El dia 25 de desembre, a les 11 hores, el Sr. Bisbe celebrà la Missa de Nadal a la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Va concelebrar Mn. Rafel Prades, qui al mateix temps dirigí els cants. S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Adeste fideles”. La 1ª lectura fou del llibre del profeta Isaïes (Is 52, 7-10). Al Salm responsorial 97 responíem cantant: “Avui ens ha nascut un Salvador, és el Messies, és el Senyor”. La 2ª lectura de la carta als cristians hebreus (He 1, 1-6). Després de cantar “Al·leluia”, Mn. Rafel proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 1, 1-18).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia dient: Ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia en el dia de Nadal, en què celebrem el naixement de Jesús. Contemplem un xiquet que acaba de nàixer; no diu res i aparentment no fa res útil al nostre món. En canvi l’Evangeli ens diu que ell és la Paraula. La seua presència al món és una presència que parla. És la grandesa d’un Déu, amagada dins d’un xiquet, qui és la Paraula definitiva de gràcia i de veritat que ens crida a descobrir la realitat de la nostra vida.

Quan un xiquet acaba de nàixer no hi ha en ell res que desagrade a Déu i la seua presència ens omple d’alegria. Vivim en un món en el qual rebem molta informació pels mitjans de comunicació social, les noves tecnologies, les moltes paraules que escoltem… però no totes les informacions són de gràcia i veritat i, no totes les coses que ens arriben al cor ens fan bé. En canvi, encara que Jesús recent nascut no diu res, la seua presència ens omple d’alegria, perquè ens dóna pau i llum i perquè és una paraula de gràcia i de veritat. És la Paraula que el món més necessita. En l’Evangeli de la Missa de la nit de Nadal veiem com Jesús va nàixer en un pessebre. Tal vegada estem vivint en un món que no hi ha lloc per a Jesús. Tenim tantes coses en la nostra vida de les quals ens hi hem d’ocupar, que de vegades no queda lloc per a Jesús i ens incapacitem per escoltar la seua Paraula.

L’Evangeli ens diu que a aquells qui creuen en ell els dirà que són fills seus. De vegades considerem que el més important és aconseguir l’objectiu que ens proposem en la vida, però el més gran que podem aconseguir és arribar a ser fills de Déu, de tal manera que si una persona ho té tot, però no viu segons la dignitat de fill de Déu, li falta el més important. Obrim en el nostre cor un lloc per a Jesús i agraïm a Déu el que ens fa en el seu Fill, perquè tots estem cridats a ser fills de Déu i germans.

Durant la comunió vam cantar: “Santa nit” i després de rebre la benedicció final del Sr. Bisbe, vam passar a adorar el Nen Jesús, mentre cantàvem: “Les dotze van tocant”.

Que acollim sempre la Paraula del Senyor en les nostres vides, que ens deixem amarar per ella i que caminem il·luminats per la seua llum.

Maria Joana Querol Beltrán