El dissabte, 22 d’octubre, es celebrà el Jubileu de la Misericòrdia dels mestres i professors. Van assistir-hi un total de cent – deu entre professors de religió de l’escola pública i mestres i professors de la concertada. S’inicià la jornada amb una pregària a la capella del Seminari, seguida d’una reflexió a càrrec de Mn. Tomàs Mor Puig, delegat d’ensenyament i pastoral educativa. Després del rés del “Pare nostre del professor” vam passar al saló d’actes.

A la taula presidencial hi eren el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent

sdr

Vidal,  el P. Enric Puig Jofra, S. J, secretari general de la fundació Escola Cristiana de Catalunya i Mn. Tomàs Mor, qui presentà la trobada. Tot seguit el Sr. Bisbe saludà tots els presents recordant les trobades d’inici i final de curs que es fan cada any, però que avui ens reuníem per celebrar el Jubileu de la Misericòrdia. Tots estem treballant per una mateixa missió, digué, i si vivim el nostre treball com una vocació, els més beneficiats seran els alumnes.

El P. Puig va fer una ponència sobre: “L’escola, lloc per créixer misericordiosament com el Pare” L’exposició mitjançant un power point fou molt pedagògica i la presentà en diferents apartats:

  • Apropament personal al tema. La descoberta la faig en el dia a dia de la vida ordinària
  • Invitació del Papa Francesc. El testimoni de l’educador ha de traspuar presència i proximitat
  • Connotacions generals: diversitat de marcs educatius, espais de misericòrdia
  • Un context social allunyat de la fe. No tenir por de canviar les estratègies buscant noves estructures i temps de promoure accions de primer anunci
  • Les obres de misericòrdia, itinerari educatiu: corporals, cura dels uns als altres i espirituals que brollen de la Paraula de Déu
  • Necessitem projectes educatius que recullen les obres de misericòrdia i educar en valors
  • L’acompanyament en el procés educatiu. Acompanyar és compartir i es necessita escoltar i acollir. Els valors de l’Evangeli es poden viure en la vida ordinària.
  • Que la misericòrdia de Déu abraci els nostres alumnes. Iniciar la pràctica de la reconciliació
  • El nostre seguiment i testimoni. El camí és ben clar: viure en termes de misericòrdia

Després d’un descans i poder visitar les editorials,  els assistents es van distribuir en sis tallers:

  1. Intel·ligència espiritual a través de la misericòrdia i el cinema
  2. La pastoral. Crear i recrear l’encontre
  3. Educar i entrenar en valors
  4. Fem el pessebre
  5. Eines per a la classe de religió
  6. Mandales de la misericòrdia

Finalment la ponència “La misericòrdia en l’art i la música, a càrrec del Sr. Joan Grimalt, musicòleg i el Sr. Joan Rebull, pintor. El Sr. Grimalt ens presentà una experiència auditiva a partir de Gabriel Fauré organista i mestre de capella de la Madaleine de París. Fauré l’any 1988,  fou el compositor del “Requiem” en memòria dels seus pares.  Al bell mig de l’obra es troba “Pie Jesu”: Pie Jesu Domine, dona eis, empiternam requiem. La segona audició fou: “Libera me”: Lliura’m Senyor de la mort eterna. Finalment la darrera peça del Requiem:”In Paradisum”: Que els àngels et porten al Paradís.  Tot seguit el Sr. Joan Rebull va fer una representació artística de la misericòrdia de Déu.  En alguns espais de la diòcesi podem trobar la seua obra. Començà la ponència presentant-nos un power point sobre diferents escenes de la vida de Jesús, entre elles “La dona adúltera” i la “pecadora penedida”.  Exercir la misericòrdia somou sovint un refús social que dificulta les actituds de perdó i reconciliació. Després de cada ponència s’obrí un torn de paraules. Tot seguit vam compartir un dinar de german

dig

Havent dinat, vam anar tots al convent de la Puríssima per iniciar el Jubileu de la Misericòrdia, presidits pel bisbe Enrique. S’inicià la celebració amb el cant de l’himne de l’Any Jubilar: “Misericordes sicut Pater”. Tots els concelebrants van anar en processó des de la sagristia a la capella del Santíssim. Després de la pregària del Sr. Bisbe, Mn. Tomàs Mor ens digué que convocats pel Papa Francesc, ens disposàvem celebrar el Jubileu de l’Any de la Misericòrdia. Després en processó anirem a la Catedral i entrarem per la Porta Santa, per celebrar l’Eucaristia.

A continuació el Sr. Bisbe va fer la  pregària: “Glòria a Vós, Senyor… misericordiós i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor…” i els fidels responíem: “És eterna la vostra misericòrdia”. Germans i germanes, el Papa Francesc en la festivitat de la Immaculada Concepció inaugurà el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, al

qual ens unim  en comunió amb tota l’Església universal.

