Acabades les festes de Nadal la litúrgia ens presenta a Jesús, que després del temps de la vida oculta es va revelant progressivament al seu poble i comença la missió d’anunciar el Regne de Déu. Els textos evangèlics dels primers diumenges del temps ordinari ens recorden els primers esdeveniments de la vida pública del Senyor, moments en els quals va manifestant la seua identitat de Fill de Déu i que són fonamentals perquè la fe dels deixebles en Ell vaja creixent: el baptisme al Jordà, la revelació de la seua glòria en Canà de Galilea, la primera predicació en la sinagoga de Natzaret i l’elecció dels primers deixebles. Avui us vull convidar a què reflexionem sobre aquests esdeveniments de la vida del Senyor amb el desig d’arribar a ser cada dia millors seguidors seus.

Per a ser un autèntic deixeble de Jesús cal tenir el desig de conèixer-lo cada dia més. Els cristians, especialment si participem en l’Eucaristia dominical i estem interessats a cuidar la nostra formació cristiana, sabem moltes coses sobre Crist. Però no podem oblidar que allò important no és saber coses sobre Ell, sinó arribar a conèixer-lo. Si mirem l’àmbit de les nostres relacions descobrirem que hi ha moltes persones de les quals sabem moltes coses (d’on són, on viuen, quin és el seu treball, si estan casats o tenen fills, etc…), però en realitat no les coneixem, perquè mai hem tingut una relació personal amb elles. Per a conèixer a algú cal viure l’experiència de la trobada i la relació interpersonal. Un cristià no s’ha d’acontentar amb saber moltes coses sobre Crist o sobre la fe: hem de viure en el desig d’arribar a conèixer-lo.

El coneixement es fa més profund per l’amor. Sant Agustí afirma que ningú coneix a un altre millor que l’amic. La relació d’amor autèntic i, per tant desinteressat, afavoreix una confiança que possibilita l’obertura del cor a l’altre. Estem davant un coneixement “intern”: s’arriba a l’interior de l’altra persona, es coneixen els seus sentiments i, per tant, les raons que la porten a actuar d’una determinada manera. Això fa que l’amistat sigui cada vegada més intensa i autèntica. El saber coses sobre Crist ens pot deixar el cor indiferent davant la seua persona. Conèixer-lo ens mou al desig de créixer cada dia més en la seua amistat.

Els amics ho comparteixen tot. L’amistat amb Crist, si és autèntica, desperta en el cor del deixeble el desig de compartir la vida amb Ell, de viure les mateixes actituds i sentiments, de participar en la seua missió d’anunciar el Regne de Déu en el nostre món mitjançant la vivència de la pròpia vocació, d’imitar-lo en l’estil de vida senzill i humil, de fer com Ell el bé als altres… En definitiva, de ser en el món una imatge viva del Senyor. A això ens ha cridat a tots i en això consisteix el seguiment que fa de nosaltres deixebles seus. Us convido a escoltar els textos evangèlics d’aquests diumenges, no solament amb el desig de saber més coses sobre Crist, sinó amb la il·lusió de créixer cada dia més en la seua amistat.

Amb la meua benedicció i afecte:

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

escoltar