El diumenge 29 de setembre celebrem la Jornada mundial de l‘emigrant i del refugiat. En  un món en el qual no cessen els conflictes, les injustícies, les discriminacions ni els desequilibris econòmics i socials, “són els pobres i desfavorits els qui més pateixen les conseqüències d’aquesta situació” (Missatge del papa Francesc). La presència de persones d’altres països i cultures que han hagut de deixar la seua terra, és un fenomen que forma part de la nostra quotidianitat. La majoria d’ells ho han fet moguts pel desig legítim de cercar millors condicions de vida i assegurar, d’aquesta manera, un futur digne per a la seua família; o fugint de situacions de conflicte; o cercant una vida en llibertat, un lloc on es respecten els drets humans. El papa Francesc vol que aquesta jornada ens ajude a reflexionar sobre la resposta que com a cristians hem de donar davant un fenomen que no deixa indiferent a ningú.

La reacció normal en una societat econòmicament avançada és veure a l’estranger com un problema. D’aquesta manera assistim a una “globalització de la indiferència” enfront dels emigrants, refugiats, desplaçats i víctimes del tràfic de persones, que “s’han convertit en emblema de l’exclusió perquè, a més de suportar dificultats per la seua mateixa condició, amb freqüència són objecte de judicis negatius, perquè se’ls considera responsables dels mals socials”.

El Papa, en el missatge que ha dirigit a l’Església per a aquesta jornada i en molts dels gestos del seu pontificat, fa una crida a la nostra consciència cristiana perquè ens plantegem si el problema està en ells o en nosaltres: en les pors que tenim als desconeguts, marginats o forasters fins al punt que ens convertim en persones intolerants “i potser, sense adonar-nos, fins i tot racistes”; en la falta de caritat cap als qui no poden correspondre i tal vegada ni tan sols donar gràcies; en la falta d’humanitat, que ens fa perdre la capacitat de compadir-nos; en el nostre món desenvolupat que, per a defensar els seus interessos econòmics, provoca conflictes en les regions més pobres del planeta; en la resistència a fer vida les paraules de Jesús, que ens convida a posar en primer lloc als últims; en la incapacitat de la nostra societat per a generar un sistema polític i econòmic en el qual la persona ocupe el primer lloc. No es tracta només d’emigrants, sinó de tots nosaltres: “A través d’ells, afirma el Papa, el Senyor ens crida a una conversió, a alliberar-nos de la indiferència i de la cultura del descart, a reapropiar-nos de la nostra vida cristiana íntegrament i a contribuir a la construcció d’un món que responga cada vegada més al pla de Déu”.

Per això, el Papa ens torna a recordar les quatre actituds que els cristians hem de cultivar per a respondre a aquest fet: acollir, protegir, promoure i integrar. I ens adverteix que “aquests verbs no s’apliquen només als immigrants i als refugiats. Expressen la missió de l’Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials”. I és que moltes vegades ocorre quelcom que ens costa admetre: que la por a l’immigrant és, en realitat, por al pobre; que la xenofòbia amaga moltes vegades aporofòbia.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar