Homilia de Mons. Enrique Benavent
en el dia del DOMUND

(diumenge 29 del temps durant l’any)

Missa televisada en la cadena 2 de RTVE
Monestir de Sant Domènec, Sant Cugat del Vallès. 21 d’octubre de 2018

 

 

– Lectures:
1a: Is 53,10-11
Salm: 32,4-5.18-19.20.22
2a: He 4,14-16
Ev: Mc 10,35-45

 

Benvolguts Mn. Carles i Santi;
Germanes d’aquesta comunitat de monges dominiques;
Membres del cor Resurrexit de cant gregorià de Castelló;
Germanes i germans que participeu en aquesta Eucaristia, tant assistint aquí a la Santa Missa com des de les vostres cases i llocs de residència.
A tots us desitjo un bon diumenge, un bon dia del Senyor.

 

1. El sentit de la vida i la mort de Jesús

Com cada diumenge la paraula de Déu ens alimenta i ens il·lumina en el camí de la nostra vida cristiana. En el text evangèlic que s’acaba de proclamar trobem un contrast: Jesús acabava d’anunciar la seua passió per tercera vegada mentre pujaven a Jerusalem, i dos dels seus deixebles li demanen poder seure l’un a la seua dreta i l’altre a l’esquerra quan serà glorificat. Demanen llocs d’honor. Sembla que no escolten o que no volen escoltar l’anunci de la passió. Pensen en un Jesús triomfant i poderós. També els altres deixebles senten els mateixos desitjos, perquè com ens diu l’evangelista “s’indignaren contra Jaume i Joan”. Jesús aprofita aquesta situació en la que surten a la llum les ambicions humanes dels deixebles, per corregir-les. I en eixa instrucció els revela la motivació que ha orientat tota la seua vida i que el portarà també a la mort: “el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seua vida com a preu de rescat per molts”. “Servir i donar la vida”. Això és la clau que ens fa entendre, no sols la vida sinó també la mort de Jesús. Perquè la seua mort no és altra cosa que la culminació de tot el que havia estat la seua vida.

Les altres lectures que hem escoltat ens ajuden també a aprofundir més en la generositat del Crist: Ell, com a perfecte servidor de Déu, malgrat que era just i no havia comés pecat, amb les penes que ha sofert ha pres damunt seu les culpes de la humanitat, ha donat la vida per expiar les culpes dels altres. És una generositat difícil d’entendre per a nosaltres, que sovint actuem per interessos ben calculats.

El desig de servir –hem escoltat en la Carta als Hebreus- l’ha portat a fer-se solidari, a compartir les nostres febleses i sofriments. I això ha fet d’Ell un gran sacerdot capaç de compadir-se de nosaltres i a qui ens podem acostar confiadament. La solidaritat i el apropar-se als dolors de la humanitat, fent-los seus, és el camí que Jesús ha escollit per complir la missió que el Pare li havia encarregat. Ell no salva la humanitat des de fora, sinó fent-se solidari de la història dels homes.

2. Els apòstols, educats per Crist

Els apòstols han de ser educats per Crist, han d’aprendre no sols a anunciar el seu Evangeli, també a fer-ho com Ell ho va fer. Han de corregir les seues ambicions; no deuen caure en la temptació de pensar que el Regne de Déu es construeix quant més poder o més riqueses es tenen. El camí del Regne no pot ser altre que el camí de Jesús: “servir i donar la vida”. Hem de pensar que no sols fora de l’Església, sinó també moltes vegades dins d’ella, en lloc de parlar el llenguatge de Jesús parlem un llenguatge mundà; que amb molta facilitat ens ocorre allò que diu Sant Agustí que els passava a aquests dos deixebles: cercaven el regne de Déu però descuidaven el camí per arribar-hi. El Senyor els està dient que no miren únicament on volen arribar; els assenyala el camí pel qual han d’anar, que segurament no era el que ells en eixe moment imaginaven.

3. El DOMUND

Aquest diumenge celebrem en tota l’Església la jornada mundial de la propagació de la fe, el dia del DOMUND. Recordem de manera especial a tants missioners i missioneres (més de 400 nascuts als bisbats amb seu a Catalunya) que són testimonis de generositat en el seguiment del Senyor i en el servei a l’Evangeli. I ho són perquè segueixen el camí que Jesús ens ha recordat en l’Evangeli d’avui: per amor a Ell i per donar a conèixer el seu nom no desitgen poder, es fan servidors dels pobres, renuncien a ser els primers i es fan esclaus de tots. Han escoltat en el seu cor les paraules de Jesús. La seua vida ens ha d’interpel·lar a tots nosaltres, que tantes vegades ens deixem portar pels criteris del món. La seua vida i el seu testimoniatge són un bé molt preuat per a l’Església i la fa resplendir més davant els homes, perquè el que la fa créixer no són els mitjans materials sinó que els cristians, cadascú de nosaltres, lliurem la vida al servei de la pròpia missió. L’Església creix en l’entrega dels cristians a la seua missió donant testimoni de l’Evangeli.

El testimoniatge de tants missioners i missioneres canvia el nostre món perquè l’orienta cap al regne de Déu. L’anunci del Crist és el camí de l’Església per a transformar el món. Ens podem preguntar: ¿com seria el nostre món si tots els homes conegueren i estimaren el Senyor en la veritat del seu cor? Sens dubte molt millor del que tenim. Per això treballen els missioners, per això donen la seua vida: perquè Jesucrist sigui conegut i estimat. Avui us vull convidar a què valorem el seu treball; a què ajudem, no sols als missioners que coneixem, sinó a la missió de l’Església universal. Aquesta jornada és per al sosteniment de les Obres Missionals Pontifícies. El Sant Pare, com a pastor de l’Església universal, coneix les necessitats de totes les esglésies. Ajudar-lo en la seua missió de pastor de tota l’Església és una manera de contribuir a què Jesús sigui conegut i estimat.

Que aquesta Eucaristia que anem a celebrar, com la de cada diumenge, mogui els nostres cors per a fer-nos també nosaltres, cadascú en la seua missió i en la seua vida, servidors de tots els germans renunciant a qualsevol ambició humana. Eixe serà, com ens ha dit Jesús en l’Evangeli, el signe més clar de què som autèntics deixebles seus.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Vídeo de la celebració