El text evangèlic del tercer diumenge d’Advent ens presenta la figura de Joan Baptista, que és un dels personatges fonamentals d’aquest temps litúrgic. Sant Lluc, en el seu evangeli, ens resumeix la missió del Precursor en quatre aspectes.

Joan ha sigut enviat, en primer lloc, per anunciar la imminència de la salvació: “tothom veurà la salvació de Déu” (Lc 3, 6). L’Element primer i fonamental de la seua missió com a profeta no és predir el futur ni anunciar calamitats, sinó proclamar la proximitat del Déu que ve a salvar a tota la humanitat. Ja en el moment del naixement el seu pare Zacaries havia indicat en què consistiria la seua missió: “I a tu infant et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats” (Lc 1, 76-77). Joan Baptista no era un profeta de desgràcies, sinó un enviat a anunciar una bona notícia. Tota la resta és una conseqüència d’això.

La proximitat del Déu que salva és un judici sobre el mal que hi ha en el nostre món i, per tant, exigeix una conversió que si és autèntica ha de manifestar-se en una nova vida. Això el porta a fer un doble advertiment als seus oients: ningú pot fer-se il·lusions confiant en falses seguretats i tots estem cridats a donar fruits de conversió. L’anunci de la salvació no és per a adormir la nostra consciència ni perquè ens refugiem en una falsa seguretat que justificaria la mediocritat, sinó perquè ens obrim a eixe Déu des de la veritat del que vivim.

Com a profeta, Joan proposa camins concrets de conversió a tots aquells que s’acosten a ell amb el desig de preparar-se per a acollir al Senyor. En les respostes que va donant als diferents personatges que li pregunten què han de fer, veiem que el major impediment per a rebre a Crist és la idolatria del poder o de les riqueses: als soldats els demana que no utilitzen la violència per a extorsionar ni aprofitar-se dels altres; als cobradors d’impostos, que no exigeixin més del que està establert; i a la gent, que comparteixin els béns amb els qui no tenen. Es tracta d’exigències que ajuden a concretar en la vida la conversió a la qual som cridats en aquest temps d’Advent. També nosaltres ens hauríem de fer la mateixa pregunta que li feien al Baptista els qui escoltaven la seua predicació: “Què hem de fer?” (Lc 3, 10).

Joan sap que la seua missió no consisteix a predicar-se a si mateix. Ell està en funció del qui ve després, que és més fort i davant el qual no se sent digne de “deslligar-li el calçat” (Lc 3, 16). Aquest testimoniatge d’humilitat ens indica que el Baptista no solament va viure la seua missió amb la paraula, sinó que la va fer vida com a servei a algú més gran que ell. Malgrat que molts pensaven que Joan era el messies, constantment repetia: “Jo no sóc”. Aquest testimoniatge ens recorda que a l’Església no estem per anunciar-nos a nosaltres mateixos, sinó perquè els homes i dones coneguen i estimen a Crist. Aquest és el criteri al que ens hem de sotmetre els qui volem donar testimoniatge de Crist amb les nostres paraules i la nostra vida.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar