Dimecres que ve, amb el ritu alhora senzill i solemne de la imposició de la cendra, començarem a recórrer el camí espiritual que ens conduirà a la Pasqua. El ritme del temps litúrgic que revivim any rere any ens recorda que, mentre estem en aquest món, els cristians caminem “de Pasqua en Pasqua cap al compliment d’aquella salvació que ja hem rebut gràcies al misteri pasqual de Crist” (Francesc, missatge per a la Quaresma de 2019). La celebració anual de la solemnitat de la Pasqua ens ajuda a caure en el compte que estem salvats “en esperança” (Rm 8, 24). En aquest temps som convidats a acollir la gràcia que brolla de la mort i resurrecció del Senyor i que ens fa desitjar, juntament amb tota la creació, la “plena manifestació dels fills de Déu” (Rm 8, 19). En orientar el nostre cor cap a la Pasqua, la Quaresma no és un temps trist, sinó d’esperança.

En la Vigília Pasqual renovarem les promeses del nostre baptisme. Per això la Quaresma ens recorda que estem cridats a viure com a fills de Déu. El Papa ens diu en el seu missatge que si vivim segons la nostra condició baptismal no solament ens beneficiem a nosaltres mateixos, sinó a tota la creació, perquè estem cooperant a la seua redempció: “quan la caritat de Crist transfigura la vida dels sants, aquests lloen Déu i, amb la pregària, la contemplació i l’art fan partícips d’això també a les criatures”. De la mateixa manera que el pecat introdueix una dinàmica destructiva que afecta a tota la humanitat i a tota la creació perquè trenca la seua harmonia, la força de la gràcia redemptora de Crist introdueix una dinàmica de salvació i de vida.

Si reconeixem la nostra realitat a la llum de la Paraula de Déu, descobrim que no sempre vivim així. Per això aquest temps de gràcia és també temps de penediment. La primera exigència d’una autèntica conversió és el reconeixement de l’arrel i de les manifestacions concretes dels propis pecats. En l’origen del mal apareix sempre el desig d’usar el proïsme, les altres criatures i fins i tot a nosaltres mateixos segons els propis desitjos egoistes. Això ens porta a un estil de vida caracteritzat per la lògica “del tot i ara mateix, del tindre cada vegada més” que “viola els límits que la nostra condició humana i la naturalesa ens demanen respectar”. Les manifestacions concretes del pecat són l’avidesa, l’afany per un benestar desmesurat, el desinterès pel bé dels altres, l’explotació de la creació, de les persones i del medi ambient.

Però, per la gràcia de Crist, aquesta no és la paraula definitiva sobre la història i sobre la humanitat. El camí cap a la Pasqua ens crida a restaurar el nostre cor de cristians mitjançant el penediment, la conversió i el perdó que Déu ens ofereix. Per a aquest camí l’Església ens proposa tres mitjans: el dejuni, l’oració i l’almoina. Pel dejuni la nostra avidesa es transforma en capacitat de patir per amor; l’oració ens ensenya a renunciar a l’autosuficiència del nostre jo i a reconèixer que estem necessitats del Senyor i de la seua misericòrdia; l’almoina ens ajuda a superar la temptació de cercar la seguretat en les coses i a descobrir que hi ha més alegria a donar que a rebre.

Que aquesta Quaresma sigui per a tots un temps de gràcia.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar