el Sanctus. Arribat el moment de la comunió, primer vam cantar tot el poble el “Magnificat” i tot seguit l’Orfeó cantà un cant a la Mare de Déu.

Abans de finalitzar la celebració de l’Eucaristia, el Sr. Viari General ens comunicà que el Sr. Bisbe havia rebut una carta personal del Papa Francesc: “…con ocasión del 400 aniversari de la Archicofradía, invoco abundancia de bienes para los fieles de Tortosa…” Tot seguit el Sr. Bisbe impartí la Benedicció Papal amb indulgència plenaria. El diaca permanent com a comiat digué: “En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau”. Amb el cor ple d’emoció vam cantar l’himne de la Mare de Déu de la Cinta

Abans d’acomiadar-nos, van entrar la “Colla Jove de Dolçainers” presidits per la figura de l’àguila, fins al peu del presbiteri ballant en honor a la Mare de Déu. Després d’un fort aplaudiment, el seguici que l’acompanyava interpretà l’himne a la Mare de Déu de la Cinta. Tot seguit va sortir el seguici de la festa major amb totes les autoritats, fent el recorregut fins la plaça de l’ajuntament. La Banda Municipal de Tortosa tancà l’acte amb el “Pasodoble Tortosa” del mestre Monclús.

A la tarda es celebrà la solemne processó, presidida pel Sr. Bisbe. El primer majordom, Sr. José Ma Utgés Vallespí confià l’estendard principal a Mons. Jordi Bertomeu Farnós, qui designà com a borlistes  la sra. Cinta Cirac Ginesta i el sr. Robert Roda Aixendri. També van participar de la processó l’Hospitalitat de Lourdes i representants de les parròquies que porten el nom de la Mare de Déu. Tots amb els seus respectius estendards.

La inestabilitat del temps va impedir que la processó fes el recorregut de sempre, però malgrat això, fou molt reeixida i molt participada. Des de l’ambó es van dir unes paraules plenes d’emoció per l’acte que estàvem celebrant: Tortosins i tortosines, la Mare de Déu i la Relíquia estan a punt d’entrar a la catedral. La nostra Reina, la nostra Mare, el nostre Tresor. Rebem-la amb un fort aplaudiment. Com tots els anys, en arribar a la catedral que estava de gom a gom, es van disparar un ramillet de focs  i enmig de forts aplaudiments i les veus plenes d’emoció, vam cantar l’himne de la Cinta. Tot seguit amb la pregària i la benedicció final del Sr. Bisbe, finalitzà la celebració del dia de la nostra Patrona, però amb el desig de retrobar-nos tota la setmana, convocats a la celebració de la Novena.

“La nostra Cinta Sagrada mos té el cor tendrament pres, Mare apreteu la llaçada que no es desface mai més”. Que la Mare de Déu ens ajude a mantenir aquest vincle d’amor entre Ella i els tortosins, el qual s’ha mantingut a través de tantes generacions.

Maria Joana Querol Beltrán

Homilia
Àlbum fotogràfic