Diumenge XXVIII  Temps Ordinari “A”   

Is 25,6-10a Després dels “oracles contra les nacions paganes” (cp. 13-23), el llibre del profeta Isaïes presenta  l’“apocalipsi escatològica” (cp. 24-27) on descriu el Judici de Déu sobre el món i l’alliberament salvador del Poble de Déu, revelant el sentit de la història amb la victòria final de Déu i del seu Poble.
Concretament la 1ª lectura d’avui presenta la seva celebració festiva amb banquet i regals
Poder convidar a “tots els pobles” és senyal d’un gran poder: universal, sense fronteres.
El lloc del convit és “aquesta muntanya” en referència clara a la muntanya del Senyor que als darrers temps s’alçarà ferma sobre els cims de les muntanyes i on totes les nacions s’hi encaminaran dient: “Veniu, puguem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes” (Is 2,2-3).
Al convit hi haurà plats gustosos i vins rancis: símbol d’una singular experiència extraordinària.
Més encara: del banquet ocasional i puntual es passa a l’experiència de salvació permanent i definitiva. El Senyor farà desaparèixer el vel del dol que cobreix tots els pobles, engolirà per sempre la mort.  Eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu Poble arreu de la terra.
Una vida sense dol ni llàgrimes és el fruit de la victòria de Crist ressuscitat (1 Co 15,54).
Què pretén el Senyor amb tota aquesta acció extraordinària?  Aquell dia diran: “Aquí teniu el nostre Déu de qui esperàvem que ens salvaria. Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat”. 

Flp 4,12-14 Un dels blocs literaris que integren la carta de Pau als cristians de Filips és la “carta d’agraïment” que trobem a 4,12-20.
Tot i ser el centre de la qüestió l’ajut material rebut per Pau dels filipencs, l’Apòstol parla del seu significat teològic-litúrgic de co-participació amb l’Apòstol. Per això el qualifica v.18 com perfum suau d’ofrena, sacrifici que Déu accepta amb complaença.
El FINANÇAMENT dels viatges i el sosteniment dels missioners a plena dedicació ha estat sempre punt delicat en les relacions de Pau amb les comunitats: 1 Te 2,9; 1 Co 9,1s; 2 Co 11,9.
La carta d’agraïment s’estructura literàriament sobre l’alternança personal: el “jo” de l’Apòstol marca els v. 10-13; *el “vosaltres”  filipenc especifica els v. 14-16; el “jo” paulí torna a marcar els v. 17-18.
La cloenda inclou un doble element cultual: *intercessió de l’Apòstol a favor de la comunitat  v.19; *cant de lloança al Pare v.20.
Per què Pau té postures diverses en la relació econòmica amb una Comunitat i una altra?
Indiscutiblement influeix el tipus de relació existent entre l’Apòstol i la Comunitat respectiva.
Però Pau en fa qüestió de comunió eclesial entre l’apòstol i la Comunitat: l’ajut dels filipencs ha estat acceptat només en aquestes condicions. Així donar i rebre no és camí d’un sol sentit: *Pau ha rebut i també ha donat; *els filipencs han donat i han rebut. Heu estat l’única Comunitat de qui vaig acceptar d’obtenir algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat v.15.
Més encara: l’intercanvi no s’ha acabat. El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, donant-vos la glòria en Jesucrist. v. 19
De fet la situació de Pau no ha estat la d’algú en extrema necessitat: he après a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. v. 12
La clau és la solidaritat: Heu fet bé de solidaritzar-vos en la meva estretor. v. 14
En aquesta llibertat Pau reconeix poder-ho essent sostingut per Crist: Tot ho puc gràcies a Aquell qui em fa fort  v. 13

Mt 22,1-14a L’Evangeli també parla d’un banquet. Un rei celebrava el casament del seu fill.
Però aquest rei esplèndid mostra dues actituds que d’entrada semblen contradir-se:
*té una generositat màxima en convidar tothom qui trobeu, fins que la sala s’omplí de convidats.
*obliga tothom a dur vestit de festa i lliga de peus i mans, traient fora a la fosca, a qui no en duu 
S’entén molt bé l’actitud generosa del rei (el Senyor) organitzant banquet per celebrar les Noces del seu Fill: símbol del Misteri de l’Encarnació pel qual el Fill Unigènit de Déu es fa home.
S’entén molt bé l’actitud del rei lamentant què els convidats inicials (Israel) rebutgin l’oferta amorosa del Pare Déu.
S’entén també l’actitud de Déu que mana d’anar a les sortides dels camins i convidar tothom qui trobeu, bons i dolents. És el misteri del designi universal de Salvació, amagat des de l’eternitat però revelat i realitzat definitivament en Jesucrist. És clara la dimensió gratuïta, de gràcia, que subratlla l’oferta salvadora de Déu.
Però d’entrada costa d’entendre l’actitud del rei manant lligar de peus i mans el qui no duia vestit de festa i tirar-lo fora a la fosca on hi haurà els plors i el cruixir de dents.     Per què?
La “gratuïtat” vol dir absència d’exigències?  Acollir un regal, no implica cap deure?
Quan s’accepta un regal, la mateixa dinàmica d’estima i agraïment a qui ens el fa, ens compromet a no ofendre’l amb una acció que pugui contradir el sentit profund del regal.
Acceptar p.ex. la invitació cordial d’uns amics per sopar a casa seva, ens obliga a un comportament que no els amargui la nit. Acollir lliurement i conscient la invitació del Pare-Déu a celebrar l’Encarnació del seu Fill Unigènit ens obliga certament a dur vestit de festa; és a dir, a viure amb actitud joiosa la nostra resposta de fe.
Recordem que a la Bíblia el vestit simbolitza l’actitud viscuda i que els altres poden percebre.
Perquè en definitiva els cridats són molts, com els convidats -en primera o segona instància- pel rei que celebrava el casament del seu fill. Però d’entre els molts cridats-convidats, al moment del convit l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis..
Fins que en nova i universal convocatòria a les sortides dels camins on per la nova situació creada per Crist jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per esdevenir un sol cos  (1Co 12,13), realment  els elegits són els qui responen amb fe a la crida i viuen amb vestit de festa l’estil de vida de Jesucrist.
Tot un programa de vida apostòlica que emmarca la Nova Evangelització!
Un estil de vida sostingut per l’Esperit Sant gràcies al qual sant Pau pot confessar que em veig amb cor per a tot, privacions i abundància, gràcies a Aquell que em dóna forces.
Tant de bo el banquet eucarístic ens ajudi a viure la fidelitat a Crist i al seu Evangeli amb goig, és a dir, amb vestit de festa.

                                José Luis Arín Roig