El dissabte, 10 de març, arran del Jubileu de la Misericòrdia, va tenir lloc per tercer any consecutiu a l’Espai Patronat, la Jornada d’Entitats Socials de l’Església Diocesana: Delegacions de Mans Unides, Càritas, Missions, Pastoral Penitenciària i Casa d’Acollida. En total seixanta-cinc persones.

1. FotoA la taula presidencial hi eren el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, el Director de Càritas Diocesana de Tortosa, Sr. Agustí Castell i la Delegada de Mans Unides, Sra. Elena Tortajada. S’inicià la jornada amb la lectura al text de “Misericordia et Misera”: La misericòrdia no pot ser un parèntesi en la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència, que manifesta i fa tangible la veritat profunda de l’Evangeli. Tot es revela en la misericòrdia, tot es resol en l’amor misericordiós del Pare. (MM 1).

A continuació es donà lectura a l’Evangeli segons sant Joan (Jn 8, 1-11): “La dona adúltera”. Tot seguit el Sr. Bisbe comentà l’Evangeli que s’acabava de proclamar. En acabar el Jubileu de la Misericòrdia, el Papa Francesc ens obsequià amb la carta “Misericòrdia et Misera”. És tan important que la vaig incloure per a les orientacions que vaig donar per a totes les entitats que aporten ajuda a les persones més necessitades. Quan ens reunim, moltes vegades ens fixem més en què fem, que en el com ho fem. Per als cristians és molt important el com ho fem. Intentem acompanyar persones i això exigeix una actitud com la que té Jesús en l’Evangeli que acabem d’escoltar: “La dona adúltera”. La primera actitud és la dels que porten la dona a Jesús, perquè ells ja l’han condemnada. No veuen una dona, veuen el pecat, però Jesús no té aquesta mirada sobre ella. No la condemna, sinó que mira el bo que hi ha en la dona i des de l’amor treu el millor. Tenien envers ella una mirada del qui vol excloure i, Jesús té una mirada del qui vol acollir. En les nostres accions, no sols hem de pensar com fer-ho millor, sinó també des d’una perspectiva espiritual, com diu el Papa Francesc en la carta “Misericordia et Misera”. Al final vam recitar tots una pregària de Sta. Teresa de Calcuta.

2. FotoA continuació, la presidenta de Mans Unides, presentà Agustí Castell qui havia de parlar sobre el tema: Dimensió socio-caritativa de la carta apostòlica “Misericòrdia et Misera” i exposà el seu curriculum: llicenciat en teologia, professor de l’Institut de Teologia de Tortosa, professor de religió a l’Institut de Benicarló i bastants anys professor en la Guinea Equatorial.

Tot seguit, el Sr. Agustí Castell exposà el tema, projectant al mateix temps  imatges  molt adients.

  1. Misericordia et misera.. Hi ha un voluntariat compromès i convençut del que fa, solidari, gratuït, atent a les mancances de la gent. Profètic, capaç de fer una denúncia a favor dels qui no tenen veu, pacient amb les actituds dels usuaris, altruista, buscant primer les necessitats dels altres abans que les pròpies, format, és a dir, capaç de saber treballar en equip i significatiu, mantenint una presència en la comunitat sensibilitzada en el sofriment humà.
  1. La misericòrdia del pecat ha estat revestida per la misericòrdia de l’amor: A l’A.T. Yahvé és misericordiós. La misericòrdia està lligada a la compassió pel pobre, és a dir, la misèria material lligada a la compassió pel pobre i desvalgut i l’espiritual, lligada al perdó del pecador. En el N:T: Jesús ens diu: “Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós”. Jesús supera dicotomies i dedica als exclosos, pecadors i pobres, tot el seu amor. El nostre compromís està inspirat en les obres de misericòrdia.
  1. Yahvé és un Déu de misericòrdia. En l’A.T. la misericòrdia està vinculada a la compassió i al perdó. Déu mostra predilecció pels pobres i pecadors. En el Salm 25, el salmista prega confiat del perdó de Déu: “Recordeu-vos, Senyor de la teva tendresa i gran misericòrdia, que sempre m’has mostrat; oblida els pecats que vaig cometre en la meva joventut. Recordeu-vos de mi segons el teu gran amor, perquè tu, Senyor, ets bo”. També veiem la fe en un Déu, auxili dels pobres i desvalguts en Judit 9. 11: “Senyor no està en el nombre la teva força, ni el poder en els valents, sinó que ets Déu dels humils, defensor dels petits, suport dels febles, refugi dels desvalguts, salvador de tots els qui han perdut l’esperança”
  1. Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. Si en l’A.T. es demanava ser perfectes i sants com Déu. En l’Evangeli de (Lc 6, 36) Jesús demana una perfecció basada en la misericòrdia: “Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós”
  1. Jesús supera dicotomies. Diríem que Jesús prepara el terreny i pren consciència de la hipocresia d’una dicotomia excloent. Proïsme i no-proïsme: El samarità es fa proïsme d’un desconegut (Lc 10, 29-37). El Papa diu que proïsme és el que tenim al costat i el que encara no ha nascut. Jueu i estranger:  Jesús ignora aquesta divisió quan respon a la sol·licitud del Centurió (Lc 19, 1-10). Sant i pecador: Jesús es convida a casa de Zaqueu rebutjant les crítiques dels fariseus (Lc 19, 1-10). Temps sagrat i profà: Jesús posa el dissabte al servei de l’ésser humà (Mc 2, 27; Jn 7-23). Lloc sagrat i profètic: A Déu se’l pot adorar en esperit en qualsevol lloc (Jn 4, 21-24; 2, 19: Mc 13, 2)
  1. També nosaltres podem excloure. Excloem quan etiquetem i prejutgem les persones pel seu origen, la seua religió, els seus costums, per opcions polítiques, etc. Seria una greu contradicció que els que volem ser instruments de caritat i acollida, volguéssim acabar amb la marginació, marginant. Si un dia hem de fer la denúncia, cal fer-la sempre des de l’imperatiu de l’Evangeli.
  1. Jesús dedica als exclosos tot el seu amor i comprensió. Als que no complien la Llei. Als immorals, prostitutes i pecadors. Als heretges: pagans i samaritans. Als impurs: leprosos i posseïts. Als col·laboradors: publicans. Als pobres: el camperol i el pobre sense poder
  1. Als marginats en especial a les dones. Pel fet de ser dona, ja era marginada. No podia participar en la Sinagoga, ni ser testimoni en la vida pública. Jesús va prendre partit en: la jove prostituta troba perdó en Ell. La dona geperuda és acceptada com a filla d’Abraham. La dona considerada impura a causa d’un flux de sang, la rep i la guareix de la seva malaltia. La samaritana és la primera en saber que Jesús és el Messies. La dona estrangera és atesa. Les mares amb fills petits són rebudes i beneïdes. Maria Magdalena, va rebre de Jesús la missió de transmetre la Bona Notícia.
  1. El pecador. El temps de la misericòrdia és temps de reconciliació. El perdó és el signe més visible de l’amor del Pare, que Jesús ha volgut revelar al llarg de tota la seva vida (Lc 23, 34) Jesús ofereix el perdó sense condicions. Reconeix en el pecat la gran pobresa.
  1. El pobre. L’exemple de Jesús ens ha de moure a ser proïsme del miserable. Les accions realitzades per Jesús envers el pobre, són indicadors en el nostre camí. Pobre és el qui ha perdut la dignitat, aquell a qui li han tret els seus drets i s’ha fet invisible per a la societat. Diu el Papa Francesc: “Es tanca la porta del Jubileu, però s’obre la porta de la misericòrdia”. El Sant Pare ha establert “La jornada del pobre”. Ens podem preguntar: Per què van ser els pobres els privilegiats? És que no estima a tots per igual? Què els pobres són millors que els altres?  I aquí podríem respondre que Jesús mai va lloar els pobres per les seues virtuts. En proclamar les benaurances, Jesús no diu que els pobres són bons i virtuosos, sinó que estan patint injustament. Jesús declara que el Regne de Déu és per als pobres.
  1. Les obres de misericòrdia inspiren el compromís de les comunitats cristianes. Tant les materials-assistencials, com les espirituals-promocionals. El Papa Francesc confessa la seua admiració per la posada en pràctica de les obres de misericòrdia. Han passat dos mil anys i les obres de misericòrdia segueixen fent visible la bondat de Déu.
  1. Realitats pendents que hi ha que atendre. La fam i la set, els emigrants. els malalts. els presos, l’analfabetisme, l’individualisme, el desconeixement de Déu, etc. El món segueix generant noves formes de pobresa espiritual i material que atempten contra la dignitat humana
  1. Per què Déu permet aquestes coses en els nens si ells no són culpables? Diu el Papa Francesc: Pensem només en els nens i nenes que pateixen violències de tota mena i violències que els roben l’alegria de la vida.
  1. Aquest és el temps de la Misericòrdia. Que ningú pensi que està fora de la proximitat de Déu. És el temps de la misericòrdia per als pobres i indefensos, per als pecadors i per als febles.
  1. Súplica a Maria. Acabà l’exposició pregant tots junts a la Mare de Déu: “Que els ulls misericordiosos de la Verge Maria, la Santa Mare de Déu, estiguen sempre tornats cap a nosaltres. Ella és la primera a obrir camí i ens acompanya quan donem testimoni de la misericòrdia”

Va resultar una ponència molt bonica i colpidora. Després vam tenir una estona de descans i finalment ens vam distribuir pels següents tallers: Mans Unides, Càritas, Missions i Pastoral Penitenciària. Fou una jornada molt enriquidora. Moltes gràcies als organitzadors.

                                                       Maria Joana Querol Beltrán