Fa uns dies el papa Francesc ha publicat una encíclica sobre la fraternitat i l’amistat social. Durant les pròximes setmanes dedicarem alguns escrits a presentar aquest document del magisteri pontifici.

El projecte original de Déu en crear l’home era que tota la humanitat formés una única família unida pels vincles de la fraternitat. No obstant això, el pecat ha trastocat aquest pla de Déu. Ja al principi de la Sagrada Escriptura se’ns narra que una de les primeres conseqüències del pecat és la destrucció d’aquesta fraternitat. Dominat per l’enveja, Caín mata al seu germà Abel. La ruptura de l’amistat amb Déu condueix a l’enfrontament entre aquells que estaven cridats a viure com a germans. Però Déu no deixa de convidar-nos a què els éssers humans visquem units com una família. La pregunta que li dirigeix a Caín immediatament després de l’assassinat del seu germà va dirigida als homes i dones de tots els temps: “On és el teu germà Abel?” (Gn 4, 9).

De la mateixa manera que el pecat ha sembrat una desconfiança cap a Déu, també ha creat una actitud de sospita cap als altres. La tendència a restringir l’horitzó de la fraternitat i reduir-la als qui estan a prop, als qui són de la mateixa raça o cultura, als qui professen unes mateixes creences o pensen igual, etc… que ha caracteritzat la història humana, no és més que una conseqüència de la ferida que el pecat ha provocat en el cor de la humanitat. No és eixa la mirada que naix de la fe en el Déu creador que vol que “tots els homes se salven i arriben al coneixement de la veritat” (1Tm 2,4).

En l’Evangeli ens trobem amb una invitació de Jesús a recuperar el projecte original de Déu, la mirada creient cap a l’altre. Davant la pregunta d’un mestre de la llei (“Qui és el meu proïsme?” Lc 10, 29), Jesús va respondre amb la paràbola del bon samarità (un text que inspira el missatge d’aquest document papal), en la qual mostra l’actitud de diferents personatges enfront de l’home que havia caigut en mans d’uns bandits. Al final de la paràbola el Senyor va dirigir una pregunta al mestre de la llei per a què ell mateix trobés la resposta a la seua inquietud: “Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?” (Lc 10, 36).

En la pregunta del mestre de la llei s’amagava un afany de restringir la fraternitat. En el fons el que volia és que el Senyor li digués amb claredat a qui estava obligat a considerar germà i a qui no. En la resposta de Jesús hi ha una invitació a ampliar l’horitzó de la fraternitat: el samarità (estranger i considerat poc piadós pels jueus practicants) es va fer germà d’un desconegut necessitat que es trobà pel camí. Jesús ens convida a mirar amb ulls de germà no sols als pròxims sinó també als estranys. La paràbola conté un segon ensenyament. Ens indica que el camí per recuperar el projecte de Déu sobre la família humana no és altre que el de la misericòrdia. És l’actitud que naix de la mirada creient cap als altres, especialment cap als estranys i necessitats.

La nova encíclica és una invitació a tindre “un desig mundial de germanor” (núm. 8) i a cultivar l’amistat social per a recórrer junts aquesta bonica aventura. Us convido a acollir aquest desig del Papa de tot cor.

          + Enrique Benavent Vidal,
                Bisbe de Tortosa

escoltar