El dimecres, 22 de novembre, es reinicià a l’Espai Patronat, el cicle de conferències del curs: 2017-18, organitzades pel moviment “Vida Creixent”, a càrrec del seu consiliari diocesà Mn. Joan Bajo. Com

bmd

tots els anys, hi col·labora el Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Tortosa. Igual que el curs passat, les tres xerrades d’aquest any estan emmarcades dintre “L’art d’envellir integralment”. Enguany des de la vessant dels sentits externs que ens porten a cercar l’espiritualitat dels mateixos: 1)“Veure’ns per escoltar-nos”, 2)“Olor i gust d’un mateix” i 3)“Carícia del cor”.

“Veure’ns per escoltar-nos” fou la primera xerrada del curs. Els sentits són les finestres que ens ajuden a sortir del nostre “jo” interior i ens relacionen amb el que ens envolta, alhora que rebem informació de l’exterior cap a la nostra interioritat i que al processar-la ens produeix sensació de benestar o malestar. Aquesta percepció de l’exterior ens apropa a l’estimació. El verb que ens ajudarà a cercar aquesta realitat és “avivar” que significa encendre, donar calor, animar, donar color a la vida amb colors més vius i brillants, començar a viure (d’una altra manera) i actuar de manera més diligent.

“Veure’ns per escoltar-nos”, és la forma de mirar reveladora de la nostra actitud. Per acompanyar a la persona gran, la nostra mirada ha de ser atenta, neta, natural, comprensiva, confiada, oberta i compassiva, perquè la mirada és la millor transmissora de les emocions. El mirar als ulls és la base de l’escolta. Respecte la vista en el sentit físiològic, al llarg del pas dels anys també podem trobar certes patologies que afecten a la nostra mirada interior: vista parcial (cataractes espirituals), visió borrosa o desenfocada, presbícia, vista cansada…

bty

La rehabilitació de la mirada espiritual es pot establir des de l’exercitació de la vista interior: mirar sense ulleres que tenyeixin la realitat, purificant les intencions a través d’una bona humilitat, reflexionar davant la mirada de l’altre amb la intenció d’entendre’l, mirar amb claredat, que significa acceptar a l’altre com a signe de relació sòlida i madura. Mirar acompanyat és la porta d’aquesta acceptació.

Respecte a l’oïda poden dir que gràcies a ella rebem informació constantment, però hem de tenir ben clar que no és el mateix “oir” que “escoltar”. L’oïda és el sentit de la interioritat i aquesta requereix silenci. El silenci és el camí del coneixement personal i la base de la intel·ligència emocional.

No hi ha situacions patològiques que ens obliguen a anar a l’otorinolaringòleg espiritual per guarir-les, com l’hipoacúsia (disminució de la capacitat auditiva), no prestant l’atenció necessària a les queixes o demandes de la persona gran, no voler  escoltar-lo… També ens podem trobar amb la sordesa total, que seria la pèrdua completa de l’oïda per falta d’interès o de compromís.

Les claus per avivar la rehabilitació de l’oïda espiritual serien: L’exercitació de l’escolta activa, intentant no etiquetar ni jutjar al nostre interlocutor. Fixar-se amb l’altre amb “tot el cor” per poder comprendre els seus sorolls i els seus silencis, no fent judicis ni retrets.

Gràcies a l’audició rebem la informació. Per escoltar els silencis de les persones grans, d’aquells que són vulnerables, és necessari escoltar. Avivar els sentits és escoltar per poder captar el  món emocional, captar l’essència del missatge i comprendre el seu contingut per acompanyar millor.

En acabar la xerrada, els assistents donaren les gràcies a Mn. Bajo per la seua intervenció, tan interessant pel seu contingut, com per la senzillesa en exposar les idees. Si a Déu plau, el dia 21 de febrer ens retrobarem per a la segona xerrada del curs.

                                                               Maria Joana Querol Beltrán