Diu Jaume Colomé que: “Per tal de que hi hagi festa, fan falta tres condicions: Un motiu de festa, una reunió de persones i unes activitats festives. Des de sempre els pobles han sabut inventar-se les festes adients a la seua manera de viure… Però per tal que una festa sigui viva ha d’anar evolucionant, adaptant-se a les noves necessitats que van sorgint”.  Si això és sempre veritat, ho és molt més en aquest temps de pandèmia: Hem de saber adaptar les activitats de les festes a las realitat actual.

Així ho hem fet en la festa del Sagrat Cor de Jesús, on tots els anys confeccionàvem artístiques catifes pels carrers per on passa la processó. No ha estat així aquest any, però sí hem ornamentat els balcons i finestres de les nostres cases com mai s’havia fet i ha estat una experiència bonica.

Hem de tenir molt present, si volem gaudir de la vida, que, a exemple de Sant Francesc, la festa la fa el cor. És molt bo tenir bon humor. Posar unes gotes d’humor a la vida, fins i tot a les coses més serioses, és positiu. Et demanen un favor estant molt trist, difícilment estaràs en condició de concedir-lo, en canvi, tens pau i serenitat al teu cor, estàs predisposat en principi a dir que sí. Diu el Manifest joiós: “Considerem una victòria en camp contrari saber riure’s d’un mateix”. La joia, com totes les coses importants de la vida no es pot imposar, ha de sortir de dintre, del cor. Tot lo exterior –les diverses activitats de la festa per exemple- ens ajudarà o ens obstaculitzarà, però la festa, la que fa créixer al ser humà com a persona, la fa el cor. El cor és el que dóna sentit als actes, també als actes festius…

Hi ha plaer i alegria. El plaer és la felicitat del cos, l’alegria és la felicitat del cor. No estan oposats l’un a l’altre, poden coincidir, però a vegades no coincideixen. El plaer viu un instant, l’alegria no mor.

Sant Francesc creia en la festa, en l’alegria, en la felicitat. Va escriure el Cant de les Criatures, el que respira alegria pels quatre costats, el que l’ha fet universal, famós per tot el món i de plena actualitat després de molts segles, en un moment de la seua vida en que físicament no podia tenir motius per estar joiós i exultant, cec i malalt en una pobra cel·la. Francesc havia tastat de la vida el plaer i l’alegria i es quedà en l’alegria.

Molt bones festes.

Mn. Paco Vives