El passat 1 de gener, coincidint amb el començament de l’any nou vam celebrar la Jornada Mundial de la Pau, un dia que des de l’any 1968 per iniciativa del papa sant Pau VI dediquem a pregar per aquesta intenció. En el lema triat per a enguany el papa Francesc vol recordar al nostre món que la bona política és la que està al servei de la pau. Tots els homes de bona voluntat que treballen pel bé de la societat, i d’una manera especial els qui es declaren catòlics i volen viure aquesta missió com un compromís que neix de la fe, no han d’oblidar que són ells els primers que tenen la responsabilitat de construir la pau com a bona notícia per a un futur en el que cada ésser humà sigui respectat en la seua dignitat i els seus drets. Si mirem la realitat que ens envolta, crec que el missatge del Papa és d’una gran actualitat, perquè si els qui se senten cridats a prestar el servei de la política fan seus els principis ètics i morals que el Sant Pare ens recorda, la vida de la nostra societat es dignificarà.

La dignitat de l’acció política té el seu fonament en les motivacions que han d’inspirar als qui es dediquen a ella, que no poden ser altres que el desig de treballar pel bé comú de tots els ciutadans i del conjunt de la societat. Per això, qui es dedica a la política ha de saber que està cridat a viure una espècie de renúncia a cercar els seus propis interessos. No serà mai un constructor de la pau qui actua pensant només en la defensa dels seus interessos personals i del seu partit. Si la cerca del bé comú exigeix a tots els ciutadans una renúncia a anteposar el bé propi al del conjunt, els polítics són els primers que estan cridats a actuar amb exemplaritat.

La política serà un camí per a la pau si els dirigents de la societat se serveixen del diàleg com a instrument en la vida de les institucions. L’autèntic diàleg neix de la veritat; evita que les legítimes diferències que pugui haver-hi entre els diferents projectes arriben a convertir-se en divisions irreconciliables; suposa el rebuig a l’ús de tot tipus de violència verbal en el funcionament de les institucions; està obert a les raons de l’adversari; i en un sistema democràtic en el qual es parteix d’unes regles consensuades per la majoria, implica l’exigència de no desqualificar globalment com a antidemocràtic a qui pensa d’una manera diferent. En una societat com la nostra, en la qual existeix un respecte als drets i llibertats fonamentals de les persones, no serveixen a la pau aquells que, per acció o omissió, toleren o justifiquen actituds o actes que poden portar a admetre la legitimitat de la violència per a la consecució dels propis objectius.

La política és un mitjà per a la pau si els qui es dediquen a ella no obliden que l’objectiu que han de perseguir no és altre que treballar per una societat justa; i que la justícia únicament és possible allí on són respectades totes les persones independentment de la seua manera de pensar, i on les més vulnerables són les primeres a ser protegides i ajudades.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar