Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
en l’Eucaristia de cloenda de l’Any Jubilar Marià
amb motiu del 400t aniversari de la fundació
de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta

Santa Església Catedral de Tortosa, 8 de desembre de 2017
Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria

 

– Lectures:
1a: Gn 3,9-15.20
Salm: 97,1-4
2a: Ef 1,3-6.11-12
Ev: Lc 1,26-38

 

Il.lm. Sr. Vicari General i Capítol catedralici;
Rectors de les parròquies i germans en el sacerdoci;
Sr. Alcalde i autoritats de la ciutat;
Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i Cort d’Honor;
Saludem també a aquests escolans i escolanetes de la parròquia dels Sants Joans de Quatretonda, on vaig ser batejat i vaig celebrar la primera Missa que, acompanyats per les seues famílies, han volgut també participar en la cloenda de l’Any Jubilar de la Mare de Déu de la Cinta;
Germans i germanes

1. Acció de gràcies a Déu

Aquest any, en la Solemnitat de la Concepció Immaculada de la Verge Maria i amb la benedicció papal que impartiré al final de la celebració de l’Eucaristia, es clou el jubileu marià que hem celebrat aquest any 2017 per commemorar el quart centenari de la fundació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta. La nostra celebració ha de ser, en primer lloc, una acció de gràcies a Déu.

Acció de gràcies pel regal que va fer a la humanitat en la persona de la Mare del Senyor. Per Ella i per la seua obediència, com hem escoltat en l’Evangeli, la maledicció que es va apoderar de la humanitat per la desobediència dels nostres primers pares es va transformar en font de vida i de benedicció. Maria, per la seua humilitat i obediència, va canviar el camí de la història del nostre món. Si pel pecat la humanitat s’orientava cap a la seua perdició, gràcies a Maria, que es va lliurar generosament a Déu sense reserves i va possibilitar l’entrada del Salvador en la història, la humanitat reprèn el camí que la porta a la salvació i a la Vida. Ella és la persona que ha canviat el sentit de la història, i ho ha fet cooperant amb Déu, amb el seu designi de salvació. ¿Com seria el nostre món sense el de Maria? Seria un món sense esperança. Per Ella l’esperança ha entrat a forma part de l’horitzó de la vida dels homes i de la seua història. Avui, en la Solemnitat de la seua Concepció Immaculada, donem gràcies a Déu, en primer lloc perquè Maria és un regal que Ell va fer a tota la humanitat.

Agraïm també avui la presència de Maria en la història de fe de la ciutat de Tortosa i de la nostra diòcesi. Al llarg de l’Any Jubilar hem tingut ocasió d’aprofundir en aquesta història. Hem vist com la reinstauració de la diòcesi en 1148 i la presència de la Cinta, són fets que no es poden entendre l’un sense l’altre. La Cinta és el “pignus amoris”, el signe d’amor de Maria per la ciutat i per la comunitat eclesial, que en aquell moment reprenia el seu camí de fe. La història de la Cinta no es pot separar ni de la història de la ciutat de Tortosa ni de la fe de la nostra església diocesana. Això amaga un significat: la missió de Maria no acaba amb el seu Fill. Ella va rebre de Jesús l’encàrrec de continuar cuidant els deixebles, i des del primer moment ens va acollir a tots en el seu cor. Jesús, des de la creu li va dir assenyalant-li al deixeble estimat: “aquí tens el teu fill” (Jn 19, 26). En eixe fill estàvem tots. Des d’aleshores Maria està present en la vida de l’Església.

Amb la seua presència silenciosa, Ella evangelitza a tantes persones a les que no arriben les nostres paraules, perquè els toca el cor. Amb el seu amor de Mare consola i dóna fortalesa a tots aquells que passen per moments de sofriment, perquè també Ella ha passat per la prova del dolor. Els seus ulls misericordiosos ens conviden a la conversió quan ens allunyem del seu Fill pels nostres pecats, perquè la seua mirada amorosa no deixa mai de recordar-nos que Jesús ha vingut al món a salvar els pecadors, i ens anima a començar una nova vida, no moguts pel temor o la por, sinó pel seu amor de mare que vol lo millor per als seus fills.

Donem avui també gràcies perquè l’amor a la Mare de Déu ha ajudat a conservar viva la fe després de quasi nou segles d’història cristiana des de la restauració de la diòcesi ¿Com seria la fe de la nostra església diocesana sense aquesta Mare, sense aquest signe d’amor? El buit més gran que qualsevol persona pot experimentar és no tindre mare. Tortosa ha tingut i té una Mare que ens estima, que ens ha manifestat el seu amor i ha conservat la nostra fe.

2. Aquí tens la teua mare

El temps del jubileu arriba a la seua fi, però el missatge ha de quedar gravat en els nostres cors i en la nostra vida: “aquí tens la teua mare” (Jn 19, 27). Són les paraules que Jesús, des de la creu, va dirigir al deixeble que tant estimava. Unes paraules que Joan no va oblidar mai i que el van portar a acollir a Maria a casa seua (Jn 19, 27). Pensem que aquestes paraules també han estat dirigides a cadascú de nosaltres al llarg d’aquest any i que sempre deuen estar presents en el nostre cor: Maria és la nostra mare; la Cinta és el sagrament de la seua presència i del seu amor; la capella és el lloc de la seua presència. Que siga de veritat un lloc de pregària. És la casa de la Mare i la casa comuna dels seus fills.

Que aquestes paraules de Jesús ressonen en els nostres cors com una invitació permanent a la pregària, a trobar-nos amb la seua Mare. Ella, des del silenci, s’alegra de veure els fills al seu voltant i no deixa mai de vessar la seua gràcia a aquells que la invoquen. Sant Bernat, en una de les seues pregàries marianes ens ensenya que “mai s’ha sentit dir que algú hagi acudit a Ella implorant el seu auxili i no hagi estat escoltat”. No ho oblidem: aquí tenim la nostra mare.

3. Plena de gràcia

La cloenda de l’Any Jubilar coincideix amb la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria. Aquesta solemnitat ens porta a allò que és essencial en la vida de l’Església i que ha de ser el fruit principal de totes les celebracions d’aquest any. En l’Evangeli que hem escoltat, l’Àngel es dirigeix a Maria anomenant-la “plena de gràcia”, i li anuncia que Déu li ha “concedit el seu favor”. ¿Quin significat tenen aquestes paraules? Per una part l’Àngel li està dient a Maria que en ella no hi ha rés que desagrade a Déu; per altra, això ens revela també el secret del cor de la Mare del Senyor: no va voler fer res que desagradés a Déu, tot ho va fer per complaure el seu Senyor. Ella estimava Déu per damunt de tot. I per això es va fer la seua esclava, en el moment de l’anunciació i al llarg de tota la seua vida. La plenitud de la gràcia i del favor de Déu van fructificar en Maria en una plena vivència de l’Evangeli. Ni en la seua persona ni en la seua vida trobem res que desagrade a Déu.

També nosaltres, els batejats, hem estat agraciats per Déu Pare. Ell -hem escoltat en la segona lectura- “ens ha beneit amb tota mena de benediccions, ens ha destinat a ser els seus fills, ens ha elegit perquè fóssim sants, irreprensibles, i en Crist ens ha concedit tota la seua gràcia” (Ef 1, 4). Tots els batejats estem cridats a ser com Maria, a viure amb el desig de què res de la nostra vida ni de la nostra persona desagrade a Déu. Si vivim aquest desig tal com el va viure Maria, encara que caiguem, mirant-la a Ella i invocant el seu nom, s’aixecarem i començarem a caminar de nou.

Si l’Església i cadascú dels cristians vivim això com a motivació fonamental de la nostra vida, tindrem lo més important, perquè, com va dir el Beat Pau VI, “l’Església no gaudeix d’altra vida que la vida de la gràcia”. Això ho va viure plenament la mare del Senyor, qui va ser “totalment santa”, i vol que ho vivim també cadascú de nosaltres.

Que aquesta siga la gràcia de la Solemnitat que avui celebrem i d’aquest Any Jubilar que ens disposem a clausurar. Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa

Àlbum fotogràfic i crònica