Sí, certament estem en un moment atípic que ens pot portar a tancar-nos en nosaltres mateixos i que és absolutament necessari que ens obrim, que obrim els nostres cors, és a dir que siguem capaços d’obrir les finestres de la nostra ment a les realitats d’altres llocs i que fer-ho és absolutament vital per la nostra vida de fe i la vida de les nostres comunitats.

Jesús ja ens ho diu, ja ens diu que la millor manera de viure eixa obertura és des de l’àmbit de la missió. Cosa que podem fer sentint la cridar d’anar als països on ens enviï l’Esperit o des de les nostres cases on també podem viure aquella petició “d’aneu per tot el món” que Jesús ens fa a tots.

Normalment les finestres tenen uns marcs rectangulars amb quatre costats iguals dos a dos. En la finestra que representem ara els quatre costats tenen la mateixa importància i el conjunt és una finestra quadrada que, des del nostre racó de món, ens obre a la missió i ens fa universals.

El primer costat, evidentment, és conèixer, hem de conèixer el que viuen els nostres missioners, els missioners sorgits a les nostres comunitats, els missioners laics, religiosos i sacerdots, dones i homes. Els podem conèixer directament i participar de la seua vida i les seues experiències, també podem conèixer-los gràcies als mitjans audiovisuals, un altre camí  podem ser les revistes missioneres o el que l’Esperit ens depari. Tots els mètodes són importants i complementaris per arribar a comprendre la seua vida i els seus problemes, així els coneixem i podem estimar-los.

L’estima és el segon costat del marc de la finestra, brolla sola quan hem conegut els missioners i hem reconegut la importància de la seua tasca. En eixa estima, encara que en la distància, estem participant de les seues activitats d’amor cap a la gent que el Senyor li ha posat en el seu camí i, per tant, ja som missioners en ells i amb ells. Gràcies a ells també complim l’encàrrec que ens va fer Jesús d’anar a tot arreu.

Ara venen les dues conseqüències immediates, perquè el tercer costat és la pregària, pregària que ens porta a tindre presents els missioners i les seues causes tot ajudant a il·luminar-los i il·luminar el que fan, al mateix temps que ens ajuda a fer nostre tot el que fan. D’esta manera podem estar al seu costat acompanyant-los íntimament i fent que les seues causes s’identifiquen amb les nostres i amb les de Jesús.

Ja hem vist que podem ser missioners coneixent, estimant i pregant pels que ens representen en primera línia. Bé, ens falta un quart costat de la finestra, és el de la cooperació missionera. A més de la gran importància de la pregària pels missioners, la seua activitat sol desenvolupar-se en un àmbit on les carències són importants, els bisbats d’allà no poden fer-se càrrec ni de la manutenció dels missioners, les necessitats de la gent on viuen són molt grans i han de portar a terme multitud d’obres de promoció social. Realment són tantes i tantes les necessitats materials que tenen pel que no podem oblidar la cooperació econòmica. Esta és la forma de compartir el molt o el poc que podem, sempre dins les nostres possibilitats tot tenint en compte la nostra realitat i la gran crisi en la que vivim actualment. Però, i per què no podem plantejar-nos si jo no puc ser també un missioner que deixa el seu poble i marxa a viure la fe allà on l’Esperit em porti?, pensem també que podem tindre ben viva la nostra vocació missionera a les nostres comunitats o a les comunitats més llunyanes segons el que ens cridi el Senyor.

Acabem de trobar els quatre costats de la nostra finestra, la finestra que ha d’obrir el nostre cor, la nostra ment, tot jo al món. Aprofitem cada una de les quatre setmanes del mes d’octubre per pensar en un dels costats de la nostra finestra imaginària i aixina aprofundirem en el nostre ser cristià.

Delegació Diocesana de Missions