Fa uns dies hem iniciat l’Advent. L’Església se situa en actitud d’espera i acolliment del Messies que ve a salvar-nos. En aquest camí que ens condueix al Nadal, la celebració de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu ens convida a dirigir la nostra mirada a la Verge Maria. A tots nosaltres, que estem sotmesos a un ritme de vida accelerat, amb tantes coses i tan urgents que difícilment podem parar atenció a les coses de Déu, Maria, que va tindre sempre el seu cor centrat en Ell, ens ensenya a estar atents als signes de la seua presència en el món. En aquest temps d’Advent Ella és per a tots nosaltres un model que ens ajuda a no deixar-nos arrossegar per un estil de vida que ens tanca el cor a Déu.

Aquesta actitud la va portar a una disponibilitat total a la voluntat de Déu i a una obediència sense reserves. Per això, quan li demanà que col·laborés en l’obra de la Redempció de la humanitat, va obeir des de la fe. Estem davant una entrega lliure de tota ambigüitat. Ella no s’ha reservat res per a si mateixa. La seua obediència ha sigut un amb totes les conseqüències. En cap moment va dubtar que eixa opció era la millor que hagués pogut fer; mai va pensar que una altra possible decisió hauria sigut millor. Una vegada li va dir al Senyor: “Faci’s en mi segons la teua paraula”, ja mai va mirar enrere: confiant en Déu es va posar en les seues mans mirant sempre cap al futur. Contemplant a la Mare del Senyor en aquest temps d’Advent, descobrim que la nostra generositat envers Déu és sovint pobra i plena d’ambigüitats.

El fet que Ella hagi donat un del que ja no es torna enrere, no significa que tot estiga predeterminat. Maria pertany al nostre llinatge necessitat de redempció. Per això, encara que no va conèixer el pecat, va experimentar moments de dificultat i va passar per la prova del dolor. De fet, quan contemplem el seu camí de fe descobrim que va haver de patir situacions de les més dures que una persona pot sofrir durant la seua vida. El seu la va portar a un autèntic abandó a les mans del Pare. El seu camí de fe es va convertir en un camí d’obediència. La plenitud de la gràcia de Déu la va fer capaç de viure i patir, fins i tot els moments de major foscor, al marge de tot pecat. En aquest temps d’Advent, la Mare del Senyor ens ensenya que la força de la gràcia ens ajuda a mantindre l’esperança fins i tot en els moments de més dificultat que se’ns puguen presentar.

La plenitud de la gràcia va fructificar en Maria en una vida cristiana plenament viscuda. Quan contemplem el seu camí de fe, descobrim una humilitat tan gran que podem pensar que en Ella no destaca res. Aquest aparent “no destacar res” no significa mediocritat, sinó l’harmonia amb la qual va saber integrar totes les dimensions de l’Evangeli en la pròpia vida. En realitat aquest “no destacar res” significa que destaca la totalitat de l’Evangeli viscut amb una plenitud i perfecció absolutes. Per això la devoció a la Verge és fecunda en fruits de santedat per a tota l’Església.

Que Mare del Senyor ens acompanyi en el camí cap al Nadal.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar