MISSA DEL DIUMENGE DE RAMS

Aquest any, donades les circumstàncies tan especials de confinament a causa del coronavirus, l’Església celebrà una Setmana Santa molt diferent a altres anys. El Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, va fer les celebracions d’aquesta Setmana, en la qual commemorem la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor, a la catedral de Tortosa, església mare de la diòcesi. El van acompanyar en les celebracions, Mn. Josep Ma Membrado, Pau Prades a l’orgue i Raül Martínez qui dirigí els cants i juntament amb Joaquim Amaré van fer les lectures. La catedral completament buida! Però, des de casa molts diocesans estàvem connectats a través dels canals de TV Terres de l’Ebre, Nord TV i Castelló TV Maestrat, per participar de les celebracions de la Setmana Santa. La primera la missa del Diumenge de Rams. Tots els anys es feia ben palès el bullici i l’alegria dels xiquets/es primer a l’absis brandant les palmes esperant la benedicció del Sr. Bisbe i transparentant il•lusió i felicitat. Aquest any tot fou diferent; un profund silenci amarava l’entorn. Les celebracions molt emotives i el poble de Déu connectat a les xarxes socials per poder participar-hi. Tanmateix amb la preocupació al cor per la situació inesperada, incerta i colpidora de tantes persones traspassades a la Casa del Pare a causa de la covid 19, familiars afligits, malalts contagiats i les conseqüències de crisi derivada del confinament.

Però els cristians mai estem sols, perquè ens sentim germans i tenim la confiança posada en el Senyor. Formem el cos místic de Crist, l’església, i units al nostre pastor ens vam sentir església diocesana. recordant primer els qui van rebre Jesús a la seua entrada a Jerusalem aclamant-lo: “Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en el nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel”. Dia en què Jesús iniciava el lliurament de la seua vida al Pare per la salvació de tots.

El Sr. Bisbe inicià la celebració dient: Germans, anem a començar la Setmana Santa, en la que participarem de la Passió i Mort del Senyor, per arribar a la glòria de la Resurrecció. Tot seguit beneí els rams i Mn. Josep Ma Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 21, 1-11). A la monició d’entrada: “Imitem el poble que aclamava Jesús i caminem en pau”, l’acompanyà el cant: “Lauda Jerusalem”. Després es proclamà la 1ª lectura del llibre d’Isaïes (Is 50, 4-7), el Salm responsorial cantat: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat”. i la 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2, 6-12). L’Evangeli de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu (Mt 26, 14-27,66), van proclamar-lo el Sr. Bisbe, Mn. Membrado i Raül Martínez.

El nostre bisbe Enrique, ens digué en l’homilia entre altres coses: Benvolguts germans que seguiu la celebració pels canals de televisió. Avui celebrem la festa del Diumenge de Rams, l’inici de la Setmana Santa. Saludo la gent gran, especialment els malalts i familiars dels qui han passat ja a la Casa del Pare. Aquesta celebració té dues vessants: En 1er. lloc quan entra Jesús entre aclamacions a la ciutat Santa de Jerusalem. En 2on. lloc perquè encara que és una victòria, no és fàcil, ja que a Jesús li costa la vida. Destacaria tres detalls: 1) La mort del Senyor no és una casualitat, sinó que és per salvar el món. Els deixebles el neguen, els sacerdots menteixen i fan falsos testimonis, el poble demana l’indult d’un assassí i condemna l’autor de la vida. No és això el que passa al món d’avui? 2) Veiem com Jesús accepta tot el sofriment del món: tortures, abandonat pels seus amics, pel seu poble, i sentint fins i tot l’abandó de Déu: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”. Pensem en els malalts, en els qui han perdut éssers estimats, els de les residències d’ancians. 3) Com ho viu això Jesús? És posa confiadament a les mans del Pare per fer-se solidari amb els qui pateixen. Tot ho fa per a que visquem com a justos i amb confiança. Que la Passió ens porte a viure l’exemple de Jesús. Que així sigue.

Arribat el moment de les pregàries dels fidels, la darrera fou una petició que el Sr. Bisbe va demanar que es fes en totes les misses de la diòcesi: “Pels difunts víctimes del coronavirus, perquè Déu els doni el repòs etern; pels malalts, que recuperin prompte la salut; pels científics, personal mèdic, d’infermeria i responsables sanitaris, perquè es trobi ben aviat el remei per combatre aquest mal. Preguem el Senyor”.

A la comunió el cant: “Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat”. Al final de la celebració, abans de la benedicció, ens digué el Sr. Bisbe que acabem de passar un bon Diumenge de Rams. Aquest any ens hem quedat a casa per solidaritat i responsabilitat. Demanem-li al Senyor que aquesta malaltia acabe quant abans millor. I després d’impartir la benedicció, les paraules de comiat; Germans, aneu-vos-en en pau.

Homilia

 

 

DIJOUS SANT. MISSA DE L’ÚLTIM SOPAR DEL SENYOR

Jesús, conscient del buit que sentirien els deixebles amb la seua mort, els deixà i, ens deixa un memorial, la seua presència a través de la història de la humanitat. “Preneu i mengeu que és el meu cos. Preneu i beveu que és la meua sang. Feu això que és el meu memorial”. No és un recordatori, sinó el seu Cos i la seua Sang. Un misteri que es fa present en el sacerdoci cada vegada que es celebra l’Eucaristia. I en l’Últim Sopar ens donà un manament nou: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”.
A les 20 h. es celebrà l’Eucaristia. Mn. Josep Ma Membrado va fer la monició d’entrada i Raül Martínez, acompanyat de l’orgue, cantà el Kyrie i el Glòria i proclamà les lectures. La 1ª del llibre de l’Èxode (Ex 12,1-8.11-14). El Salm responsorial 115: “El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist”. La 2ª lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 11, 23-26). Després de l’aclamació:”Us dono un manament nou, diu el Senyor…”, Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 11, 1-15)

El Sr. Bisbe després de les corresponents salutacions, ens digué que en la festa del Dijous Sant volíem acompanyar el Senyor en els últims moments de la seua vida. Havia anunciat als apòstols tres vegades la seua passió i entre ells discutien qui seria el primer en el Regne de Déu. Jesús els digué que el Fill de l’Home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida. Aquest missatge és el que el Senyor ens vol transmetre a nosaltres. Sant Pau ens diu en la 2ª lectura: “El Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i dient l’acció de gràcies, el partí i digué: Això és el meu cos, ofert per vosaltres…” El pa partit i repartit i el vi compartit són el seu cos i la seua sang vessada per nosaltres. El que ens salva, no és pel fet material de la mort de Crist, sinó l’amor per nosaltres, perquè ha vingut a donar-nos la seua vida. Mentre sopaven va voler rentar els peus als apòstols i acaba l’Evangeli dient: “Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet”. A més dels gestos trobem el manament de Jesús: Feu això en memòria meua. Sant Pau ens diu que hem de servidors uns dels altres per amor, així ho va fer Jesús en rentar els peus als deixebles, fer-se servidor dels altres per amor. Una Eucaristia que si no ens porta a estimar els germans i estimar els pobres, és un gest buit. Aquests dies que estem vivint, veiem com volem ser servidors dels qui més pateixen. També s’uneix a la institució de l’Eucaristia, la institució del Sacerdoci. Els sacerdots volem ser servidors de l’Eucaristia i de tota la humanitat. Us demano que pregueu per tots nosaltres per a que siguem fidels al que el Senyor ens va encomanar, per a que Jesús es faci present en la història humana i en cada persona. Que així sigue.

Després de les pregàries i arribat el moment de l’ofertori el cant fou: “On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu”. “El vespre abans que a mort fos lliurat” es va cantar a la comunió. Després d’una pregària del Sr. Bisbe, el cant: “Pange, lingua” i tot seguit Mn. Membrado traslladà el Santíssim Sagrament al Sagrari. Així s’acabà la celebració del Dijous Sant.

