El dia 13 de setembre, tingué lloc a la Catedral, la commemoració de l’octava de la festa de la Mare de Déu de la Cinta. Abans de la celebració de la Missa, el Prior de la Reial Arxiconfraria, Rev. José Presentació xiquetsLuís Arín Roig, presentà a la Mare de Déu, 65 xiquets/es acompanyats dels seus pares. En primer lloc van fer una pregària: “Mare de Déu de la Cinta, us oferim el nostre fill/a que en la seua primera alenada ja es va trobar amb el vostre bes…” Tot seguit mentre cantàvem l’himne, els xiquets/es van besar la Relíquia de la Cinta.
A continuació ens vam desplaçar a l’altar major per celebrar l’Eucaristia, però abans la Sra. Joana Valmaña, membre de l’Arxiconfraria de la Cinta i acompanyada de la seva filla, ens digué unes paraules, animant totes les que encara han de ser mares, a posar Cinta a les seues filles, per tal de mantenir viva la tradició de posar el nom de la nostra Patrona. Acabà amb les paraules: “Nostra Cinta sobretot” .
L’Eucaristia concelebrada, fou presidida pel Sr. Bisbe, Excm. i Rvdm. Enrique Benavent Vidal. Tots els fidels vam entonar l’himne a la Mare de Déu de la Cinta com a cant d’entrada i tot seguit el Sr. Bisbe saludà les autoritats, les pubilles i tots els fidels, donant la benvinguda a les Cintes de Tortosa i comarca allí presents. Dues pubilles van fer les lectures.
EvangeliEl Sr. Bisbe en l’homilia ens digué que el diumenge passat celebràvem la solemnitat de la nostra Patrona. Avui en aquest dia de la vuitada, la celebració és molt significativa, ja que esteu aquí de manera molt especial les que porteu el nom de la Mare de Déu de la Cinta.
Ahir celebràvem el santíssim nom de la Verge Maria. Sant Bernat de Claraval comenta que Maria significa “estrella del mar” i Maria ha de ser l’estrella del camí en el nostre peregrinar. Quan al vaixell de la nostra vida apareixen els sofriments, les temptacions, les dificultats i també en els moments de calma, no deixem d’invocar Maria. Si invoquem la nostra Mare, arribarem al port de salvació que és Jesús. Ella és el far que ens il•lumina al llarg de la vida.
La majoria de vosaltres teniu una família al vostre costat i sou per a aquestes persones un punt de referència per viure el camí de la vida com un camí de fe, tant en els moments bons com en els moments de dificultat. Portar el nom de Cinta és portar el nom de la Mare de Déu; és la forma més tortosina de portar el seu nom.
CintesLa celebració d’avui, a més a més de buscar l’estrella que ens guia, és un acte d’amor a la Mare de Déu. La seua vinguda, deixant-nos la Cinta, és un gest d’amor que ens té el cor tendrament pres. La Cinta és un regal d’amor i hem de manifestar-li a la Mare de Déu que nosaltres també li ho professem. El nom de Cinta demostra l’amor que els nostres pares tenien i tenen a la Mare de Déu, la nostra Patrona. “La nostra Cinta Sagrada, ens te el cor tendrament pres, Mare apreteu la llaçada que no es desfaci mai més”. Que la llaçada entre nosaltres i la nostra Mare sigue cada dia més forta i que no mai es desfaci. Que així sigue.
Van portar les ofrenes tres pubilles i un noi de la “Colla jove de dolçainers de Tortosa”, vestit de pagès tortosí.
ReliquiaEn finalitzar l’Eucaristia es va fer un homenatge a les 295 Cintes inscrites, lliurant-los en record d’aquesta celebració un clauer amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta. La de més “joventut acumulada” fou la Sra. Cinta Prats Bertomeu, de 102 anys, natural de Sant Jaume d’Enveja, a qui a més a més del obsequi del clauer, se li imposà una banda. La més petita fou Cinta, de 2 anys, filla de la Sra. Joana Valmaña, a qui se li imposà la medalla de la Reial Arxiconfraria.
Mentre totes les Cintes van passar a venerar la Relíquia, la “Colla jove de dolçainers de Tortosa” van interpretar l’himne a la Mare de Déu de la Cinta i el pasdoble Tortosa.
Resultà una festa molt reeixida. Que dintre cinc anys poguéssim tornar a celebrar l’homenatge a totes les Maria Cintes.
Maria Joana Querol Beltrán