Durant aquestes setmanes les famílies heu de prendre decisions sobre l’educació dels vostres fills per al pròxim curs escolar. Les opcions que prendreu són importants per al seu futur i, per això, teniu una gran responsabilitat. Des del punt de vista moral, l’educació dels fills és un deure fonamental del qual els pares no us podeu desentendre. Estem també davant un dret que les autoritats publiques han de respectar i animar als ciutadans a exercir-lo. En el cas que uns pares no complisquen el seu deure, l’Estat té la missió de garantir que tots els xiquets i joves puguen accedir a l’educació amb la mateixa dignitat.

L’autoritat pública té també la missió de garantir que en tots els centres escolars s’eduque en els valors que asseguren la convivència pacífica entre els ciutadans, respectant la llibertat religiosa de les famílies i les opcions ètiques que es deriven de la fe. També ha de vetllar perquè en els programes de les distintes matèries s’ensenyen els continguts que asseguren un progrés en el coneixement i en la formació intel•lectual des de les exigències del moment cultural que vivim. Per tant, es pot afirmar que els fills no són propietat dels pares, perquè aquests no poden decidir-ho tot sobre ells.

El dret dels pares a educar els fills segons les seues conviccions morals i religioses, exigeix que les autoritats públiques respecten la llibertat per escollir el centre que consideren més adequat i respectuós amb la seua fe. També aquells que trien centres públics han de tenir la garantia que les seues creences seran respectades. A més, tots han de tenir la possibilitat de rebre un ensenyament de la pròpia religió en els diferents nivells educatius, que els ajudi a descobrir que no hi ha oposició entre la ciència i la fe, a adquirir una visió de les realitats humanes d’acord amb les pròpies creences, i a conèixer els valors morals que naixen d’aquestes. Quan l’Estat posa dificultats a les famílies i vol decidir sobre continguts antropològics i morals que guarden relació amb les creences religioses, s’extralimita en les seues atribucions. Els fills, que no són propietat absoluta dels pares, tampoc són un objecte en mans de l’Estat per a què pensen com volen els poders públics
de cada moment.

La llibertat dels pares per educar els seus fills exigeix la possibilitat de què altres institucions puguen crear i posar al servei de la societat centres educatius, amb una identitat pròpia reflectida en el seu ideari, als quals tots puguin accedir lliurement. Cap pare pot ser obligat a portar els fills a un centre que educa segons unes conviccions que no comparteix. I si decideix fer-ho té l’obligació de respectar la identitat del centre. L’Estat té el deure de garantir aquesta llibertat i d’assegurar que la identitat pròpia dels centres educatius d’iniciativa social és respectada. Estem davant un dret que naix i es fonamenta en altres més bàsics: la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Us convido a exercir els vostres drets amb responsabilitat.

† Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa