Amb el començament del nou curs el ritme ordinari de les parròquies i comunitats cristianes es reorganitza de nou. Entre les diferents activitats hi ha una d’importància fonamental per a la vida de l’Església: em refereixo a la catequesi. Des de sempre ha sigut l’instrument privilegiat per a la transmissió de la fe als qui manifestaven el desig de ser cristians, i de creixement en el coneixement de Crist i en la vida cristiana per a aquells xiquets i joves que, estant batejats, volen completar la iniciació cristiana rebent els sagraments de la Confirmació i l’Eucaristia. En la visita pastoral que he realitzat a la diòcesi i en les celebracions del sagrament de la Confirmació que tenen lloc al llarg del any, he pogut comprovar que en totes les parròquies hi ha catequistes que, amb la seua dedicació i esforç, fan possible que molts xiquets i joves senten parlar de Jesucrist i coneguen una mica més l’Església. A totes i a tots vull agrair-vos sincerament el vostre generós servei. També desitjo que aquesta breu reflexió en el començament del nou curs us ajude a viure millor la vostra missió.

En la situació cultural que estem vivint, hem de ser conscients que molts dels xiquets i joves que avui vénen a la catequesi de les nostres parròquies, no solament estan necessitats de saber coses sobre Jesucrist i sobre la fe, sinó de quelcom més fonamental: tindre l’ocasió de viure eixa fe, perquè molts no l’han tinguda. La primera missió nostra és possibilitar-los una experiència d’encontre amb el Senyor i que coneguen l’Església des de dins. Si aconseguim que s’entusiasmen amb Crist, que arriben a sentir que ells també són Església i a viure amb naturalitat la seua pertinença a la comunitat cristiana, haurem aconseguit l’objectiu més important dels processos catequètics, i l’aprenentatge de la fe serà més fàcil, perquè tindrà com a punt de partida la fe viscuda.

Un altre element a tindre en compte és que molts xiquets i joves d’avui no tenen models que siguen per a ells un referent de vida cristiana. Això es deu a què en molts casos la vivència de la fe és quelcom aliè a la vida familiar. Fins i tot molts pares que es preocupen que els seus fills reben una educació cristiana en el col·legi o en les seues parròquies, no creen en la llar un ambient d’oració i d’experiència concreta de fe, amb la qual cosa els fills acaben pensant que la fe és una cosa que es viu fora de casa. Això fa que molts dels qui vénen a la catequesi no coneixen a ningú que pugue ser per a ells un exemple que els anime a ser cristians. Per això vull recordar-vos a tots els catequistes que un dels reptes que actualment teniu és que els xiquets i joves vegen en vosaltres a persones que us creieu de debò el que intenteu transmetre’ls i que viviu amb alegria la pertinença a l’Església.

No oblideu tampoc que la vostra preparació és important. Si a la vivència sincera de la fe uniu un millor coneixement de la doctrina cristiana, això ajudarà també a què els xiquets i joves, a més de viure la fe, arriben a conèixer-la i comprendre-la millor.

Demano al Senyor que les dificultats del moment actual no us desanimen, sinó que us estimulen a cuidar la preparació per realitzar millor la vostra missió. Us desitjo un curs ple de fruits en la tasca eclesial.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar