El diumenge, 6 de setembre, a les 12 hores, es celebrà a la Catedral la solemne missa estacional en honor a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat de Tortosa. Aquest any ha estat una celebració molt diferent a causa de la pandèmia de la COVID-19. Els tortosins omplíem sempre la catedral de gom a gom, però aquesta vegada, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, l’aforament en totes les celebracions estava limitat. Tanmateix abans de la missa estacional, es van celebrar tres misses a l’altar Major, per facilitar l’assistència de més feligresos . En acabar cada celebració es venerà la Sagrada Relíquia, però sempre cadascú des del seu lloc.

Presidida la celebració pel Sr. Bisbe, Excm. i Rvdm. Enrique Benavent Vidal, fou concelebrada pel Capítol Catedral i algun altre sacerdot de Tortosa. Van participar-hi la Sra. Meritxell Roigé Pedrola, alcaldessa de la ciutat, regidors, autoritats, Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Cort d’Honor, els portadors de l’estendard principal de l’Arxiconfraria en representació dels col·lectius que han estat i segueixen estant a primera línia durant la pandèmia:  El Sr. Vicenç Lleonart i Ballesta, Intendent i Cap de la Regió Policial dels Mossos d’Esquadra de les Terres de l’Ebre; el doctor Manuel Martínez Maimó, Cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Verge de la Cinta  i el Sr. Lluís Martí Pino, auxiliar del torn de nit de la Residència Diocesana d’Ancians Sant Miquel Arcàngel. També hi eren presents la pubilla i pubilleta en representació de tot el seu grup de les festes de la Cinta 2020 i els tortosins que per motius d’aforament els fou impossible assistir-hi. Els cants van ser a càrrec de la coral Tyrichae, sota la direcció de Raul Martínez Lorente, actuant de solista la Sra. Montserrat Bella Roma i  a l’orgue el Sr. Pau Prades Curto.

S’inicià la celebració amb el cant: “Victòria és la nostra fe, la fe d’un poble de batejats”. Tot seguit de la salutació del Sr. Bisbe, l’Il·lm. Sr. José Luís Arín Roig va fer la monició d’entrada: Avui celebrem la solemnitat de la Mare de Déu sota l’advocació de la Cinta. La plena de gràcia qui amb un SÍ total es complí el projecte etern de Déu, la Encarnació. L’any 1179, ens deixà la Cinta, signe d’amor de la Mare envers els seus fills. Invoquem-li la seua misericòrdia de Mare.

Un membre de l’Arxiconfraria proclamà la 1ª lectura (Is 7,10-14; 8,10). El Salm responsorial (Jdt, 13) el va cantar la Sra. Cinta Ollé Sabaté i tots els fidels responíem: “Vós sou l’honor del nostre poble”. Un membre de la Cort d’Honor, proclamà la 2ª lectura (Ap 11, 19a; 12, 1.3-6a. 10ab) i el M.I. Víctor M. Cardona Eixarch proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 1,45).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant l’Il·lm. Sr. Vicari General, José Luís Arín Roig, membres del Capítol Catedralici, germans en el sacerdoci, Sra. Alcaldessa, regidors i autoritats, membres de l’Arxiconfraria i Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta i una salutació especial als portadors de l’estendard, representants dels col·lectius que estan ajudant en aquest temps de pandèmia: personal sanitari, cossos de seguretat i residències d’ancians. Aquesta celebració és un esdeveniment històric i quan els historiadors narren les festes de la Mare de Déu de la Cinta, recordaran aquests moments molt entranyables de la nostra festa de l’any 2020, com la celebració de l’Eucaristia, la processó i l’entrada tan emotiva de la Mare de Déu a la catedral. Tot es deu a una pandèmia que ha vingut de sobte i amb una virulència que no esperàvem. Estem vivint una situació que ens demostra la nostra petitesa en les relacions socials, residències d’ancians, famílies de persones que han mort i les que sofreixen la malaltia, les que pateixen o patiran la situació econòmica, l’ensenyament i també respecte nosaltres mateixos que busquem solucions ràpides i estem vivint en una incertesa molt gran.

