Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa
en la celebració de la Cena del Senyor

Santa Església Catedral de Tortosa, 9 d’abril de 2020
Dijous Sant

 

– Lectures:
1ª: Ex 12,1-8.11-14
Salm 115,12-18
2ª: 1Co 11,23-26
Ev: Jn 13,1-15

 

Benvolguts germans que participeu en aquesta celebració del Dijous Sant, aquí en la catedral, formant una petita comunitat eucarística, o que la seguiu pels canals de TV que fan possible que les celebracions litúrgiques de la catedral, en aquesta Setmana Santa tan especial, arriben a tot el territori de la nostra diòcesi de Tortosa.
A tots vosaltres, la meua salutació.

 

1. Jesús va vindre a servir i donar la vida

Celebrem avui el començament del Tridu Pasqual acompanyant al Senyor, que es disposa a recórrer el camí cap a la Creu. Com aquells deixebles, també nosaltres avui, asseguts a seua taula, volem estar amb Ell en els últims moments de la seua vida.

Abans de Dijous Sant, quan ja era conscient de la possibilitat d’un final violent i havia anunciat 3 vegades als apòstols la seua passió, aquests encara discutien entre ells qui seria el més important en el regne de Déu. Jesús els reprèn i els desvetlla com havia viscut i com anava a morir: “el fill de l’home -els va dir- no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat de molts” (Mt 20, 28-32). Servir i donar la vida. Aquestes paraules constitueixen la clau per a tot el que havia sigut la vida del Senyor, i també pel que anava a ser la seua mort.

Eixe mateix missatge és el que vol transmetre als deixebles i també a tots nosaltres, no amb paraules sinó amb gestos. En l’última Cena –ho hem escoltat en la segona lectura- pren el pa, el parteix i el reparteix als deixebles. El mateix fa amb la copa de vi. I ho explica: el pa partit i repartit i el vi compartit són el seu cos entregat i la seua sang vessada per nosaltres, són la seua persona i la seua vida, que arriben a la fi en la Creu.

Jesús, que sap que el volen matar, es lliura Ell mateix. Abans que li lleven la vida la dona per nosaltres, i ho fa perquè ens estima. I és eixe amor el que converteix la Creu, que és una mort violenta, en una donació amorosa que és font de salvació. Allò que ens salva no és el fet físic de la mort de Crist, és l’amor amb el que va viure eixa mort. Perquè era un amor que estava disposat a tot per nosaltres. Havia vingut a donar la vida.

Mentre sopaven Jesús va rentar els peus dels apòstols. Ell, el Senyor, el Fill de Déu, al fer-se home ha volgut ser el nostre germà, però no n’ha tingut prou: no ha volgut ocupar el primer lloc ni el més important entre els homes, sinó el darrer. No s’ha conformat amb ser el nostre germà, ha volgut fer-se el nostre esclau; ha volgut estar amb el lloc de tots aquells la dignitat dels quals no és respectada; ha volgut rentar els nostres peus, fer el treball dels últims; ha renunciat a la forma de Déu i ha volgut aparèixer sota la forma d’esclau.

2. Jesús es va fer el nostre servidor

A més de dos gestos trobem dos manaments. Quan el Senyor institueix l’Eucaristia diu als deixebles: feu això per celebrar el meu memorial. Quan renta els peus dels deixebles els diu: també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. I això què significa? Sant pau ens dirà: feu-vos servidors els uns dels altres per amor. De la mateixa manera que no es poden separar els dos gestos tampoc es poden separar els dos manaments. El lavatori dels peus és l’Eucaristia que es fa vida. Perquè fer-se servidor dels altres per amor no és altra cosa que fer vida allò que significa l’Eucaristia. Una Eucaristia que no ens porte a estimar els germans i a fer-nos servidors dels últims, dels més pobres, dels que més pateixen, és un gest buit perquè no ens mou a una autèntica vida cristiana.

Valorem la tasca de tots aquells que en l’Església i en el món volen fer-se servidors dels pobres. I especialment en aquests dies difícils, valorem la tasca d’aquells que volen fer-se servidors dels qui més pateixen, i fem-nos nosaltres també solidaris amb ells.

3. Els sacerdots, servidors de l’Eucaristia i dels seus germans

En la tradició de l’Església catòlica s’ha unit sempre la institució de l’Eucaristia a la institució del sacerdoci. Això té un gran sentit perquè nosaltres, els sacerdots, volem fer vida lo que signifiquen aquests dos gestos de Jesús el Dijous Sant: volem ser servidors de l’Eucaristia i servidors de tota la humanitat. Us demano que aquests dies que, malauradament, no podrem trobar-nos en la mesa de l’Eucaristia, pregueu també per nosaltres, per tots els sacerdots, per a què siguem fidels a aquesta missió tan gran que el Senyor ens ha confiat. Si la vivim amb fidelitat, Ell es fa present en el caminar de la història humana i de cada persona.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
   Bisbe de Tortosa

Retransmissions
Crònica