El dilluns, 7 de novembre, es celebrà al Seminari  la Festa del Reservat. A les 11 h. s’aplegà gairebé tot el clergat de la diòcesi, IMG_3877presidits pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. Després del rés de l’Hora Menor, Mn. Domingo Escuder, impartí una xerrada sobre Ramon Llull, centrada en el “Llibre d’Amic e Amat”, el qual té un component poètic que expressa l’experiència mística que sent “l’amic” que representa l’ànima del cristià, envers “l’amat” que és Déu, facilitant-nos aquesta obra la comprensió del seu gran amor.

A continuació l’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada per tots els preveres i amb l’assistència del diaca Gerard Reverté i tres diaques permanents. S’inicià la celebració amb el cant “La terra lloï el Senyor”. La 1ª lectura del llibre del Gènesi (14, 18-20). El Salm responsorial: “Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec”. La 2ª lectura de la  carta de sant Pau als cristians de Corint (11, 23-26) i l’Evangeli (Lc 9, 11b – 17)

L’homilia fou eminentment eucarística i sacerdotal. El Sr. Bisbe digué als preveres que segons el Vaticà II, la seua principal missió és la celebració de l’Eucaristia, centre de la nostra vida i  ha de ser l’ànima de la vivència diària del nostre sacerdoci. Precisament l’origen del ministeri sacerdotal està en la institució de l’Eucaristia.

En la 1ª lectura hem vist la figura de Melquisedec, sacerdot del Déu Altíssim. Sant Pau en la primera carta als Corintis ens transmet la institució de l’Eucaristia, repartint Jesucrist als seus deixebles, el seu cos i la seua sang. “Això és el meu cos, ofert per vosaltres… Aquesta  copa és la nova aliança segellada amb la meua sang”. El Senyor es dóna a si mateix per ells i per tota la humanitat. És la donació més gran que podia fer.

Si pensem en la història de la nostra vocació, estic convençut que en algun moment de la vida algú ens va apropar a la celebració de l’Eucaristia, essent l’origen de la nostra vocació. Fins que no haurem descobert el sentit de l’Eucaristia, no haurem descobert el sentit del  sacerdoci, ja que és l’ànima de la nostra vivència sacerdotal, convertint la nostra vida en una ofrena agradable a Déu. El dia de l’ordenació, el bisbe ens preguntà si volíem unir-nos cada dia  a Crist, víctima pura, i si volíem oferir-nos i consagrar-nos com Ell, per a la salvació dels homes; i quan ens va oferir el calze ens digué que conforméssim  la nostra vida al misteri de la creu.

En l’Evangeli que acabem de proclamar, Jesús digué als seus deixebles: “Doneu-los de menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: Només tenim cinc pans i dos pIMG_3889eixos… alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent…” L’Eucaristia ens porta a mirar molts homes que necessiten la nostra ajuda.  En aquest Any de la Misericòrdia, forma part de la vida del prevere viure les obres de misericòrdia, amb un amor que vol dir sembrar esperança; una bona obra de misericòrdia és donar a conèixer Jesús al món. Quan diem una paraula de consol, quan preguem… el bé que sembrem es multiplica, fent el Senyor que els fruits del nostre treball siguen més grans que el que esperàvem  Viure l’Eucaristia ens ha de portar a viure la vida com una ofrena generosa al món. Demanem al Senyor que mai deixem d’admirar- nos pel sagrament de l’Eucaristia, que cada dia celebrem. Que així sigue.

En acabar la celebració de la Missa, es va fer l’exposició del Santíssim i després del “Pange lingua” s’anà en processó fins davant la cripta, on el Sr. Bisbe pregà dient: “Avui novament consagrem aquest Seminari… Senyor, Bon Pastor, acolliu la nostra pregària sacerdotal… Esteneu la vostra mà protectora sobre aquest Seminari, on es formen el sacerdots sota l’esguard de Maria, en la seua Assumpció”.Amb el cant de “l’himne del Congrés i “Cantemos al amor de los amores” es retornà a la Capella, on després de “Tantum ergo” i la benedicció amb el Santíssim, s’acabà la celebració amb el cant final: “Laudate dominum”.

Tot seguit, els preveres i diaques van compartir un dinar de germanor acompanyats pel Sr. Bisbe. Va ser una celebració molt solemne en la qual brollà en tot moment el gran amor a l’Eucaristia.

                                                                   Maria Joana Querol Beltrán

Més fotos