Tomàs Bellpuig, en els Goigs en honor de la Mare de Déu de la Cinta ens diu: “Ho sou tot per nostra terra…de ses peus el consol, esteu atortosinada per l’amor que mos heu pres! Ja que la Cinta sagrada, tan a gust mos té el cor pres, Mare apreteu la llaçada que no es sòltigue mai més”. En aquests moments que estem passant, necessitem tenir una confiança absoluta en Déu, el nostre Salvador. En l’Evangeli  hem escoltat: “Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?…Feliç tu que has cregut!” La fe de Maria es viscuda amb humilitat, per això respon amb les grandeses del Senyor: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. La fe ens porta a la humilitat i a confiar en Déu més que en nosaltres mateixos. La situació cultural que estem vivint ens porta a no creure en Déu. Qui pot creure en Déu? Qui viu els moments de la seua vida des de la seua gràcia i amb agraïment al Senyor. La seua Mare ens ajuda a viure una fe autèntica i a viure el servei com una necessitat. L’Evangeli ens diu que Maria se n’anà decididament a visitar la seua cosina. Tant de bo que aquesta situació ens ajude a viure una vida de veritable autenticitat.

Maria és senyal d’esperança. El seu dolor va ser molt fort i molt dur, però la seua fe l’acompanyava i era més forta que el sofriment. Ella ens ensenya que la prova ens ha de portar a confiar cada vegada més en Déu i els dolors i patiments de Maria ens recorden que el dolor no ens ha d’allunyar del Senyor, sinó caminar amb més confiança. La fe senzilla del poble ens ajuda a poder dir: “”Sigue el Sagrat Cíngol la cadena d’or… que al cor de la Verge lligue els nostres cors, fent que el d’Ella i els nostres en vida i en mort, al cel i a la terra siguen un sol cor”.Que la Mare de Déu ajude els qui han patit i encara pateixen les conseqüències de la pandèmia, que no abandone els qui sofreixen i sigue per a ells sempre el seu consol. Que així sigue.

Mn. Josep Ma Membrado va fer les pregàries, demanant al Senyor pels malalts, pels qui no tenen treball a conseqüència de la pandèmia, pels ciutadans de Tortosa, per les mares que esperen un fill, etc. En el moment de l’ofertori, la solista cantà l’Ave Maria i tot seguit el nostre bisbe Enrique encensà l’altar, la imatge de Jesús Crucificat i la de la Mare de Déu de la Cinta.  Després de la Comunió i abans de la benedicció final el Sr. Bisbe saludà els qui havien seguit la celebració des de les seus cases o de les residències d’ancians a través dels mcs, als qui manifestà el seu agraïment per haver fet possible la transmissió en directe de la celebració. Altres anys la catedral estava de gom a gom i avui també, encara que d’un altra manera, perquè els que estem aquí, a tots us portem en el nostre cor i en la nostra pregària. Estem units com una família. En acabar la solemne celebració, el Sr. Bisbe impartí la Benedicció Papal amb indulgència plenària. 

A continuació va entrar la “Colla Gegantina de Tortosa” fins al peu del presbiteri,  presidits per la figura de l’àguila, ballant en honor a la Mare de Déu. Després d’un fort aplaudiment, el seguici que l’acompanyava, interpretà l’himne de la Cinta, mentre sortien de la catedral. Abans de la processó la coral Tyrichae va cantar “Reina de Tortosa”.

I com a cloenda de la celebració del matí del dia de la Cinta, la Processó, que va tenir lloc per l’interior de la catedral, S’organitzà amb representants de l’Arxiconfraria i Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta, els tres portadors de l’estendard confiat per la Primera Majordom de la Reial Arxiconfraria de la Cinta, Sra. Mabel Marcos Martín. Acompanyaven el Sr. Bisbe, portador de la Relíquia de la Cinta, el Cabildo Catedral i l’alcaldessa de la ciutat. Quan la Processó tornava a l’altar major, es van disparar com tots els anys  els focs d’artifici, i vam rebre la Mare de Déu cantant el seu himne i entre forts aplaudiments. En arribar el Sr. Bisbe a l’altar amb la Relíquia, va fer una pregària a la Mare de Déu i finalitzà la celebració. Tots vam sortir molt contents i emocionats, malgrat la situació de pandèmia que estem vivint. Que la Mare de Déu ens proteigeixi i ens ajude a fer realitat en la nostra vida les paraules: “La nostra Cinta Sagrada mos té el cor tendrament pres, Mare apreteu la llaçada que no es desface mai més”. 

 Maria Joana Querol Beltrán

Homilia