Diumenge 29è del Temps Ordinari   

Is 53,10-11 El 4rt Cant del Servent del Senyor (52,13-53,12), presenta la Passió i Glòria del Servent, al començament del qual Déu dóna la clau de lectura: el meu Servent prosperarà.
A la part central un grup coral, testimoni del que la potència del braç del Senyor ha obrat en el seu Servent, narra la passió, mort i triomf final del Servent.
Amb contingut clar i estrany: un innocent a qui li toca patir; uns culpables que són respectats; un humiliat que acaba triomfant; un mort que viu.
Més que en cap altre moment de la Història de la Salvació el que Déu fa amb el seu Servent és increïble: Qui ho pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat?
L’èxit anunciat aquí es fonamenta en el recolzament diví anunciat ja al 1er Cant (42,1s): El meu Servent que jo sostinc.. He posat damunt d’ell el meu Esperit.
No s’exposa cap ideologia sinó la biografia d’un personatge. El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servent: per què?
En la vida sofrent del Servidor hi ha un secret amagat: Per ell -el Servent sofrent- el designi (salvador) del Senyor arribarà a bon terme.
En doble direcció: personalment el Servent veu la llum  i viurà llargament; solidàriament ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.  

Heb 4,14-16  La carta als Hebreus comença la 2ª secció de la 2ª part (4,14-5,10) invitant a mantenir ferma la fe que professem. L’exhortació ve motivada pel fet que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el Gran Sacerdot que travessant els cels ha entrat davant Déu.
Al final de la 1ª part (2,17) havia anunciat les dues qualitats del Gran Sacerdot que ens calia: “compassiu” i “acreditat davant Déu”. Ara les desenvolupa i en treu les conseqüències pràctiques, culminant l’elogi de Jesucrist més acreditat davant Déu que Moisès i encetant la presentació de Jesucrist Sacerdot compassiu.
El Gran Sacerdot que tenim, essent igual que nosaltres pel misteri de l’Encarnació i havent estat provat en tot, encara que sense pecar, no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses.
La condició misericordiosa i compassiva del Gran Sacerdot Jesús ve afavorida per la seva condició d’home provat en tot, encara que sense pecar.
La conseqüència és clara: acostem-nos amb confiança al tron de la gràcia de Déu, on hi ha assegut a la dreta (8,1) el Gran Sacerdot, Jesucrist, pel qual el tron de Déu -abans muntanya de foc ardent, foscor i tempesta (12,18)- ara s’ha convertit en tron de gràcia i misericòrdia.
La invitació a acostar-nos amb confiança al tron de la gràcia de Déu té un objectiu: perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi l’auxili que necessitem.

Mc 10,35-45  L’evangeli presenta el tercer rebuig al triple anunci de Passió, Mort i Resurrecció, amb el protagonisme ara dels dos fills de Zebedeu.
La resposta de Jesús conté 4 afirmacions que desemboquen a la 4ª i definitiva:
a) 38s seure a la dreta i esquerra del Senyor glorificat implica beure el calze de la Passió;
b) 40 concedir de seure a la dreta i l’esquerra del Senyor glorificat no és potestat de Jesús;
c) 41-45 ser important i ser el primer dins la Comunitat dels seguidors de Jesús suposa ser el vostre servidor i l’esclau de tots;
d) 45 el motiu i el motor d’aquesta exigència és l’exemple de Jesús, el Fill de l’home que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir els altres fins a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.
En l’exemple motivador de Jesús “donar la vida” no és un fet aïllat sinó la definitiva conseqüència del “servir els altres”: la conjunció que uneix totes dues accions és una “i” explicativa que cal traduir “servir els altres fins a donar la vida”.
El “servir” de Jesús i dels seus deixebles no es limita a ser ocasional, momentani o de temporada: marca tota la vida.
El significat eucarístic o baptismal de les expressions “beure el calze” i “ser batejat amb el baptisme de Jesús” deriva del seu primari significat referit a la Passió i Mort de Jesús.
A 1 Mac (2,50) l’expressió “donar la vida per l’Aliança” es refereix al martiri.
L’expressió “donar la vida com a preu de rescat per tots els homes” evoca el 4rt Cant del Servent del Senyor (Is 53,11-12) en què el Servent pren damunt seu el pecat de tots.

                                    José Luis Arín Roig