El Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, celebrà la Missa del dia de Nadal a la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Va concelebrar el rector de la parròquia del Sant Crist de la catedral, Mn. José Mª Membrado. S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Fidels, atanseu-vos”.

Després d’unes paraules de salutació del Sr. Bisbe que feien referència a la celebració del dia solemne del naixement del Senyor, s’inicià l’Eucaristia.  La 1ª lectura fou del llibre del profeta Isaïes (Is 52, 7-10). El Salm responsorial 97: “D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu” mentre alternàvem el cant: “Avui ens ha nascut un Salvador: és el Messies, el Senyor”  La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians hebreus (He 1, 1-6). Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 1, 1-18).

El Sr. Bisbe ens digué en l’homilia: La litúrgia del dia de Nadal té dues vessants: Per una part les lectures ens parlen d’un gran personatge. La primera d’un missatger:  “Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i la bona nova, que anuncia la salvació…” En la segona lectura, sant Pau diu: “Ell que és resplendor de la glòria de Déu… s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels, com més incomparable és el títol que posseeix en herència…” Finalment en l’Evangeli sant Joan ens diu: “…Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes… Existia el qui és la Llum veritable, la que en venir al món il·luminà tots els homes…” Avui celebrem la vinguda d’un gran personatge, el Fill de Déu qui ha vingut a casa seua.

En la segona vessant veiem que el missatger de Déu qui anuncia la pau, entra en el món naixent en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a Ell. També de vegades vivim d’una manera que no tenim lloc per al Senyor. Les coses ens preocupen tant i les considerem tan importants, que dóna la impressió que no li deixem lloc. Nadal ens ajuda a pensar que Jesús és el més important per a la nostra vida. Un teòleg del segle XX diu: “Pot adorar Déu qui no s’adora a ell mateix”.  Moltes vegades no adorem el Senyor perquè estem massa plens de nosaltres mateixos. La Paraula de Déu busca un lloc per a que algú pugue rebre’l. Jesús naix pobre, no és fill d’uns pares poderosos, ni viu en una ciutat important, sinó que naix en el si d’una família pobra i  en un poble amagat, per demostrar-nos que l’important és la gràcia de Déu la que arriba al món per transformar les nostres vides. Jesús naix com un xiquet per demostrar la bondat de Déu, despertant-nos tendresa i amor. Qui té por d’un xiquet acabat de nàixer?  Déu vol entrar en el món i en les nostres vides.  Per al món, a més grandesa més poder, en canvi el més gran de Déu és fa visible en aquest xiquet qui naix en un estable.

Que acollim en la nostra vida a Aquell que no va trobar un lloc per a nàixer i que aquestes festes ens porten a creure més en Ell cada dia. Que així sigue.

Durant la comunió vam cantar: “Cal que tots mengem del mateix pa”. Abans de  la benedicció final, el Sr. Bisbe ens desitjà un sant Nadal, ple de la gràcia del Senyor i de l’alegria que van sentir els pastors. Que el Senyor us acompanye en esta festa. Després de la benedicció vam adorar el Nen Jesús mentre cantàvem la nadala de l’inici de la celebració: “ Fidels atanseu-vos”. Que les nostres vides s’apropen cada dia més al Senyor i siguin il·luminades per la seua llum.                                                                                

    Maria Joana Querol Beltrán