La celebració de la Mare de Déu de la Mercè, advocació mariana vinculada al compromís alliberador que l’orde dels mercedaris ha viscut des dels seus orígens i que encara avui manté viu per la seua presència en tants centres penitenciaris, ens ofereix l’ocasió perquè en les nostres comunitats cristianes recordem als qui estan privats de llibertat. També hem de conèixer i valorar el testimoniatge dels voluntaris que, en fidelitat al seu compromís evangèlic i en comunió amb l’Església, col·laboren en la pastoral penitenciària. Ells, amb la seua presència, amb l’actitud d’escolta i acompanyament personal, amb xicotets gestos de solidaritat i el testimoniatge de la fe sembren esperança en la vida de molts presos.

Els qui col·laboren en la pastoral penitenciària han de veure els presos amb la mirada que naix de la fe. Això els porta a tenir clar, en primer lloc, que la persona privada de llibertat en compliment d’una pena, siga quin siga el delicte que haja comès, no perd la dignitat d’ésser humà i, per tant, pot reorientar la seua vida. Per a un cristià qualsevol persona és, a més, un fill de Déu estimat pel Pare amb un amor fidel. Ajudar-los a recordar que, malgrat que en alguns moments puguin pensar que ningú no els estima, Déu continua estimant-los, els pot portar a prendre consciència de la grandesa de la seua dignitat com a persones i com a fills de Déu. Els creients no podem oblidar tampoc que Jesús s’ha identificat amb ells: “vaig estar en la presó i vau venir a veure’m”. El que se’ls faci a ells li ho estem fent al Senyor.

Aquesta visió cristiana ens porta a no caure en el perill tan estès en la nostra societat d’entendre la justícia i les penes com un càstig o venjança pel que hagin pogut fer. Aquesta actitud no és cristiana i tampoc soluciona els problemes de la societat ni de les persones, perquè impedeix que puguin créixer en el bé que hi en tot ésser humà.

El treball dels voluntaris cristians en els centres penitenciaris, des de la relació i l’acompanyament personal, cerca humanitzar en la mesura que sigui possible a la persona, servir de pont entre la societat i la presó, sensibilitzar la comunitat cristiana, ajudar-nos a no caure en actituds anticristianes davant aquestes situacions i evangelitzar, que és el camí de l’Església per a sembrar el Regne de Déu en el nostre món. Moltes vegades han vist com alguns s’han trobat amb Déu en aquest entorn, on la privació de llibertat condueix a molts a sentir-se abandonats per la seua família i a la soledat. La trobada amb Déu els fa recuperar l’esperança. Els voluntaris volen ajudar els reclusos a superar la desorientació i confusió que es produeix quan s’ingressa a la presó i a trobar sentit a la vida, tant en aquest temps com quan recuperen la llibertat.

Que la Mare de Déu de la Mercè ens ajude a tots a tenir una mirada cristiana sobre les persones privades de llibertat, i a valorar el testimoniatge i el treball dels dos grups de pastoral penitenciària que tenim en la nostra diòcesi.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar