Amb el començament de la catequesi parroquial, la celebració de l’Eucaristia dominical en les parròquies s’anima amb la participació de molts dels xiquets i joves que es preparen per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana. Molts d’ells hi assisteixen acompanyats pels seus pares. La meta de la catequesi no consisteix únicament que aprenguen unes veritats, o que arriben a tindre una idea més o menys aproximada del que és el cristianisme, sinó en què s’inicien i aprenguen a viure com autèntics cristians, com a vertaders amics del Senyor en el marc de la comunitat cristiana que és l’Església. Per això, ens hem d’alegrar d’aquest fet que, sens dubte, rejoveneix i anima les celebracions dominicals en les nostres parròquies.

La participació en la Missa dominical és essencial perquè la fe es mantinga viva. A molts els pot semblar una exigència per a creients molt compromesos amb l’Església. No és així. L’Eucaristia és el més bàsic perquè la fe es mantinga viva. El centre de la vida cristiana està en Crist, i el primer objectiu d’un deixeble del Senyor no pot ser un altre que créixer en l’amistat amb Ell. Els amics desitgen estar més units cada dia. La nostra unió amb Crist creix i es fortifica en l’escolta de la seua Paraula i en la participació en el Sagrament en el qual Ell es fa present entre nosaltres. A partir de l’Eucaristia la nostra unió amb Crist es farà més forta en l’oració, en les obres de caritat, en la vivència cristiana del treball i la família, en la fidelitat a la nostra vocació, etc… L’abandó de l’Eucaristia porta al debilitament i a la mort de la vida cristiana perquè, sense adonar-se, el cristià es va allunyant a poc a poc de Crist.

Els creients no vivim la fe aïlladament, sinó en comunitat. Els primers deixebles no van seguir al Senyor perquè eren un grup d’amics o perquè pensaven de la mateixa manera. De fet, en els evangelis veiem que de vegades discutien entre si o que tenien interessos contraposats. No obstant això, es mantenien en el seguiment perquè Crist era el vincle d’unió entre ells. Els cristians no formem part de l’Església perquè som una colla d’amics, perquè tenim els mateixos interessos o perquè pensem de la mateixa manera sobre la realitat política i social que ens envolta. Aquests no són els nostres vincles d’unió. Formem part de l’Església perquè, malgrat les nostres diferències, tots ens sentim deixebles de Crist. I és la nostra unió amb Ell el que fa que les diferències legítimes no acaben convertint-se en divisions i que l’Església arribe a ser una autèntica família de Déu. Quan algú deixa de participar en les celebracions de la seua família, es va distanciant a poc a poc dels seus familiars i, al final, acaba convertint-se en un estrany a casa seua. Això és el que li ocorre també a un cristià que abandona l’Eucaristia: acaba sentint-se estrany en l’Església.

A les famílies que participeu en l’Eucaristia dominical amb els vostres fills us vull convidar a què no la convertiu en una activitat que acaba quan finalitza el curs catequètic. Viviu-la com una ocasió per retrobar-vos amb el Senyor i amb la seua Església.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar