Homilia de Mons. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en la ordenació diaconal de Christian Javier Pinto Corvalán

Benicarló, parròquia Sant Bartomeu, 19 de juliol de 2020

 

Lectures:
1ª: Nm 3, 5-9
2ª: Ac 6, 1-7
Ev: Jo 12, 24-26

 

Il.lm. Sr. Vicari General
Il.lm. Sr. Rector del Seminari
Sr. Rector d’aquesta parròquia de Sant Bartomeu
Germans en el sacerdoci
Diaques i seminaristes
Germans i germanes. Saludo de forma especial als pares i als familiars de Christian, que avui teniu el goig d’acompanyar-lo en aquest moment tan important de la seua vida.

 

1. Servir al Senyor amb alegria

Benvolgut Christian: avui és un dia d’alegria per a tu. Després d’una llarga història en la que has buscat al Senyor, fa uns anys vas prendre la decisió d’ingressar en el seminari per viure un procés de discerniment i maduració de la teua vocació. Després d’aquests anys de formació, acompanyat per les persones que l’església ha posat per a eixa missió, avui manifestes públicament el desig de fer-te servidor del Senyor consagrant-te al servei de l’església. Per la imposició de les mans i el do de l’Esperit Sant et convertiràs en un servidor de Crist, d’eixe Crist que no va venir a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per molts. Ho faràs durant un temps en l’orde dels diaques, com a fidel col·laborador del bisbe i dels preveres. Aquest ministeri t’ajudarà a completar la preparació per rebre l’ordenació presbiteral, participant així del sacerdoci ministerial de Crist i entrant a formar part de l’orde dels preveres en el presbiteri de la nostra diòcesi de Tortosa.

Les paraules del Senyor que acabem d’escoltar en l’Evangeli tenen avui un significat especial per a tu: “si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi”. Són un programa per a tota la vida: has estat cridat a seguir i servir al Senyor i ho has de viure com Ell. Ell, en efecte, no va venir al món per a ser servit sinó per a servir i donar la vida. La nostra vocació no és un lideratge perquè els cristians ens segueixin i ens serveixin a nosaltres, sinó perquè segueixin al Senyor. I en això està la nostra alegria: no en què la gent ens estime a nosaltres, sinó en convertir-nos en instruments perquè el nostre món arribe a conèixer i estimar Jesucrist i, per Ell, al Pare.

Avui estàs content. La celebració de l’ordenació ompli el teu cor d’alegria i, per això, has de donar-li gràcies a Déu. No oblides que allò més important és que eixa alegria es conserve tota la vida. Demana-li que et done la gràcia de poder servir-lo sempre amb alegria, en tot moment, fins i tot quan les coses no són com nosaltres pensem que haurien de ser o com ens agradaria que fossin. És en eixos moments quan es veu si el nostre servei és generós, desinteressat i autèntic.

2. Cridat a donar la pròpia vida

El Senyor no ens crida únicament a treballar per a Ell, sinó a què gastem la vida per Ell i pel seu regne, a què li donem tot el que som. En les paraules de l’Evangeli que hem escoltat, el Senyor demana als seus deixebles i servidors que siguem com el gra de blat que cau a terra i ha de morir per produir fruit; que no estimem la pròpia vida, sinó que siguem generosos a perdre-la per guanyar la Vida Eterna.

Com a signe d’aquesta entrega i donació, avui faràs dues promeses: prometràs guardar el celibat durant tota la vida i prometràs obediència i respecte a mi i als meus successors, és a dir, a l’Església. És la forma concreta d’oferir-li al Senyor tota la teua persona i la teua vida. No li donem una part de nosaltres, li ho donem tot.

Aquesta generositat és expressió de què estimes de cor al Senyor per damunt de tot. Si per Ell i per l’Evangeli estàs disposat a ser tan generós és perquè has descobert que Ell és el teu tresor i perquè estàs apassionat pel seu regne. El celibat, ben viscut, ens capacita per estimar cada dia més al Senyor i també als nostres germans, dels quals ens fem servidors, perquè ens allibera dels afectes humans que sempre són selectius i ens impedeixen un amor autèntic a Ell i al Poble de Déu. El celibat que l’Església ens demana no és perquè no estimem a ningú, sinó perquè estimem a tots amb generositat i autenticitat, lliures de qualsevol egoisme.

