El dia 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, se celebra en tota l’Església la jornada mundial del malalt. En la catedral celebrarem l’Eucaristia amb els malalts i les seues famílies el diumenge 17, preparada per l’Hospitalitat diocesana de Nostra Senyora de Lourdes. Aquesta jornada no ens hauria de deixar indiferents a ningú perquè la malaltia és una realitat que forma part de la nostra vida, bé perquè ens afecta personalment o perquè toca a persones properes a nosaltres, com poden ser familiars, amics o simplement coneguts. Quan passem per l’experiència de la malaltia o ens arriba notícia que una persona coneguda està passant per una situació difícil, no podem quedar-nos insensibles al seu sofriment.

La malaltia, especialment quan revesteix una certa gravetat i el futur és incert, és el moment en el qual l’ésser humà experimenta d’una manera més radical la seua pobresa i, per això, quan més necessitat està de ser atès, escoltat i acompanyat. En la tradició cristiana visitar i cuidar els malalts és una de les obres de misericòrdia que està a l’abast de tots: l’única cosa que es necessita és temps i superar la temptació de la comoditat o la temor que ens pot provocar la trobada amb el malalt o amb els seus familiars.

Quan ens acostem als textos evangèlics, una de les coses que salta a la vista en primer lloc és la proximitat del Senyor als malalts. La malaltia era per a Jesús un dels àmbits privilegiats per manifestar la misericòrdia i l’amor del Pare envers la humanitat, i també una ocasió per a visibilitzar la salvació que Ell oferia als homes, que no té únicament una dimensió espiritual sinó que abasta la persona humana en tot el seu ésser: els miracles que Jesús feia no eren la salvació plena, eren signes del Regne de Déu que ha arribat al nostre món en la seua persona, les seues paraules i les seues accions, un Regne que vol abastar plenament a tots els homes.

Per això la pastoral amb els malalts i amb les seues famílies hauria de ser un aspecte fonamental en la vida de les nostres parròquies. Davant la gran quantitat d’àmbits que integren la missió de l’Església i la urgència que tenen molts assumptes, correm el perill de desatendre pastoralment els malalts, una temptació en la qual no hauríem de caure.

En el seu missatge per a la jornada d’enguany, el papa Francesc ens convida a reflexionar sobre unes paraules del Senyor, que són la norma fonamental de la vida pastoral de l’Església: “Debades ho heu rebut; doneu-ho també debades” (Mt 10, 8). La gratuïtat, és a dir, no actuar per interessos ni cercant el propi benefici; no cercar resultats immediats en les nostres iniciatives; estar prop de qui més ho necessita i no sols dels “meus”; anar més enllà d’allò al que estem obligats, donant-nos d’aquesta manera a nosaltres mateixos i posant el cor en el que fem intentant que la gràcia del Senyor arribe als altres, és el que manifesta l’autenticitat de la nostra acció evangelitzadora. Aquesta gratuïtat es verifica sobretot en la proximitat als malalts i a les seues famílies. Una Església que s’oblida del sofriment ha oblidat la llei fonamental que fa autèntica l’evangelització.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar