Diumenge 24è del Temps Ordinari      

Is 50,5-9a  El llibre del profeta Isaïes al cp. 50 presenta el 3er Càntic del Servent del Senyor on, tot i no emprar la paraula “profeta”, de fet narra una vocació i experiència profètica amb els seus elements:
a) Vocació per a la paraula El Senyor m’ha donat una llengua que convenç: la llengua és l’instrument per a la missió profètica consistent a “parlar en nom de Déu”. Però per esdevenir profeta-missatger cal abans ser deixeble-escoltador; per això primer el Senyor un matí i un altre em desvetlla l’oïda perquè l’escolti.
b) Sofriments en la missió Jo no ‘he resistit ni ‘he fet enrere. La missió profètica té dures exigències. El cridat per Déu a ser profeta no es resisteix a les exigències d’aquesta crida i per això el Senyor pot formar-lo i modelar-lo. He parat l’esquena als qui m’assotaven.
c) Confiança en el Senyor. El Senyor m’ajuda i per això no em dono per vençut. Enmig d’ofenses i escopinades el profeta experimenta l’ajut del Senyor que és més fort que el dolor. En definitiva el profeta pot dir amb raó: Tinc a prop el qui em declara innocent. Malgrat que tants que l’acusen i calumnien, el profeta va tranquil i confiat al judici perquè té un advocat defensor que demostrarà la seva innocència

Jm 2,14-18  La carta de st Jaume presenta aquí una secció singular pel desenvolupament extens d’un tema únic: Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Aquest és el cor de la carta d’on reben el seu fonament teòric totes les exhortacions pràctiques.
Històricament s’ha volgut contraposar aquest ensenyament amb la doctrina paulina sobre la justificació per la fe (Rm 3,22 Per la fe en Jesucrist Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen. Ga 2,16 Ningú no pot ser just perquè hagi complert les obres que mana la Llei sinó només perquè ha cregut en Jesucrist) Però també per Pau la veritable “fe” té connotacions operatives: lloa els tessalonicencs pel dinamisme operatiu de llur fe (1Te 1,1) i als gàlates els diu que només compta la fe que actua per l’amor (Ga 5,6b).
No hi ha contradicció si es tenen en compte els respectius interlocutors: Pau s’enfronta als judaïtzants que pensen merèixer-se amb les seves obres la justificació davant Déu; Jaume corregeix els qui es conformen amb una pretesa fe que no es mostren disposats a corroborar amb fets.

Mc 8,27-35 Mc presenta el final de la 1ª part “a Galilea” (1,14-8,30) i el començament de la 2ª “pel camí cap a Jerusalem” (8,31-10,52) connectant la curació del cec de Betsaida (v.22s) amb la dels deixebles cecs que per boca de Pere confessen a Cesarea la fe en Jesús Messies (v.27s); i contrastant la confessió de fe de Pere en Jesús Messies amb el seu posterior rebuig al camí de Creu anunciat per Jesús.
La confessió de Jesús com a Messies per part de Pere -en nom dels deixebles- marca el  centre de Mc. Sembla curada la ceguesa dels deixebles i esvaït l’ofuscament del seu enteniment. Però resta una qüestió: quin tipus de Messies és Jesús?
La part central de Mc s’estructura sobre el triple anunci de la Passió, Mort i Resurrecció (8,31-32a; 9,31; 10,32b-34), el triple rebuig al camí de creu (de Pere 8,32b-33; dels deixebles 9,32-34; de Jaume i Joan 10,35-37), i la triple instrucció de Jesús sobre el seu seguiment (8,34-38; 9,35-37; 10,42-45). El Fill de l’home ha de patir molt..: l’adoctrinament als deixebles destaca que Jesús els ho deia amb tota claredat. L’“haver de patir molt” resumeix les tribulacions que el Fill de l’home ha d’experimentar.
Per què el Fill de l’home “ha de” patir?  Quina necessitat reclama el camí de creu?
Pere, pensant fer-li un favor es posà a contradir-lo: l’actitud de Pere reflecteix la mentalitat que veu Jesús com Messies triomfalista a l’estil de David, pensant com els homes en comptes d’escoltar Déu i conformar el nostre pensament al seu.
La reprensió de Jesús a Pere literalment diu: “Posa’t darrera meu”.
Precisament “anar darrera meu” serà l’objectiu de la condicional en la instrucció sobre el seguiment de Jesús (8,34): ser deixeble de Jesús no és altra cosa que anar al darrera de Jesús.
Pere mereix ser anomenat “Satanàs” pel caràcter temptador de la seva objecció. Acceptar la creu és veure les coses com Déu i rebutjar la creu és veure-les com els homes.

                                    José Kuis Arín Roig