La promesa d’obediència és un signe d’humilitat i també de generositat. Es tracta de renunciar a un mateix; a la nostra manera de veure les coses; a convertir el ministeri en una propietat personal per a viure’l en comunió amb l’Església. La nostra missió és eclesial, no individual. L’obediència en l’Església és un acte de comunió. En la vida descobrim que els camins del Senyor sovint no coincideixen amb els nostres. Fer promesa d’obediència és un acte de llibertat, però viscuda des de la humilitat: posar els camins de la meua vida en mans de l’Església és posar-los en mans del Senyor, és confiar en Ell més que en mi mateix.

Benvolgut Christian: avui fas l’acte de generositat amb el Senyor més gran que pot fer una persona. Demana-li que aquesta generositat no vaja de més a menys, sinó de menys a més; que el teu cor siga cada dia més net i la teua disponibilitat cada dia més gran.

3. Al servei de l’Altar, de l’Evangeli i de la caritat

La vivència d’aquest ministeri es concretarà en algunes tasques que són inseparables:

El servei de la caritat, que està en l’origen del diaconat (2a Lectura), et farà més semblant a Crist, que no va voler ser sols el nostre germà sinó que es va fer el nostre servidor, i t’ajudarà a trobar l’orientació fonamental de tota la teua vida: no sols el diaca, també els preveres i el bisbe hem de viure el nostre ministeri com un servei.

El servei de l’altar, en la litúrgia de l’Església, ens recorda que aquell que salva el món és Crist, que realitza l’obra de la redempció sobre tot en els sagraments. Forma part del teu ministeri custodiar el tresor de la litúrgia, de la mateixa manera que els levites custodiaven el Temple del Senyor (1a lectura). Per viure correctament aquesta dimensió del diaconat, no separes el servei de l’altar del servei al germans, i no convertisques la litúrgia en un culte buit. Per no caure en aquesta temptació siguis un home de pregària. Avui et compromets també a fer de la pregària de l’Església part del teu ministeri resant la litúrgia de les hores. Si ets fidel a aquest compromís s’enriquirà espiritualment la teua vida. Cada dia, quan obris el llibre de la litúrgia de les hores trobaràs una paraula que il·luminarà el teu ministeri i la teua vida. Gràcies a ella es revifa cada dia el do que vam rebre per la imposició de les mans.

Et consagres també avui al servei de l’Evangeli. La predicació forma part del teu ministeri. Prepara-la perquè allò que ressone en el cor dels fidels siga sempre la Paraula de l’Evangeli i no la teua pròpia paraula. Perquè la teua predicació siga eficaç, no oblides les paraules que dins d’un moment et dirigiré quan t’entregue el llibre de l’Evangeli: “creu el que llegeixes, ensenya el que creus, practica allò que ensenyes”.

4. “El Pare honorarà els qui es fan servidors meus”

Benvolgut Christian, les paraules de l’Evangeli acaben amb una promesa del Senyor dirigida a aquells que el serveixen amb fidelitat: “el Pare honorarà els qui es fan servidors meus”. Reps un gran do i, per això, adquireixes una gran responsabilitat: cuidar el do que reps, que és més gran que les nostres qualitats. Per això cada dia has de demana-li al Senyor que et done la gràcia de perseverar en el ministeri. Allò que és important no és arribar, és perseverar, i d’eixa manera rebre el premi que el Pare vol donar a aquells que es fan servidors del seu Fill.

Avui dius un sí al Senyor. El sí més gran en tota la història de la salvació és el de Maria. Si la mires cada dia, Ella treballarà en el teu cor perquè el teu sí siga cada dia més paregut al seu. Que Ella t’ajude a què en l’exercici del teu ministeri i en la santedat de la teua vida siguis fidel i arribes a eixa meta a la qual Déu crida als servidors del seu Fill.

 

+ Enrique Benavent Vidal
   Bisbe de Tortosa

Àlbum fotogràfic
Crònica