Diumenge que ve celebrarem el dia del DOMUND, una jornada en la qual som convidats a recordar als missioners i missioneres que han deixat el seu país per anunciar l’Evangeli en els llocs on l’Església no és present o no està prou consolidada. Encara que tots estem cridats a ser evangelitzadors en els nostres ambients, el seu testimoniatge ens ha d’interpel·lar perquè viuen plenament el mandat del Senyor, que va enviar als seus deixebles a anunciar per tot el món el Regne de Déu. De fet, quan coneixem a un missioner o una missionera i escoltem els seus testimoniatges, descobrim l’alegria que els inunda i la il·lusió amb la qual narren les seues experiències, ens quedem impressionats, perquè veiem persones que viuen la vocació cristiana amb plenitud, i al seu costat ens sentim petits. També descobrim que la missió ha de ser el model de tota la vida de l’Església, cridada constantment a sortir de les seues seguretats mundanes per anunciar l’Evangeli amb autenticitat i credibilitat.

El lema per a la jornada d’enguany, Aquí estic, envia’m, són les paraules amb les quals el profeta Isaïes respon a la pregunta que Déu li dirigeix: A qui enviaré? La disponibilitat per a la missió és resposta generosa a la crida de Déu. El que engrandeix a l’Església no són els mitjans materials o els instruments de poder. Això la convertiria en una associació humana més. El que la fa créixer és el lliurament de cadascun dels cristians a la seua vocació i missió. La vocació missionera únicament es pot entendre des d’aquesta dinàmica de lliurament d’un mateix, que és la que fa fructificar la llavor de l’Evangeli en el cor del món.

El papa Francesc, en el missatge que ha dirigit a l’Església per aquesta jornada, ens recorda que una resposta tan generosa sol es pot entendre quan es viu una “relació personal d’amor amb Jesús viu a la seua Església”. Únicament des de l’amistat amb Crist es pot realitzar la pròpia vocació (no sols la missionera) com a lliurament d’un mateix, perquè és la dinàmica que va caracteritzar la seua existència i la que ha d’impregnar la dels seus deixebles: Ell no va vindre a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per molts. Les vocacions missioneres creixeran si tots els batejats vivim des d’aquesta mateixa orientació. La jornada del Domund ens ha de portar a demanar-li que no falten les vocacions missioneres, perquè sense elles l’Església s’empobreix i s’afebleix la vitalitat evangèlica.

El deure d’anunciar l’Evangeli a tota la creació no és només d’aquells que han escoltat aquesta crida del Senyor i han deixat la seua terra, sinó que és una tasca de tota l’Església. La celebració del Domund ens possibilita unir-nos a l’obra missionera. Com diu el Papa en el seu missatge “la pregària, la reflexió i l’ajuda material són oportunitats per a participar activament en la missió de Jesús en la seua Església” i, d’aquesta manera, “fer front a les necessitats espirituals i materials dels pobles i les Esglésies del món sencer”, ajudant així a “la salvació de tots”.

+ Enrique Benavent Vidal
   Bisbe de Tortosa

escoltar