Solemnitat de SANT JAUME, APÒSTOL

Ac 4,33; 5,12.27-33; 12,1b-2  A l’Església primera hi hagué tres Jaumes amb paper destacat: a) el fill de Zebedeu, un dels Dotze, mort a espasa l’any 43 per ordre d’Herodes Agripa I (Ac 12,2), que amb el seu germà Joan i Pere formen el cercle dels tres apòstols preferits del Senyor (Mc 5,37; 9,2; 14,33); b) el fill d’Alfeu, un dels Dotze que (Mc 3,18; Ac 1,13) que per alguns seria germà de Mateu-Leví que a Mc 2,14 és anomenat Leví d’Alfeu, però el N.T. mai explicita la condició de germans dels d’Alfeu; c) el parent del Senyor, Cap de la Comunitat de Jerusalem (1Co 15,7; Ga 1,9;2,9.12) amb gran influència dins l’Església primera, tot i no ser un dels Dotze.
El context teològic segueix essent el testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist confirmat amb el poder d’obrar molts miracles.
Ac 4 comença a presentar les persecucions i proves de la primera Església a Jerusalem, dintre les quals hi ha l’ordre que recorda el gran sacerdot: “Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús”, per acabar destacant la resposta de Pere i els apòstols: “Obeir Déu és primer que obeir els homes”. Del Pere que negava Jesús tres cops (Lc 22,54-62) al Pere que capitaneja aquesta resposta hi ha la transformació operada per la força de l’Esperit en uns homes que són els mateixos d’abans però totalment diferents. Ara la persecució no li ve a l’Església només de l’autoritat religiosa sinó també de la política personificada en Herodes Agripa I, idumeu-jueu, aliat dels fariseus, net d’Herodes el Gran. Aquest és l’únic martiri que el N.T. narra d’un dels Dotze.

2 Cor 4,7-15  2Cor consta de vàries cartes originals que l’Apòstol adreçà a aquella comunitat en circumstàncies diverses. Una d’elles és l’anomenada “carta apologètica” (2,14-7,5) on s’interromp el fil narratiu anterior. Centrada en el tema de l’apostolicitat, és una exposició teològica responent a un interrogant que alguns a Corint presenten com acusació contra Pau: com pot ser que Déu totpoderós i el seu Fill gloriós, Jesucrist ressuscitat, tinguin com a representants uns homes com el mateix Pau tan mancats de qualitats destacades?
Sobre aquesta antinòmia argumentarà l’apòstol per presentar la teologia del què és l’apòstol, en contra dels seus opositors. La identitat apostòlica ve marcada pel símbol de la creu i viscuda paradoxalment enmig de la Potència divina i la feblesa humana.
Portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Això té sentit per motiu pedagògica: perquè quedi clar que aquest poder altíssim ve de Déu i no pas de nosaltres.

Mt 20,20-28 L’evangeli de Mt a la 4ª part (19,3-20,34) presenta l’ensenyament de Jesús als seus deixebles amb el que Jesús ensenya anant a Jerusalem, bàsicament sobre el perill de la riquesa i la necessitat del servei. En aquest context situa Mt la petició de la mare dels fills del Zebedeu.
A l’A.T. “beure el calze” significa el sofriment que hom ha de patir com a càstig per l’enuig del Senyor (Is 51,17; Jr 25,15).
Al N.T. la clau és el model que tenim en el Fill de l’home que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir els altres; i no de qualsevol manera (servint algunes vegades, d’alguna manera, fins a cert punt..) sinó servir fins a donar la seva vida. Perquè en Jesús “servir” i “donar la vida” no són camins diferents sinó un sol camí que té en el “donar la vida”  la culminació del “servir”.
“Donar la vida com a preu de rescat per tots els homes” evoca el 4rt Cant del Servent del Senyor (Is 52,13-53,12) on la clau de lectura és al verset inicial que diu solemnement “el meu Servent triomfarà” però a través d’un camí inaudit en què molts s’horroritzaven de veure’l, quan de fet ell havia pres damunt seu els nostres dolors  i les seves ferides ens curaven veure’l.
En Jesús es fa realitat plena allò que Isaïes havia anunciat sobre el Servent del Senyor; i en els seguidors de Jesús s’ha de repetir la història.
La tremenda experiència d’aquells -com Jaume de Zebedeu- que van conviure amb Jesús i van formar part del primer grup de deixebles, oients de la seva paraula, testimonis dels seus miracles, continuadors de la seva missió i per tot això columnes de la seva Església (Ga 2,9), és el model dels seguidors de Jesús de tots els temps.

                                             José Luis Arín Roig