Tot seguit es proclamà l’Evangeli de la “Paràbola de l’ovella perduda” (Lc 15, 1-7). “…Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?… hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteixi,  que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se”.

cof

Un professor donà lectura a uns fragments de la Butlla Misericordiae Vultus: Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula… El Pare, ric en misericòrdia, en la plenitud dels temps envià el seu Fill… qui ha vist a ell ha vist el Pare… Misericòrdia és l’acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre… És per això que he anunciat un Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia com a temps propici per a l’Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoni dels creients”.

“Germans i germanes, caminem en nom de Crist que ens porta l’any de gràcia i de misericòrdia”.  Cantant les Lletanies dels Sants vam entrar a la Catedral per la porta de l’Olivera cantant: “Misericordes sicut Pater”. En arribar a la Porta Santa el Sr. Bisbe  digué: “Aquesta és la porta del Senyor; per ella entrem per obtenir misericòrdia i perdó”. Amb el cant: “Poble de Déu, poble en marxa” vam entrar per la nau central per celebrar l’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe i  concelebrada per set preveres. Dirigí els cants el professor Raül Martínez.

El Sr. Vicari General adreçà unes paraules de salutació i ens recordà que feia 38 anys  que Sant Joan Pau II iniciava el seu Pontificat amb les paraules: “No tingueu por. Deixeu entrar Crist a les vostres vides”. S’inicià la celebració amb la benedicció i aspersió de l’aigua, per la qual implorem el perdó dels nostres pecats. Durant l’aspersió vam cantar: “Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”. La 1ª lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 35, 12-14. 16-18). El Salm (33) i responíem cantant:“Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta”. La 2ª lectura de la carta de sant Pau (2Tm 4, 6-8. 16-18). L’Evangeli (Lc 18, 9-14)

De l’homilia del Sr. Bisbe podríem destacar: En la celebració de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, seguint les indicacions del Papa Francesc, hem peregrinat a la Catedral. En l’Evangeli que hem escoltat (Lc 18, 9-14) veiem dos personatges: “Dos homes pujaren al temple a pregar; un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos…” els dos amb el desig de rebre l’amistat del Senyor. El publicà, la va rebre perquè es reconeixia pecador davant de Déu.  El fariseu, orgullós de si mateix, no té en el seu cor un lloc per a Déu, perquè estava ple d’ell mateix. Aquesta paràbola uneix rebre la misericòrdia de Déu i ser misericordiosos amb els germans. El fariseu no és misericordiós envers els altres. Jutja i condemna el publicà qui es reconeix pecador davant de Déu.

Si volem entrar per la porta de la misericòrdia, hem de ser misericordiosos amb els germans: no jutjar, per a no ser jutjats, perdonar per a ser perdonats… amb un cor ple de misericòrdia envers els altres. Aquest matí hem estat recordant les obres de misericòrdia, les quals tenen el seu fonament en la Paraula de Déu.  Algunes d’elles, les corporals, intenten posar solució a la pobresa d’algunes persones que no tenen el més necessari per a viure dignament. Però les pobreses materials no són les úniques. Existeixen també les pobreses espirituals: la ignorància com la del fariseu, que l’orgull el porta a ser poc estimat pels altres. La falta d’instrucció, la necessitat de ser educats i corregits… Podem posar remei a les pobreses materials amb les coses, però hi ha pobreses espirituals que es poden solucionar amb paraules. La paraula és instrument de misericòrdia quan consolem, aconsellem, ensenyem, corregim… És molt important que la persona a la qui ens dirigim, estigui en el nostre cor. Moltes vegades fem obres de misericòrdia en el silenci, quan perdonem de cor, quan suportem els defectes del proïsme. Però tant les corporals com les espirituals, les podem viure si les persones que tenim al davant les portem en el nostre cor. Amb paraules, gestos, silencis i pregàries, podem ajudar i fer bé als nostres germans.

Els dos personatges de l’Evangeli van pujar al temple per pregar.  El fariseu, el qui no va tenir misericòrdia amb el germà, no va tornar a casa justificat.  L’altre, el publicà qui davant de Déu descobrí les seus mancances i pobreses, va baixar a casa justificat. Que el signe que hem fet avui, d’entrar per la Porta de la Misericòrdia, sigue un signe de la nostra misericòrdia. Que el Senyor ens concedeixi un cor misericordiós amb els altres. Que així sigue.

Dues mestres van fer les pregàries i uns altre van portar les ofrenes. La col·lecta fou destinada al matrimoni missioner de la nostra diòcesi, Roger i Maria els quals estan en la República Dominicana.

Després de la benedicció, el Sr. Bisbe ens adreçà unes paraules de comiat. Hem tingut un dia de convivència i això ens ha d’animar en la tasca de cada dia, vivint el nostre treball com una ajuda als altres. Que al final de la nostra vida puguem dir com sant Pau: He sigut fidel en el meu treball.

Amb l’himne de la Mare de Déu de la Cinta, finalitzà la celebració. Recordem el que ens diu el Papa Francesc: “Déu no mai es cansa de perdonar”. “Donem sempre gràcies a Déu per la seua paciència i misericòrdia”. “La felicitat germina i aflora en la misericòrdia”

                                                                       Maria Joana Querol Beltrán

Homilia i fotos