En el missatge per a la Quaresma d’enguany, el Papa Francesc ens recorda que aquest temps de gràcia i de renovació espiritual ha de tenir com a objectiu fonamental revifar en el nostre cor l’amor a Déu i als germans. En això consisteix la conversió a la que som cridats en aquest temps litúrgic. Per ajudar-nos a recórrer el camí quaresmal fent una revisió de vida que vagi a les arrels del nostre comportament, el Papa ens recorda els signes que ens indiquen que la caritat s’està apagant en els nostres cors i les causes que ens porten a aquesta situació.

Allò que és més perillós per a la caritat, per ser “l’arrel de tots els mals” (1 Tim 6, 10), és, en primer lloc, l’avidesa pels diners. És una font d’esclavitud per a l’home, perquè el desig de posseir mai es veu satisfet i, quan tenim el que volem, comencem a desitjar altres coses. A més, qui és esclau dels diners, per tal d’acumular bens arriba a perdre el sentit d’allò que està bé o mal: l’afany de posseir engendra mentida, opressió i violència. Quan algú s’ha instal·lat en aquesta dinàmica, mor en ell la caritat, perquè, com diu Jesús, “cap criat no pot servir dos senyors … no podeu servir alhora Déu i el diner” (Lc 16, 13). L’amor als diners engendra sentiments d’autosuficiència i de rebuig de Déu, i porta a desconfiar de la seua paraula; ens resistim a posar-nos en les seues mans i menyspreem la gràcia i el consol, que ens venen pels sagraments de l’Església.

Quan s’apaga la caritat de Déu mor també l’amor als altres: deixem de veure’ls com a germans i comencem a considerar-los una amenaça i un perill. En el cor de l’ésser humà broten actituds de sospita envers tots aquells que posen en perill les nostres comoditats i interessos: el nen per néixer, l’ancià, el malalt o l’estranger. Quan mor l’amor a Déu, les persones ens fem egoistes i ens oblidem de treballar pel bé comú. Aquesta actitud es manifesta en el menyspreu de la creació, que posa en perill, no sols el desenvolupament dels països més pobres, que són víctimes d’aquesta actitud interessada i egoista, sinó el futur de tota la humanitat.

Però les dificultats no estan sols fora de l’Església. També en les nostres comunitats es poden donar signes de què ha mort la caritat. Quan vivim en el pessimisme; quan hem deixat de creure en el que fem, i pensem que no serveix per a res; quan no estem oberts a la comunitat o les divisions en l’Església maten l’esperit missioner… això vol dir que també entre nosaltres ha mort la caritat.

Però tot té remei: si ens obrim a la gràcia que Déu ens ofereix en els sagraments de l’Església, que són signes d’un amor que mai s’apaga en el cor del Pare i als quals som convidats a participar d’una manera especial en aquest temps de Quaresma, Ell pot donar a la nostra vida una nova orientació, que no ve de les nostres forces, sinó del seu poder, que és més fort que el nostre pecat.

Que aquest siga el fruit d’aquesta Quaresma.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar