El passat 30 de setembre, memòria litúrgica de sant Jeroni, el papa Francesc va publicar la Carta apostòlica Aperuit illis en la qual institueix el Diumenge de la Paraula de Déu, que cada any se celebrarà el tercer diumenge del Temps Durant l’Any. El títol d’aquest document pontifici està pres del relat de l’aparició del Senyor Ressuscitat als apòstols i deixebles, que trobem en el capítol 24 de l’evangeli de sant Lluc. Després de mostrar-los les mans i els peus, menjar amb ells un tros de peix rostit i explicar-los el sentit del que havia succeït -“era necessari que es complís tot l’escrit en la Llei de Moisès i en els Profetes i Salms sobre mi” (24, 44)-, el Senyor, ens narra l’Evangelista, “els va obrir l’enteniment per a comprendre les Escriptures” (24, 45). A la llum d’allò que li havia succeït a Crist es revela el sentit ple de la Sagrada Escriptura.

El Papa vol que els catòlics prenguem una consciència cada vegada més intensa de la importància que la Paraula de Déu té en la vida i en la missió de l’Església. “La Bíblia (afirma el Papa en la Carta Apostòlica) no pot ser sol patrimoni d’alguns, i molt menys una col·lecció de llibres per a uns pocs privilegiats. Pertany, en primer lloc, al poble convocat per a escoltar-la i reconèixer-se en aquesta Paraula… La Bíblia és el llibre del poble del Senyor que en escoltar-lo passa de la dispersió i la divisió a la unitat. La Paraula de Déu uneix als creients i els converteix en un sol poble” (n. 4).

El coneixement de la Sagrada Escriptura ens porta a un coneixement més profund i a un amor més intens a Jesucrist. Sant Jeroni, en el seu Comentari al llibre del profeta Isaïes afirma: “La ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist”. Per això, tots els cristians hauríem de tenir el desig de conèixer més profundament l’Escriptura. Però això no és prou, perquè la Bíblia és el llibre del Poble de Déu i ha estat escrita perquè els creients l’escoltem junts. En la tradició de l’Església Catòlica s’ha insistit molt en la necessitat de participar en l’Eucaristia dominical. Aquesta obligació implica quelcom més que assistir a la celebració per complir un precepte. Es tracta de l’aliment que tot cristià necessita per a mantenir viva la seua fe. Però no hem d’oblidar que aquest aliment se’ns ofereix tant en la taula de la Paraula de Déu com en la taula de l’Eucaristia. Les dues són necessàries per a nodrir la nostra vida cristiana i per a la vida de l’Església. El dia del Senyor els cristians ens reunim per a escoltar junts la Paraula de Déu i participar del Banquet Eucarístic.

L’Església no s’anuncia a si mateixa, sinó que la seua missió és predicar l’Evangeli. Per això, el coneixement de la Paraula de Déu és l’element essencial, tant per a l’evangelització com per a la transmissió de la fe: ha d’inspirar totes les activitats evangelitzadores que realitzem en les nostres parròquies i comunitats. Una predicació o una catequesi que no estiga inspirada en la Paraula de Déu o que no porte a una comprensió més profunda d’aquesta, fàcilment es converteix en ideologia. Per això us convido a què la celebració d’aquest Diumenge de la Paraula desperte en tots nosaltres una estima més forta de la Sagrada Escriptura.

+ Enrique Benavent Vidal,
  Bisbe de Tortosa

escoltar