L’encíclica Fratelli tutti no és un document ahistòric. El Papa ens recorda que l’ideal de la fraternitat es va construint des d’unes circumstàncies històriques concretes i servint-se dels mitjans humans que ajuden a transformar el nostre món. Sens dubte, un dels instruments més importants per a la consecució de la justícia és el compromís social i polític: “Per a fer possible el desenvolupament d’una comunitat mundial, capaç de realitzar la fraternitat a partir de pobles i nacions que visquen l’amistat social, fa falta la millor política posada al servei del vertader bé comú” (núm. 154). No ens ha d’estranyar, per tant, la crítica que trobem a algunes ideologies que sustenten determinats sistemes o justifiquen certes actituds que dificulten la consecució d’un món més just i fratern.

L’aportació pròpia del magisteri de l’Església per a il·luminar i orientar el compromís social i polític dels cristians és la seua doctrina social. En ella trobem indicacions de naturalesa ètica, que són fruit d’una reflexió de la raó il·luminada per la fe i que, per tant, pot ser compartida per persones no creients. Igual que qualsevol reflexió de caràcter moral sobre una determinada realitat social, aquesta doctrina, sense ser un programa polític, té conseqüències en l’àmbit de la vida social que han de concretar-se mitjançant els programes polítics. Però la seua concreció no li correspon al Magisteri, sinó a cada laic creient sota la seua pròpia i exclusiva responsabilitat. L’encíclica no és un document polític i, per tant, no ha de ser interpretada com a tal, encara que el seu ensenyament tingui conseqüències polítiques.

Dos són les ideologies que, segons el parer del Papa, dificulten el camí per a la consecució d’un món més just. En primer lloc es refereix als populismes fomentats per determinats grups que, instrumentalitzant políticament la cultura d’un poble, busquen altres interessos, com la perpetuació en el poder, i utilitzen als més febles “demagògicament per a les seues finalitats”. També al·ludeix a certs liberalismes que estan al servei “dels interessos econòmics dels poderosos” (núm. 155), per als quals la solució als problemes econòmics i socials es troba en una economia regulada únicament per les lleis del mercat. “El mercat sol (afirma el Papa) no ho resol tot, encara que una altra vegada ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal” (núm. 168).

Per a superar els perills del populisme i del liberalisme radical el Papa convida a una revaloració de la política, d’una sana política, “que pensi amb visió àmplia”, “capaç de reformar les institucions” (núm. 177), que obre “per grans principis i pensant en el bé a llarg termini”, que no siga esclava a la immediatesa dels resultats electorals i treballe per un sistema econòmic integrat en un projecte que busque el bé comú. Aquesta és també una manera de viure el mandat de l’amor, que no “només s’expressa en relacions íntimes i pròximes”, sinó que abasta també “les relacions socials, econòmiques i polítiques” (núm. 181).

          + Enrique Benavent Vidal,
               Bisbe de Tortosa.

escoltar