La litúrgia de les hores del dia 24 de desembre comença anunciant-nos el compliment de l’esperança de l’Advent: “Avui sabreu que ve el Senyor, i demà veureu la seua glòria” (Ant. Invitatori). És la glòria que van contemplar els pastors que, després de veure el Xiquet, se´n tornaren “glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit” (Lc 2, 20); la que va fer que els mags quan, en arribar a Betlem “entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seua mare i, postrats a terra, li prestaren el seu homenatge” (Mt 2, 11). L’evangelista Sant Joan ens ajuda a penetrar en el misteri d’aquesta “glòria” del Fill Unigènit del Pare, que “es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle” (Jn 1,14): el xiquet a qui van trobar els pastors i els mags van adorar és “ple de gràcia i de veritat” (Jn 1, 14).

Jesús ha vingut a revelar-nos la gràcia i la veritat Déu, el secret més profund del cor del Pare. En el seu naixement “s’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tots els homes” (Tit 2, 11). Aquesta gràcia no és una altra cosa que “la bondat de Déu, Salvador nostre i l’amor que ell té als homes” (Tit 3, 4). Eixa bondat i eixe amor brillen en tota la seua grandesa en el misteri de Nadal, perquè es dirigeixen a una humanitat que s’havia allunyat d’Ell i l’havia rebutjat. La llei de l’actuar de Déu en la història de la Salvació és la llei de la gràcia: quan l’home més s’allunya d’Ell, més s’esforça Déu a mostrar-li amb més claredat el seu amor. L’enviament del Fill al món és la major manifestació de la seua bondat i del seu amor a l’home: Déu no ha deixat d’estimar-lo, malgrat el seu pecat.

Estem davant d’un amor totalment gratuït i immerescut: “no l’han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet“, sinó “la seua bondat” (Tit 3, 5). Sant Agustí, quan se situa davant d’aquest misteri d’amor, no pot més que expressar la seua admiració: “Perquè, ¿quina gràcia de Déu més gran va poder brillar per a nosaltres que el fet que, tenint el Fill unigènit, el convertís en fill de l’home, i així, a la bestreta, transformés el fill de l’home en fill de Déu? Tu, cerca´n el mèrit, cerca’n la causa, cerca’n la justícia: a veure si trobes quelcom que no sigui gràcia” (Sermó 185).

Qui contempla amb ulls de fe aquesta bondat de Déu i el seu amor a l’home, que se’ns revela en el naixement de Crist, descobreix que eixa gràcia amaga una força capaç de transformar el món, no amb armes ni amb el poder, sinó pel camí de l’amor. El Papa Benet XVI, en una homilia de Nadal ens deia: “A l’estable de Betlem apareix la gran llum que el món espera. Aquesta llum mai s’ha apagat. Ha il·luminat homes i dones al llarg dels segles, perquè on ha brotat la fe en aquell Xiquet, també ha florit la caritat: la bondat cap als altres, l’atenció als febles i als que pateixen, la gràcia del perdó. Que aquesta llum d’amor i de veritat òmpliga la història del nostre món“.

Feliç i Sant Nadal a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar