Els últims diumenges del temps pasqual celebrem dues solemnitats que ens descobreixen el significat ple de la Pasqua: l’Ascensió del Senyor i l’enviament de l’Esperit Sant en Pentecosta. Aquests esdeveniments constitueixen la culminació de la Pasqua i ens descobreixen el sentit del temps de l’Església i el contingut de la seua missió.

En les narracions de l’Ascensió trobem diversos elements importants per entendre aquest esdeveniment. En primer lloc, una promesa que el Senyor fa als seus deixebles abans de tornar al Pare: seran batejats amb l’Esperit Sant que els donarà força per a ser els seus testimonis fins als confins del món. Sense el poder de l’Esperit els cristians no tenim la fortalesa necessària per anunciar l’Evangeli. I és que el testimoniatge cristià no consisteix en discursos teòrics, ni en imposar als altres la fe, ni en fer-los patir per l’Evangeli, sinó en donar raó de la nostra esperança amb delicadesa i respecte, en una vida santa davant la qual han de quedar confosos els qui ens calumnien, i en la disposició a patir pel Senyor. Per això els autèntics testimonis del Ressuscitat són els màrtirs que han donat la vida enfortits per l’Esperit Sant.

El segon element que trobem és una clarificació sobre el Regne de Déu, que és la meta de l’Església. Abans de pujar al cel, els deixebles, que encara no han superat una concepció mundana del Regne, li pregunten a Jesús si és ara quan restablirà la sobirania d’Israel. Ell els respon que no és cosa nostra conèixer els temps i les dates que el Pare ha determinat amb la seua autoritat. El testimoniatge que els deixebles han de donar sobre Crist ha de ser lliure de tota ambició humana, perquè el Regne no es confon amb els poders d’aquest món; ni els temps de Déu tenen el ritme de rapidesa i eficàcia que els éssers humans desitgem per als nostres assumptes. La nostra missió consisteix a sembrar aquest Regne en el món i no a posar-lo al nostre servei.

El tercer element és la missió: els deixebles són enviats per tot el món a predicar la Bona Notícia de l’Evangeli. Per a aquesta tasca el Senyor no els dóna ni riqueses ni poder terrenal, només la Paraula i el Sagrament, que són les realitats que porten als homes a conèixer i estimar al Senyor, i que poden canviar els cors amb la gràcia de Déu i conduir-los a la santedat. A molts els poden semblar instruments ineficaços, però són els que de debò sembren una vida nova en el nostre món.

Finalment, els deixebles encara van escoltar dues promeses. La primera de llavis del mateix Crist: “Jo estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món”. La segona dels àngels: “Tornarà com l’heu vist marxar”. I és que l’Ascensió no és el final, sinó la plenitud de la Pasqua i l’inici d’un temps nou que començarà en Pentecosta. Després d’això, els deixebles no van tornar tristos a Jerusalem com quan ens acomiadem d’una persona estimada a la que no tornarem a veure, sinó plens de “una alegria immensa”. Només vivint la fe amb aquesta alegria podem donar testimoniatge de Crist.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar