Des de la publicació de l’encíclica Laudato si’ el 24 de maig de 2015, el dia 1 de setembre de cada any els cristians de totes les Esglésies i confessions celebrem la Jornada mundial d’oració per la cura de la creació. Amb aquesta jornada comença el temps de la creació, que finalitza precisament avui, festa de sant Francesc d’Assís. En aquest període renovem la nostra fe en Déu creador i ens unim de manera especial en l’oració i el compromís en defensa de la casa comuna. Les Esglésies cristianes han volgut que aquest temps es visca com un Jubileu de la terra. En l’Antic Testament l’any jubilar, que se celebrava cada 50 anys, era especial, perquè en ell el Poble recuperava la seua identitat com a Família de Déu i com a comunitat de germans. Era un temps sagrat per a tornar als orígens, per a recuperar el projecte de Déu sobre el seu Poble, que tantes vegades els éssers humans desbaratem pels nostres egoismes i ambicions.

El missatge del Papa per a la jornada d’enguany constitueix una invitació a unir-nos a aquest jubileu de la terra vivint la nostra relació amb la creació i amb els altres des d’unes determinades actituds. Som convidats, en primer lloc, a recordar que la fi per la qual Déu ha creat el món no és altra que la humanitat arribe a ser i a progressar com una comunitat d’amor, com a membres d’una família que viu en relació harmònica amb totes les criatures que habiten la nostra mateixa casa. No podem oblidar que l’autèntica cura de la pròpia vida i de la naturalesa és inseparable de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres.

El jubileu ha de ser un temps per a tornar, per a penedir-se i refer els llaços que ens uneixen al Creador, als altres éssers humans i a la resta de la creació. No podem viure en harmonia sense estar en pau amb el Creador, font i origen de totes les coses. També hem de refer els vincles amb els altres, especialment amb els més vulnerables, per a créixer en comunió de germans. I és també un temps per a tornar al lloc correcte en l’ordre natural i reparar l’harmonia original de la creació i les injustícies que s’hagen comés a molts pobles i comunitats per l’afany desmesurat de benefici de les grans empreses.

L’any jubilar era un temps per a descansar. La creació necessita descansar. El nostre comsum espenta al planeta més enllà dels seus límits. Necessitem trobar estils de vida equitatius i sostenibles, que restitueixin a la terra el descans que mereix i que permeten tindre els mitjans de subsistència suficients per a tots sense destruir els ecosistemes que ens mantenen. L’experiència de la pandèmia ens pot ajudar a redescobrir maneres de viure més senzilles i sostenibles.

El jubileu és també un temps per alegrar-se pels esforços de tantes persones que es comprometen en la lluita perquè el nostre món siga cada vegada més la casa de tots i la humanitat arribe a ser una autèntica família de germans.

+ Enrique Benavent Vidal
   Bisbe de Tortosa

escoltar