Solemnitat ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU 

Ap 11,19a; 12,1-6a.10ab  L’Apocalipsi anima els cristians a resistir davant l’opressor que vol allunyar-los de la fidelitat a Crist.  El  missatge d’Ap és d’esperança amb 7 “macarismes” (benaurances) 1,3;14,13;16,15;19,9;20,6;22,7.14.
Quan la darrera 7ª trompeta ha anunciat la victòria de Déu (11,15-19), segueix presentant el drama de la lluita històrica entre Déu i la Bèstia, tot i conèixer el desenllaç final: la victòria definitiva de l’Anyell (Crist), on té paper destacat el Poble de Déu simbolitzat per una dona (representant del Poble de Déu) amb corona de dotze estrelles (Dotze tribus de l’Antiga Alianza i Dotze apòstols de la Nova). Esperava un fill que ha de governar les nacions (el Messies) al qual un gran drac rogent (Satanàs) volia devorar en néixer.
La dona
(Poble de Déu) va fugir al desert, lloc de prova que Déu vol per comprovar l’autenticitat de les promeses de fidelitat a l’Aliança (Dt 8,2); i també lloc de refugi en el camí vers la Terra Promesa on segons la teologia exodal el Poble de Déu és guiat (núvol) i alimentat per Déu (mannà).
La litúrgia, amb molts Pares de l’Església, considera la dona d’Ap 12 com a figura de la Mare del Messies.

1Cor 15,20-27a  1Cor conclou el cp. 15 -dedicat a la resurrecció de Crist i del cristià- amb un himne d’acció de gràcies a Déu per la Resurrecció, victòria definitiva sobre la mort que supera el concepte grec de “immortalitat de l’ànima” (una part de l’ésser humà).
Si el subjecte de la lluita per la fidelitat a Déu és l’home sencer, també l’home sencer (cos i ànima) és el destinat a compartir la victòria de Déu sobre el pecat i la mort.
Reafirma l’article bàsic del Credo “Crist ha ressuscitat d’entre els morts”, però afegint una precisió: “el primer d’entre tots els qui han mort”. Així destaca la comunió indefectible del cristià amb Crist, ressuscitat no com l’únic sinó com el primer per una relació de unió intrínseca.
Cadascun al moment que li correspon: més que etapes successives, Pau distingeix diversos moments lògics d’un únic fet complexiu: a) el passat de la Resurrecció de Crist; b) el present del seu senyoriu incipient i progressiu; c) el futur del seu Regne fet ja plenament realitzat.
Quan ell destituirà tota mena de sobirania, autoritat o poder: forces demoníaques que s’han posat al lloc que només li correspon a Déu –el cel-. Per això, abans de la victòria final del Fill de l’Home, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles cauran del cel (Is 13,10-11; Mc 13,24-26)  

Lc 1,39-56  L’evangeli de la infància (Lc 1-2) duu missatge teològic més que informacions de història. La Visitació (1,39s) fa de conclusió a l’Anunciació (1,26s).
El primer que fa l’esclava del Senyor, que tindrà un fill al qui anomenaran Fill de l’Altíssim, és anar-se’n decididament a casa de Zacaries provocant l’encontre explícit de les 2 mares i l’implícit dels 2 fills en ambient de lloança que porta al Magnificat.
Les primeres paraules d’Elisabet, plena de l’Esperit Sant, marquen el to: “Ets beneïda entre totes les dones”.  Per què? “Perquè és beneït el fruit de les teves entranyes”.
La resposta de Maria no s’adreça a Elisabet sinó directament a Déu amb el Magnificat, himne singular del què s’ha dit que té lletra d’A.T. però música de N.T.
Maria canta/celebra/proclama la grandesa del Senyor.
Els verbs magnificar, glorificar o santificar, amb Déu com a complement directe, no tenen sentit causatiu i factitiu sinó declaratiu o celebratiu: Déu no “el fem gran ni sant”.
Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa: la història bíblica de salvació mostra la constant predilecció de Déu pels petits que reconeixen ser-ho i es confien en el Senyor.
Les obres del seu braç són potents: quines obres formen el programa de Jesús, assumit per Maria?
a) dispersar els de cor altiu i derrocar els poderosos del soli perquè no es pot construir el Regne de Déu sense destruir el regne del Maligne (Lc 4,34b);
b) exalçar els humils i omplir de béns els pobres fent que, segons les Benaurances, siguin de debò feliços ja a la terra, els pobres, afamats, assedegats, malalts..
c) protegir el Poble escollit perquè col·labori amb Déu en la construcció d’un Regne universal i etern, de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia d’amor i de pau.

                                  José Luis Arín Roig