Homilia

 

 

DIVENDRES SANT. CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ DEL SENYOR

El Sr. Bisbe celebrà a les 12 h. a la catedral els oficis del Divendres Sant. En arribar a l’altar es prosternà per pregar i Raul Martínez va fer la monició d’entrada: Avui celebrem la Passió del Senyor, disposats a acompanyar Jesús en els últims moments de la seua vida Després de la litúrgia de la Paraula, farem la pregària universal, tot seguit l’adoració de la Creu i finalment rebem el Cos de Crist. Acompanyem Jesús en el seu gran amor per nosaltres.

1. Lectures de la Paraula de Déu.
La 1ª lectura fou del profeta Isaïes (Is 52, 13-53, 12). Després de cantar el Salm responsorial: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”, Joaquin Amaré va fer la 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians hebreus (He 4, 14-16; 5, 7-9). Tot seguit el cant de l’Aclamació: “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu…” El Sr. Bisbe, Mn. Membrado i Raül Martínez van proclamar l’Evangeli de la Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan (Jn 18, 1-19, 42). En aquest Evangeli, sant Joan ens dóna la visió que Jesús accepta la mort voluntàriament, en un acte suprem d’amor per nosaltres.

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant la petita comunitat que hi era present i els qui seguíem des de casa la celebració a través dels tres canals de TV, als quals va fer palès el seu agraïment. Benvolguts germans que us uniu a la celebració del Divendres Sant en què celebrem la mort del Senyor. Una celebració sòbria, però rica en gestos i símbols. Els nostres sentiments no són altres dels que ens parla el profeta Isaïes en la 1ª lectura:”Mireu, el meu servent…ja que de tan desfigurat ni tan sols semblava un home… així també se n’admiraran tots els pobles…havia pres damunt seu els nostres dolors…i per les nostres culpes moria malferit…”Diu el Vaticà II que l’ésser humà és capaç de fer el millor i el pitjor. En el relat de la Passió es constata el pitjor. Com és possible que les persones puguen arribar a fer això? Per què el món s’admira contemplant el Crucificat? Perquè en ell resplendeix l’amor del seu cor. Presenten Jesús dient:“Aquí teniu l’home”.Jesús és l’home perfecte que s’ha mantingut amb fidelitat a Déu. Avui ens admirem perquè per aquest condemnat a mort ens vénen tots els bens. Del seu costat obert brolla aigua i sang. Preguem per tota la humanitat perquè arribe a tots la gràcia de la Redempció. Avui recordem la pandèmia que estem vivint. Celebrar la Passió de Jesús en el Tridu Pasqual ens ajuda a créixer més en el seu amor. Al costat de la Creu està la seua Mare, en qui la seua fe és més forta que el seu dolor. Demanem-li a la Mare del Senyor que el dolor que estan passant tants germans nostres no apague la seua fe. Que així sigue.

2. Pregària universal
L’Església prega per totes les necessitats de la humanitat. Per l’Església, pel Papa, per tots els estaments de l’Església, pels catecúmens, per la unitat dels cristians, pels qui no creuen en Crist, pels governants i per les necessitats de tothom. Després de cada petició, uns moments de silenci i una pregària del Sr. Bisbe, a la qual els fidels contesten, amén.

3. Presentació i adoració de la Santa Creu
Per la nau central de la catedral, el Sr. Bisbe entrà la Creu acompanyat de dos laics, i amb el cant: “Mireu l’arbre de la Creu, on morí el Salvador del món. Veniu i adorem-lo”. Mentre s’adorà la Creu el cant: “Victòria tu regnaràs, oh Creu tu ens salvaràs”. El Divendres Sant adorem la Creu, creiem en el Crucificat malgrat el mal del món i volem ajudar els qui porten la creu de la malaltia, de la pobresa, de la incomprensió, de la falta del necessari per a viure…

4. La Comunió amb el Cos de Crist
Finalment, Mn. Membrado va anar a buscar el Cos de Crist consagrat el dia anterior, festa del Dijous Sant. Després del rés del Parenostre, els celebrants i els lectors i director dels cants, van rebre la Comunió. S’acabà la celebració amb el cant:” Les meues mans i els meus peus han estats foradats i puc comptar tots els meus ossos”.

