El diumenge 3 de maig celebrem la jornada de pregària per les vocacions i la jornada de les vocacions nadiues. Ja fa temps els organismes encarregats van començar a preparar-ho amb il·lusió. Llavors la Conferència Episcopal, juntament amb les OMP i les conferències de religiosos i d’instituts seculars ens van proposar reflexionar al voltant del lema “Jesús viu i et vol viu”. Quin lema més bonic! En ple temps de Pasqua, ens hem trobat a Crist ressuscitat. I Crist ressuscitat diu que ens vol vius!! Quina proposta de reflexió i encoratjament més gran per ser conseqüents amb la fe que professem!!

Però amb el que no contaven els organitzadors de la jornada, ni nosaltres mateixos, és la situació en la que ens trobem. Sembla que, en ple esclat de la llum de la Pasqua, els núvols més foscos s’hagin abraonat sobre nosaltres i cada dia rebem unes xifres de malalts i difunts que són escandaloses. Realment és un cop molt dur a la vida acomodada i segura que pensàvem que teníem, ens trobem davant d’una situació semblant a la que es va viure fa poc més de 100 anys amb l’anomenada “grip espanyola” i que tantes i tantes vegades ha passat al llarg de la història i que el nostre gran desenvolupament tecnològic no ha evitat, tan segurs com estàvem que això no ens podia passar, doncs ens ha passat i seguim sense resoldre molts altres temes que posen en perill el futur del planeta. Podríem pensar en les grans desigualtats del nostre món, la cursa d’armaments o el greu estat ecològic, tot són qüestions que poden portar a un final fatal a tota la humanitat.

Davant les xifres de malalts i morts, podem pensar que no són més que números i que nosaltres estem o podem estar lluny de sofrir poc més que el confinament (que ja és prou dur), però realment el confinament no és res davant la solitud absoluta en la que els malalts passen la malaltia o la mort. Però no són només números, es tracta de Josep i Joan o de Remei i Francesc (noms ficticis, cadascú pot posar els seus i jo ja estic posant les meues persones estimades) i tants altres familiars o veïns dels nostres pobles que fins fa poc podíem parlar amb ells, amb els qui ens trobàvem pels carrers i no hem pogut acomiadar-nos d’ells que han marxat en la més absoluta soledat. I com no recordar la situació tan complicada que s’està vivint a moltes de les nostres residències d’ancians on la solitud dels nostres majors és absoluta, i quan algú entra a la seua habitació ho fa amb una espècie de vestit d’astronauta. No, no són números, són persones, moltes conegudes i estimades.

Realment la situació que estem vivint és molt complicada, però sabem per la fe que Jesús ha ressuscitat, Jesús és viu, com ens diu el lema d’enguany de la jornada. Sí, Jesús viu enmig de tant dolor i sabem del cert que en cada malaltia i en cada mort, Jesús estava allí, patint i morint juntament amb aquelles persones. Però el mateix lema, en la segona part, ens està dient que “Jesús et vol viu”, no et vol només en les lamentacions i el no compromís, la vida de la seua resurrecció és també la nostra vida i, certament, tenim l’obligació d’ajudar a resoldre la crisi del coronavirus, cadascú segons les seues possibilitats, des de quedar-se a casa confinats fins a treballar pels que més pateixen als hospitals i residències.

Sí, hem de viure el present, però no hem d’oblidar-nos que Jesús ens vol vius i això ho hem de manifestar en la nostra vida ara i sempre i, per això, hem de cercar la nostra pròpia vocació i viure-la en plenitud. Una primera conclusió és que hem de mostrar-nos actius en la cerca de la nostra pròpia vocació i en conseqüència, no podem oblidar-nos de pregar per totes les vocacions.

Al mateix temps també el dia 3 de maig celebrem la jornada de les vocacions nadiues, en ella se’ns recorda com hi ha persones que tenen una determinada vocació al sacerdoci, la vida consagrada, el compromís laïcal … i que sofreixen el drama de no poder desenvolupar-la per manca de recursos econòmics. Davant d’això ens hem de plantejar si no tenim també alguna cosa a fer?

Aprofitem el confinament per posar-nos davant de Crist i, en primer terme, pregar i acompanyar espiritualment tots els que més sofreixen durant aquests dies, en segon terme ens podem preguntar què vol de nosaltres i agafar les forces per ser plenament conseqüents amb el que ens demana, i en darrer terme no podem deixar de preguntar-nos com podem col·laborar perquè no es perdi cap vocació per manca de recursos econòmics i de pregàries.

Delegació Diocesana de Missions