Homilia

 

 

DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

En aquest context de la malaltia del coronavirus, després de portar ja alguns dies de confinament ens arriba la Festa de les festes: Pasqua de Resurrecció. L’Església celebra amb joia que Jesús ha vençut la mort i ha ressuscitat. Cantem l’Al•leluia!

El diumenge de Pasqua, el Sr. Bisbe celebrà també l’Eucaristia a la Catedral. Festa gran, però els bancs de la nau central estaven tan buits com en les altres celebracions de la Setmana Santa. La petita comunitat diocesana reunida entorn de l’altar, era la mateixa que en les altres celebracions. Amb el cant “Al•leluia” s’inicià la celebració. Després de la salutació del Sr. Bisbe, Raül Martínez entonà “Senyor, tingueu pietat”, seguit del “Glòria a Déu a dalt del cel”. A continuació proclamà la 1ª lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43) i cantà el Salm responsorial 117: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo”. Joaquin Amaré proclamà la 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3, 1-4). Després de cantar “Al•leluia”, Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 20, 1-9)

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant els germans que participaven de manera presencial de la celebració, com a petita comunitat diocesana, els malalts, els tres canals de televisió que van fer possible la retransmissió de les celebracions a la diòcesi, els qui seguien la Missa des de casa… a tots us desitjo una bona Pasqua. “El diumenge, Maria se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre…” Ella va sentir el dolor d’aquell qui l’havia lliurat de les seues angoixes i al mateix temps sentia un gran amor en el seu cor. Quan va veure que el sepulcre estava obert, pensà que s’havien emportat el Senyor. Ella pensà que estava mort i es quedà plorant al sepulcre. En aquells moments de la seua vida, no hi havia lloc per a l’esperança. El Senyor la cridà pel seu nom i li va fer sentir una alegria més gran, que quan estava a prop. També nosaltres tenim situacions en la vida on no té lloc l’optimisme, i és en aquests moments quan hem de contemplar Jesús Ressuscitat. El Senyor ens obri una finestra que ens dóna una llum, la de l’esperança eterna. Tenim motius per a l’esperança i podem dir que val la pena viure perquè el Senyor ens dóna una nova vida. Hem d’estimar més el món i treballar per fer-lo millor, tot i saber que el nostre món no serà mai perfecte. Estem vivint uns moments d’incertesa, perquè no sabem com ni quan s’acabarà aquesta situació. Però tenim una llum que ens diu, val la pena viure perquè Déu ens crida a una vida millor. Hem de tenir la humilitat de reconèixer que no podem arreglar el món, però el Senyor en dóna la força per saber que la salvació de Crist ha entrat en el nostre món. Vivim la Pasqua amb Maria, qui després de viure el sofriment per la creu del seu Fill, va tenir el goig de la Resurrecció. Vivim amb la fe de Maria. Bona Pasqua a tots.

A continuació de la renovació de les Promeses del Baptisme, es van fer les pregàries, responent a cadascuna: “Oh Crist, escolteu i tingueu pietat”. La darrera pregària, com tots els dies, la que es va fer en cada celebració de Setmana Santa escrita pel Sr. Bisbe per a incloure-la en les pregàries dels fidels. El cant de comunió fou: “Crist, el nostre Anyell Pasqual ha estat immolat”. El Sr. Bisbe adreçà unes paraules abans de la benedicció final: El meu agraïment a tots els qui heu ajudat en aquestes celebracions, especialment a Raül i a Pau, als canals de televisió: TV Terres de l’Ebre, Nord TV i Castelló TV Maestrat, que han fet possible que la diòcesi hagi participat de les celebracions. Us desitjo a tots una bona Pasqua de Resurrecció. Després d’impartir la benedicció solemne, acabà la celebració amb el cant a la Mare de Déu: “Regina coeli laetare”

Maria Joana Querol Beltrán

Homilia

Veieu aquí les retransmissions